Resultats de la cerca

Quant a la localització geogràfica, amb poques excepcions, són obres d’ambient francès dins aquestes excepcions hi ha dos episodis de dues novelles situats en terres catalanes Les Marana , a Tarragona, i La duchesse de Langeais , a Mallorca L’època és gairebé sempre la contemporània una cinquantena se situen als anys de la Restauració 1815-30, vint-i-tres durant la Monarquia de Juliol 1830-48 i sis o set en temps de la Revolució, el Consolat i l’Imperi 1789-1815 El cens dels personatges és molt considerable 2500 d’identificables i uns 1500 d’anònims No sempre els noms més…

La villa Rupiano és esmentada en el testament del comte Gausfred d’Empúries-Rosselló de l’any 989 L’església de Sant Vicenç apareix esmentada en un conveni del 1139 entre el bisbe de Girona i Arnau Gausfred L’any 1149 Guerau de Rupià, en ocasió de “ pergere ad Ispaniam” , deixà a Sant Vicenç de Rupià el cens que rebia de la seva sagrera L’any 1274 Agnès de Foixà vengué al bisbe de Girona l’honor de la “ parrochia sancti Vicency de Rupiano” L’edifici que ha arribat fins a nosaltres fou començat a construir al segle XV Als segles XVI i XVII hi foren afegides les capelles laterals…

Vida i obra Exercí bàsicament de geògraf i d’historiador De ben jove escrivia a la “Revista del Centre de Lectura” i militava en el moviment catalanista Estudià dret i direcció d’indústries tèxtils, per dedicar-se a la fàbrica familiar de la Riba El 1918 es traslladà a Barcelona, i a l’època de la Generalitat fou el secretari de la comissió que establí la divisió comarcal del Principat La seva vasta curiositat intellectual i erudició l’especialitzaren en diverses matèries Com a investigador de la població publicà fogatges i censos de totes les èpoques el de 1365-70 1961-64, el del primer…

Torre de la Minyona, castell de Cardona, segle XI RM El castell de Cardona Bages va ser, des de la conquesta carolíngia, una d’aquelles places estratègiques en la lluita contra els musulmans Els primers intents de restaurar la fortalesa i d’installar-hi un contingent de defensors correspongueren al rei Lluís I d’Aquitània 798 i al comte Guifré el Pelós 880 Aquestes iniciatives, tanmateix, no tindrien gaire èxit Tan sols al final del segle X, després de les desastroses incursions d’Almansor, s’assolí l’establiment a Cardona d’un grup d’habitants a partir de la concessió d’una carta de…

Hi ha claps de roures, garrigues i algun alzinar La superfície agrícola és de 150 ha, 41 de les quals són de vinya que produeixen vi, en part, amb denominació d’origen controlat, 3 ha d’hortalisses, 15 ha de cereals i 86 ha de pastures i farratge El cens ramader és de 10 bovins, 90 ovins i 5 equins Damunt la Matassa hi ha l’antic molí de Perles La població ha estat tradicionalment escassa El poble 50 h agl 1982 510 m alt és en un coster, al voltant de l’església parroquial, al camí que duu a Sant Pau de Fenollet per la collada de Ventafarines 632 m alt prop de la Matassa, dalt un tossal, vora…

Els colls de Montportell límit meridional del terme, de les Arques i del Peiró comuniquen aquesta vall amb la del Bolès L’agricultura és nulla les 78 ha de superfície agrícola són de pastures i farratge El cens ramader es limita a 354 caps d’oví i 41 de cabrum Hi ha claps de bosc La precarietat de l’agricultura i de la ramaderia ha provocat la despoblació gairebé total Dins el terme hi ha quinze fonts d’aigües medicinals ferruginoses, amb temperatures entre 11 i 18°C El poble 792 m alt és en un coster, a la riba dreta de la riera de Glorianes L’església parroquial és dedicada a…

Comprèn els vessants septentrionals de la serra que, des del coll de la Llosa, separa les valls Marçana i de Nyer El terme és, en part, boscat i, en part, cobert de pasturatges La superfície agrícola es limita a 91 ha destinades a arbres fruiters 13 ha d’albercoquers, 4 ha de vinya, 3 ha d’hortalisses, 2 ha de cereals i 64 ha de pastures i farratge El cens ramader és de 83 caps de boví, 97 d’oví i 7 d’equins, en recessió El poble és situat en un coster, a 843 m alt, dominant la vall de la Tet, enfront d’Oleta, al voltant de l’església parroquial El lloc és esmentat ja en 874-875…

El lloc de Secanella és conegut des de l’any 1118, que consta que uns béns situats a la parròquia de Sant Salvador de Miralles es trobaven dins el terme de Secanella És possible que en aquest moment ja s’hagués bastit una capella dedicada a sant Cristòfol dependent de l’esmentada parròquia En una data incerta, però anterior a l’any 1187, la quadra i l’església de Secanella foren donats al monestir de Sant Llorenç del Munt L’any 1201 Bernat de Miralles i la seva muller Saurina renunciaren a favor del cenobi vallesà al cens de dues gallines que rebien de Secanella Al terme residien…

Lligat al nucli de l’Escola Industrial, era regit per una junta de govern i un consell tècnic Manuel Ainaud, Francesca Bonnemaison, ETarragó i JRuiz i Castellà constava dels serveis d’informació, experimentació dotat d’un laboratori mèdic i un de psicomètric dirigit per EMira i estadística, que disposava d’un cens de la població en edat d’aprendre ofici i de les necessitats de mà d’obra de les empreses donava opció a 172 oficis diferents A partir del 1932 es denominà Institut Psicotècnic després del 1939 s’ajustà d’acord amb els canvis polítics i els avenços científics A més d’…

Drenen el terme els còrrecs dels Abeuradors, d’en Molins i d’en Pere Ferrer L’economia és bàsicament agrícola La superfície conreada és de 162 ha destinades majoritàriament a arbres fruiters 97 ha, sobretot presseguers 89 ha, cirerers i albercoquers També hi ha vinya 56 ha i hortalisses 7 ha El cens ramader és gairebé nul 10 caps d’oví El poble 124 h 1982 329 m alt és al límit d’ambdues zones El seu castell, del s XII, aturonat, gairebé arruïnat, fou el centre de la baronia de Jóc Hi ha restes de les muralles, construïdes al s XVI L’església actual, de Sant Martí, és del s XVIII…