Resultats de la cerca
Es mostren 241 resultats
astrància
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de fulles palmatipartides, d’un verd fosc, tija de 20 a 50 cm d’alt, amb flors en umbel·la envoltada per un involucre de bràctees blanquinoses.
Creix en llocs alts i humits, sobretot als Pirineus i a l’Europa central
roquerol

Roquerol
© gaojianjun
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de 15 cm, que té les parts superiors de color bru grisenc, les inferiors més clares i una franja de taques blanquinoses a la cua.
És migrador parcial i habita únicament en cingleres i penya-segats del nord-oest d’Àfrica, el sud d’Europa fins als Alps, i una part d’Àsia És comú als Països Catalans
marduixí
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les resedàcies, de 10 a 50 m d’alçària, de fulles ovades o lanceolades, algunes amb lòbuls, de flors blanquinoses i molt oloroses i de fruits capsulars.
És una planta de jardí originària de Líbia
Tritó palmat
Morfologia El tritó palmat Triturus helveticus és un animal menut, de color clar, amb una llista ocular negra El mascle, en primer terme a la fotografia, té la cua acabada en un filament prim i el peu proveït d’una membrana interdigital negra, almenys durant el període reproductor, en què també presenta la cresta dorsicaudal ben desenvolupada Jordi Berthold És un tritó de cos relativament rodanxó, però menut El mascle arriba a fer fins 7,5 cm de llargada total, i la femella arriba als 9,2 cm El cap és més llarg que ample i el musell és bastant arrodonit, amb porus i tres solcs a la part…
Les oleàcies
Oleàcies 1 Llessamí groc Jasminum fruticans a branca amb flors x 0,5 b detall dels fruits x 1 2 Freixe de fulla petita Fraxinus angustifolia a branca amb fruits x 0,5 b detall de la flor aclamídia x 3 3 Olivera Olea europaea a branca amb flors x 0,5 b flor seccionada longitudinalment x 4 c fruit, l’oliva, seccionada longitudinalment x 1 4 Fals aladern Phillyrea latifolia detall d’una flor x 6 Eugeni Sierra Esteses principalment pel SE asiàtic i per Austràlia, són una família gairebé cosmopolita que té 29 gèneres i unes 600 espècies d’arbres i arbusts, caducifolis i perennifolis, alguns…
Les moràcies
Ulmàcies 1-2 i moràcies 3-4 1 om Ulmus minor a branquilló, de fulles alternes, dentades i asimètriques a la base x 0,5 b flor, clarament adaptada a l’anemofília, d’una sola envolta i de grossos estigmes x 15 c sàmara, d’amples ales membranoses que voregen la llavor x 2 2 Branquilló de lledoner Celtis australis amb lledons madurs x 0,5 3 Morera Morus alba a brot amb fulles palmatipartides i mores x 0,5 b flor femenina x 8 4 Tall longitudinal d’una figa, infructescència produïda per Ficus carica que consta d’un receptacle carnós i dolç, de forma urceolada, i de nombrosos fruitets dirigits…
Les rizocarpàcies i les orfniosporàcies
Les rizocarpàcies els líquens geogràfics Aquesta família comprèn líquens amb el tallus habitualment crustaci, amb apotecis sèssils, o immersos, sovint situats entre les arèoles del tallus, amb marge propi, que en ocasions desapareix en madurar l’apoteci Els ascs presenten un tolus més o menys amiloide, amb un tub axial curt, i els envolta una capa de gelatina fortament amiloide Les paràfisis són ramificades i anastomitzades Les espores poden ésser bicellulars, submurals o murals, de color bru o verdós més o menys fosc, a vegades incolores, rodejades per un halo, visible almenys a les espores…
ulmària
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de 50 a 150 cm d’alt, de fulles imparipinnades, blanquinoses i tomentoses al revers, de flors blanques, disposades en corimbes, i de fruits composts d’aquenis entortolligats.
Es fa en herbassars i prats dels llocs humits, a l’Europa no mediterrània En medicina popular és emprada com a diürètic i contra la hidropesia i les artritis
titella
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 14,5 cm, semblant a la piula però amb les parts superiors d’un color groc verdós, les inferiors blanquinoses i el pit més llistat.
Habita al centre i nord d’Europa i hiverna al nord d’Àfrica i al sud de la península Ibèrica És comú als Països Catalans com a ocell de pas durant les migracions
bàlsam

Dibuix de la flor de bàlsam
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les aïzoàcies, reptant, amb fulles allargades molt carnoses, de secció triangular, i flors vistoses, roses, vermelles o blanquinoses, amb un gran nombre de pètals, que en realitat són estams tranformats.
Originari de la regió de Ciutat del Cap, on els seus fruits comestibles figues dels hotentots són aprofitats, s’ha naturalitzat a la regió mediterrània, on, per la seva poca exigència d’aigua o de sòl bé que és sensible al fred, és molt emprat en jardins secs o que no poden ésser gaire atesos, per a embelliment i protecció dels talussos de les carreteres contra l’erosió, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina