Resultats de la cerca

Doctor en teologia i capellà a Santa Maria del Mar És autor de relacions de festes celebrades a Barcelona el 1630 i el 1633, algunes de les quals es publicaren sota l’anagrama Seugon La més interessant és la de la mascarada del rei Belluga Barcelona 1633 en honor de Ferran d’Àustria, el Cardenal infant, on hi ha força intervencions en català En vers publicà Parabienes y deprecaciones hijos del amor que la siempre leal ciudad de Barcelona tiene a sus príncipes Barcelona 1632 Sabem que compongué molts poemes en català —és elogiat en aquest sentit al cançoner Curiositat catalana…

Format musicalment a l’Escolania de Montserrat, perfeccionà els seus estudis amb els mestres Morera, Millet i Pellicer Fou director de música del collegi jesuïta d’Oriola 1921, de l’Orfeó Orcelità, del cor de Ràdio Barcelona 1925, del Conservatori de l’Ateneu Igualadí 1931 i de l’Orfeó de Santa Coloma Cofundà l’Acadèmia Albéniz, i l’any 1932 fundà i dirigí l’Orfeó de l’Ateneu Igualadí Després del 1939 dirigí la banda municipal, i fundà i dirigí la Schola Cantorum i el cor mixt d’Igualada Collaborà en la redacció del Cançoner de Catalunya , i el 1950 inicià la publicació de…

Vida i obra Probablement es tracta del cavaller Aznar Pardo de la Casta, autor d’una Requesta d’amor tençonada conservada al manuscrit 10264 de la Biblioteca Nacional de Madrid, el mateix que el 1418 adreçà una interessant epístola al rei Alfons en què descrivia la sagnant entrada dels borgonyons a la ciutat de París aquell mateix any Hom també el considera autor d’una cançó transmesa pel↑ Cançoner Vega-Aguiló , que recull el tema de sant Valentí com a protector dels enamorats, Leyaltats vol e bon dreg me comanda , tot i que aquest poema podria ser obra d’un altre personatge,…

El seu nom apareix el 1645 en el Cançoner d’Ontinyent , i és documentat com a mestre de capella a Morella Ports i Terol i com a cantor i mestre a Càller Sardenya La documentació el situa a Madrid el 1660, i registra el seu nomenament com a mestre de capella de la catedral de Segòvia el 1664 El 1667 obtingué el mateix càrrec a Las Descalzas Reales de Madrid, i l’1 de febrer de 1680 fou nomenat mestre de la capella reial, malgrat l’oposició de diverses personalitats de la cort de Carles II La seva obra, que comprèn nombroses peces litúrgiques i de romanç, com també diverses…

Escolà de cant del 1604 al 1608, el 1614 fou admès a la reial capella flamenca de Madrid com a cantor contralt, activitat que compaginà amb la de cantor de la capella reial espanyola, a la qual s’incorporà en el període 1617-27 Al març del 1629 obtingué una altra " plaza ordinaria " de la capella flamenca, a més de la que ja posseïa a la capella reial espanyola La darrera notícia sobre la seva vida és del 1642, any en què el bisbat de Pamplona li concedí una pensió Les úniques obres que s’han conservat són la canción a quatre parts Filis del alma mía , un romance a tres veus titulat Vistióse…

Doctorada el 1998 amb la tesi La letteratura italiana nella cultura catalana nel ventennio tra le due guerre, 1918-1936 percorsi e materiali , és professora titular de filologia italiana del departament de filologia romànica de la Universitat de Barcelona Estudiosa de la influència italiana en la literatura catalana als s XIX i XX, ha publicat De Leopardi a Ungaretti Un segle de poesia italiana en les versions de poetes-traductors 2001, Classicisme i Renaixement una idea d’Itàlia durant el Noucentisme 2005 i L’art de traduir Petrarca Versions catalanes del Cançoner 2009 Ha…

Doctora en filologia catalana i professora a la URV Ha estudiat l’obra de Joan Amades en treballs diversos La seva tesi fou Les nadales tradicionals dels segles XIX-XX 1992 Ha publicat El cançoner nadalenc català al Principat de Catalunya 1853-1951 1995, VI premi Valeri Serra i Boldú, Estudi del folklore andorrà en el seu context 1997 i Patrimoni oral a les comarques de Tarragona 2005 Introducció a l’etnopoètica teoria i formes del folklore en la cultura catalana 2002 explica i reformula les bases teòriques per a l’estudi de la literatura de tradició oral en la societat…

Vida Rebé estudis eclesiàstics a València, i es formà musicalment a les ciutats de València, Madrid i París Conegut bàsicament per la seva faceta investigadora i musicològica, entre els seus treballs cal destacar Organistas valencianos de los siglos XVII y XVIII 1962, La música en Valencia durante el siglo XVII 1966 i Ambrosio Cotes su paso por la catedral valentina 1971 També es dedicà a l’edició d’obres d’altres autors, com les composicions de Joan Baptista Comes i Rafael Anglès i Ambrosio Cotes i les obres vocals de Joan Baptista Cabanilles Obras vocales de Juan Bta Cabanilles , 1971…

Desenvolupament enciclopèdic Consta de sis poemes consagrats a la mort de la seva esposa, que, segons Riquer, podria ser Joana Escor-na, amb qui estigué casat durant els anys 1443-54, i amb qui, com expressa al poema 92 v 249-250, manifestà en el seu testament que volia ser enterrat En aquests llargs i reflexius poemes, Marcexposa la desolació per la pèrdua de la «muller aimia», en descriu amb patetisme el trànsit i, tot i que proclama la vivència, tan llargament teoritzada en altres parts del seu cançoner, de l’amor pur i àdhuc el triomf de l’amor damunt la mort, els poemes no…

Cursà estudis a la Universitat de Santiago de Compostella i al Conservatori de Madrid Collaborador des del 1929 del Centro de Estudios Históricos de Madrid, fins el 1934 es dedicà a l’estudi del folklore d’Extremadura i Galícia per al Cancionero de Menéndez Pidal El 1935 fundà l’associació Cantores Clásicos Españoles, dedicada a la difusió de la música antiga espanyola Després de la Guerra Civil s’exilià a Mèxic, on fou redactor de la revista "Nuestra Música" i director de la secció historicomusical de l’Instituto Nacional de Bellas Artes y Letras, des d’on treballà sobre el folklore mexicà…