Resultats de la cerca
Es mostren 284 resultats
ajustatge
Tecnologia
Conjunt d’operacions que fa l’ajustador.
Malgrat que hi ha una gran varietat d’operacions i d’eines o, fins i tot, de màquines-eines que poden ésser emprades per a ajustar o per a construir peces, i malgrat que hom no pot parlar d’un ordre seqüencial gaire definit, les operacions d’ajustatge poden ésser classificades en operacions de traçament, de desbast i d’enformament, d’acabat i de mesura i verificació Les operacions de traçament tenen per objecte dibuixar sobre el material de partida o en la peça de fosa, la forma que hom vol obtenir, tot assenyalant-ne les superfícies límit i marcant-ne els eixos o els centres geomètrics, o…
Andreu Buenafuente i Moreno

Andreu Buenafuente
Periodisme
Periodista i humorista.
S’inicià a Ràdio Popular Reus-COPE el 1982 El 1983 entrà a Ràdio Reus, on el 1988 creà el primer programa propi presentat en solitari, El pot de la ràdio El 1989 creà el programa El Terrat i la productora del mateix nom i el 1990 començà les collaboracions a Ràdio Barcelona , on entrà definitivament el 1991 amb una nova edició d’ El Terrat , emès amb intermitències fins el 2003 Llevat d’algunes intervencions com a collaborador en programes com ara Tot per l’audiència 1993, Persones humanes 1994 o Al ataque 1992-93, la seva trajectòria professional posterior ha estat vinculada a la productora…
Josep A. Vandellòs i Solà
Economia
Demografia
Economista i demògraf.
Es llicencià a la facultat de dret de Barcelona 1921 i, becat, realitzà estudis d’estadística a Pàdua 1924-25 i d’economia a Anglaterra 1925-26 El 1927 fou nomenat cap d’estadística del Foment del Treball Nacional de Barcelona Aviat fou membre de l’Institut Internacional d’Estadística de la Haia 1927 i de l’Econometric Society 1933 Com a expert en economia, fou director de la pàgina econòmica de “La Publicitat” President de l’Associació de Comptables de Catalunya 1929, exercí el càrrec d’assessor tècnic de la Conferència de Cambres i Associacions Americanes de Comerç de Barcelona i també fou…
Sancti Gregorii Magni homiliae in Ezechielem
Foli 1, amb diverses inicials, en les quals hom pot apreciar ja els nous corrents gòtics insinuats G Llop Manuscrit conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 25 que conté 182 folis de 29,5×18,5 cm a dues columnes, escrit en lletra semigòtica amb tinta negra i vermella Hom en desconeix l’origen, però figura ja a l’inventari de l’any 1368 amb aquestes paraules altro libra sens posts apellat homilia de sant Gregori super Ezechielem Modo est cum postibus allis * Quedaria així avalada la teoria de la procedència vigatana A part l’interès que tenen les caplletres tant per la decoració com pel dibuix…
Albert Espinosa i Puig
Literatura
Escriptor, dramaturg i guionista.
Diagnosticat a tretze anys d’un osteosarcoma que li comportà l’amputació d’una cama, l’extirpació d’un pulmó i un llarg tractament anticancerós que durà deu anys, aquesta experiència marcà tota la seva producció literària i televisiva posterior Estudià i es graduà en enginyeria a la Universitat Politècnica de Catalunya, i durant la seva època universitària formà part d’un grup teatral i començà a escriure A mitjan anys noranta, es professionalitzà com a coguionista de sèries i programes, especialment de Televisió de Catalunya Club Súper3 , Històries de Catalunya , Buenafuente ,…
Pilar Rahola i Martínez

Pilar Rahola i Martínez
Literatura
Escriptora, periodista i política.
Estudià filologia catalana Directora de l’editorial Pòrtic del 1987 al 1990, fou també directora de la Fundació Acta de pensament i debat fins el 1993 Exerceix el periodisme, amb una destacada presència als mitjans de comunicació, tant a través d’articles d’opinió a la premsa diària especialment a l’ Avui , El País , El Periódico de Catalunya i La Vanguardia , com en programes de ràdio i televisió de formats diversos, tan culturals i socials com tertúlies, en els quals manifesta un acusat esperit de polemista Exercí també com a corresponsal en diversos conflictes internacionals del final de…
,
Sant Feliu de Vilac

Portal de l’església de Sant Feliu de Vilac
© Fototeca.cat
Església
Església romànica dels segles XII-XIII situada fora del nucli antic de la vila de Vilac (Viella), a l’extrem oest de la població.
L’edifici L’església parroquial de Sant Feliu presideix una plaça que constitueix un magnífic mirador d’aquesta zona de la Vall L’edifici actual respon a diferents etapes constructives, però conserva la nau d’època romànica tardana, probablement del final del segle XII o l’inici del segle XIII Té planta basilical de tres naus, separades per quatre arcs formers per banda, coronats amb arcs de mig punt adovellats Aquests arcs recolzen en uns pilars circulars, tret de les zones terminals, on s’uneixen a unes pilastres encastades al mur a l’oest i a uns pilars octagonals irregulars a l’est Una…
Albert-Guillem Hauf i Valls

Albert Hauf i Valls (centre)
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg, historiador de la literatura i acadèmic.
Llicenciat 1964 i doctorat 1976 per la Universitat de Barcelona, del 1964 al 1987 fou professor al departament d’estudis hispànics de la University of Wales Cardiff/Caerdydd, inicialment com a lector i posteriorment com a catedràtic, d’on el 1989 fou nomenat emeritus professor Catedràtic a la Universitat de València 1987, des del 1992 és l’investigador principal de diversos equips coordinats de recerca centrats en l’estudi i l’edició dels clàssics tardomedievals en llengua catalana, especialment Francesc Eiximenis , Isabel de Villena i el Tirant lo Blanc En 1995-2001 formà…
,
Pierre Deffontaines
Historiografia catalana
Geògraf francès.
Vida i obra Es llicencià en dret el 1916 a la Universitat de Poitiers i cursà estudis superiors de geografia i història a la Sorbona, universitat per la qual obtingué el títol de doctor en geografia l’any 1932 Inicià la seva tasca docent com a professor i director de l’Institut de Geografia a la Facultat Catòlica de Lilla entre el 1925 i el 1939 i com a professor auxiliar de geografia prehistòrica a l’Escola d’Antropologia de París A més, fou secretari general de la Societat de Geografia de Lilla 1932-37 Visqué uns quants anys al Brasil, on exercí la docència, creà les càtedres de geografia a…
catedral
Vista lateral de la catedral gòtica de Lleó
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Cristianisme
Església principal o mare d’una diòcesi, on radiquen la seu del bisbe i el capítol canonical.
La denominació es generalitzà, juntament amb l’anàloga de seu sedes , sinònim de cathedra , a partir de l’època carolíngia Les catedrals han d’ésser consagrades, a diferència de les altres esglésies, que poden servir simplement beneïdes La dedicació de la catedral, que sol ésser basílica, ha d’ésser celebrada per totes les esglésies de la diòcesi En sentit ampli, comprèn també el conjunt d’edificis entorn de la basílica el baptisteri i, generalment, residències actuals o antigues del bisbe, dels clergues o dels canonges, sovint centrats per un claustre Les antigues catedrals…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
