Resultats de la cerca

Fou cadi de Melilla i estigué al servei del govern espanyol fins el 1921, any en què es revoltà i predicà la guerra santa Després de la victòria d’ Annual 1921 es convertí en el cap de la insurrecció del Marroc El 1925 atacà el territori francès llavors els governs d’Espanya i de França acordaren una acció conjunta, iniciada amb el desembarcament d’Alhucemas Però Abd el-Krim resistí encara fins a l’any següent el 22 de maig de 1926 es lliurà als francesos i fou deportat a l’illa de la Reunió, on restà fins al 1947 el govern francès li concedí la llibertat i l’autoritzà a residir a la costa…

El 30 de desembre es van celebrar les eleccions presidencials i legislatives, ajornades diverses vegades —sense incidents destacats segons la Comissió Electoral Nacional Independent CENI—, per escollir el successor del president Joseph Kabila, al poder des del 2001 després de l'assassinat del seu pare, Laurent-Désiré Kabila En no poder presentar-se a la reelecció, Kabila va designar com a candidat Emmanuel Ramazani Shadary, del Front Comú pel Congo FCC, íntim collaborador seu i secretari permanent del Partit del Poble per a la Reconstrucció i la Democràcia PPED Kabila havia de deixar el poder…

Funcionari durant molts anys als arxius de l’estat italià, fou professor associat a la Università degli Studi di Pisa fins a la seva jubilació Durant la seva joventut actuà a la resistència antifeixista clandestina i com a partisà, i fou membre del consell de direcció de l’Istituto Nazionale per la Storia del Movimento di Liberazione in Italia La seva recerca estigué orientada vers les institucions de la Itàlia unificada en el darrer terç del segle XIX i en el nus feixisme-guerra-resistència Dirigí les revistes Problemi del Socialismo i Rivista di Storia Contemporanea , així com el Consiglio…

En un intent de superar la crisi institucional, el president, Joseph Kabila, va convocar al final de novembre un "diàleg nacional inclusiu", una proposta rebutjada de manera contundent per les dues coalicions opositores la Dinàmica de l'Oposició congolesa i l'anomenat G7, és a dir, els set dirigents que havien estat expulsats de l'Aliança per la Majoria Presidencial, la coalició que donava suport a Kabila, per haver signat una carta en què demanaven al president que respectés la Constitució i en què l'acusaven de maniobrar per mantenir-se en el poder La principal formació opositora, la Unió…

Al cap de més d’un any d’haver-se anunciat la formació d’un Govern d’unió nacional, al desembre finalment va sortir a la llum format per quaranta-set carteres, de les quals set van anar a parar a les mans de membres de l’oposició El president, Joseph Kabila, va mantenir el primer ministre Augustin Matata Ponyo en un Govern en el qual també eren presents els opositors Thomas Luhaka i Germain Kambinga, del Moviment per a l’Alliberament del Congo MLC, i Daniel Madimba Kalonji, de la Unió per la Democràcia i el Progrés Social UDPS A l’est del país, l’exèrcit i la missió de les Nacions Unides…

En un any preelectoral, en l'oposició es va desfermar una lluita entre Amama Mbabazi i Kizza Besigye per a ser designats candidats de la coalició Aliança Democràtica, que s'enfrontarà al president Yoweri Museveni, que aspira a la reelecció pel Moviment Nacional de Resistència MNR, en la consulta del 2016 Tots dos polítics havien estat collaboradors de Museveni en el passat Besigye, en l'oposició des de fa quinze anys, data en què va trencar amb Museveni, ha estat el candidat de l'oposició en les tres últimes eleccions presidencials, derrotat sempre pel seu excap, Museveni, en el poder des del…

Les forces de pacificació de la MONUSCO desplegades pel petit poble de Katanga, a la província de Kivu Nord República Democràtica del Congo © UN Photo / Sylvain Liechti L’anunci de la formació d’un Govern d’unitat, resultat de les negociacions amb una part de l’oposició, i la derrota militar del grup M23, que actuava a l’est del país, van ser els principals fets del president Joseph Kabila durant l’any Del nou Govern, n’haurien de formar part membres de les diverses formacions que van participar en les anomenades concertacions nacionals, a les quals van assistir 900 delegats de partits i de…

El terrorisme va seguir fent estralls en un país que ha estat el principal objectiu i base de reclutament de la branca magribina d’al-Qaida El Govern algerià va multiplicar l’esforç en la lluita antiterrorista, especialment al sud del país i en coqaboració amb altres governs No obstant això, no va poder evitar que un coqaborador en plena crisi de demència assassinés al febrer el cap de la policia algeriana i home clau de la política antiterrorista, Ali Tounsi En parallel, el país va patir atacs menys convencionals contra els seus interessos com el boicot a diversos web algerians, que van…