Resultats de la cerca

Estudià belles arts i disseny a Barcelona Renovà el panorama de la decoració d’interiors a Catalunya i a l’Estat espanyol, on, entre altres innovacions, introduí els treballs en fusta blanca i fou capdavanter en la creació d’un hàbitat infantil La seva tasca abastava també l’habitatge particular i els interiors de botigues, oficines, escoles, etc Collaborà amb arquitectes, ceramistes Jordi Aguadé i joiers grup Cantonada, Ars Sacra, etc i en diverses experiències Fou membre del FAD

Fou un dels principals constructors d’habitatges socials promoguts pel ministeri de l’habitatge al llarg dels anys cinquanta i seixanta A la dècada dels noranta, la seva immobiliària quedà associada amb els problemes del ciment aluminós aluminosi , especialment als barris barcelonins del Turó de la Peira i les Corts Un dels seus darrers grans projectes fou el complex Illa Diagonal de Barcelona, inaugurat el 1993

Sobresortí com a paisatgista Estudià a Llotja i rebé una forta influència del seu mestre Modest Urgell Amb el temps, sense apartar-se completament de l’estela d’Urgell, anà introduint en les seves pintures una gamma cromàtica més càlida i vivaç Fou assidu de les Exposicions Oficials de Belles Arts celebrades a Barcelona des del 1918 També exposà individualment a Barcelona entre els anys vint i trenta, a les Galeries Dalmau 1929, les Galeries Laietanes 1929, 1931, 1933, 1936 i la Sala Gaspar 1936 Després de la guerra reprengué les exposicions a les Galeries Pallarès 1953, 1955 i La Pinacoteca…

Encara molt jove, s’exilià a Mèxic amb la seva família el 1940 Es formà artísticament a l’Instituto Nacional de Bellas Artes de Mèxic, DF Feu també estudis de gravat a Califòrnia, als EUA, i, a Barcelona, sobre la tècnica del tapís, on tingué de professor Grau-Garriga Tingué una brillant carrera d’exposicions —pintura, gravat, ceràmica, tapissos, etc— per Amèrica San Diego, Mèxic, Los Angeles, etc i Europa Fou coordinadora del Centro de Arte Moderno de Guadalajara 1973-76, estat mexicà de Jalisco Entre les seves obres, cal esmentar Homenaje a Lázaro Cárdenas Jiquilpan, Michoacán, 1979 o el…

Fill del poeta Sebastià Sánchez i Juan , féu els estudis eclesiàstics a Barcelona i Salamanca Ordenat de prevere 1957, s’especialitzà en Bíblia a Roma i Jerusalem Professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i de l’Institut de Teologia de Barcelona, fou membre de dues comissions de les Societats Bíbliques Unides i collaborà assíduament en revistes teològiques i bíbliques, entre les quals cal citar la  Revista Catalana de Teologia i el Butlletí de l' Associació Bíblica de Catalunya , de la qual fou membre El vessant de biblista es reflectí sobretot en una intervenció destacada en la…

Autor d’un Compendio de Geografía e Historia de las Baleares Palma, 1866 cinquena edició, 1900 per a infants Fou director de l’Escola Pràctica de la Normal de Palma

Llicenciada en direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre 1991 i en filologia italiana per la Universitat de Barcelona 2001, amplià estudis a Londres i a Berlín 1999-2001 inicià la seva carrera amb La lliçó 1996, d’Eugène Ionesco Posteriorment dirigí al Teatre Grec  El malaguanyat , una recreació escènica de la novella de Thomas Bernhard 1997, i El vuitè sentit  1998, dramatúrgia basada en el Concert per a piano i orquestra de György Ligeti, amb direcció musical d’Ernest Martínez Izquierdo El 1999 estrenà la seva pròpia obra Dies de Festa , i Ària del diumenge , dramatúrgia…

Fou agent de duanes, consignatari i armador a Tarragona Diputat per Gandesa 1918 com a republicà, discutí en 1919-20 el projecte d’autonomia de Catalunya de la Mancomunitat Fou senador per Tarragona, i president de les obres del port de Tarragona en 1923-26 i de la cambra de comerç Amb Rovira i Virgili formà part d’Acció Catalana, i el seguí quan aquell fundà 1930 Acció Republicana de Catalunya com a representant d’aquest darrer partit fou un dels signants del pacte de Sant Sebastià 1930 Fou un dels creadors de “La Nau” A l’adveniment de la República, fou uns quants mesos governador civil de…

Fill de pare català i mare anglesa, es llicencià en dret El 1936 el govern de la Segona República Espanyola el designà membre del tribunal internacional de les Noves Hèbrides, actualment Vanuatu, que presidí en 1936-39 per a resoldre les disputes territorials sobre l’arxipèlag entre França i la Gran Bretanya Fruit d’aquesta experiència fou Tres años en las Nuevas Hébridas 1945 Publicà altres llibres de temàtica exòtica i viatgera La extraña vida de Pierre Queroul 1942, Doña Isabel Barreto, adelantada de las Islas Salomón 1943, Pensión de ultramar 1945 i Tenía razón la Kon-Tiki 1950 Poc…