Resultats de la cerca

Vida Filla del director i teòric cinematogràfic Aldo Vergano, estudià art dramàtic al Centre Experimental de Cinematografia de Roma amb Alessandro Fersen, quan el productor Franco Cristaldi la descobrí i la feu debutar a I dolce enganni 1960, Alberto Lattuada També interpretà, entre d’altres, Crònica familiar Cronaca familiare , 1962, Valerio Zurlini al costat de Marcello Mastroianni, fins que el 1963, amb motiu del rodatge a Espanya de Mathias Sandorf Georges Lampin, conegué l’arquitecte i cineasta Ricard Bofill i s’hi casà Participà en pràcticament tots els films de l’Escola de Barcelona i…

De família d’immigrants antillans, estudià pintura i posteriorment cinematografia a les universitats de Londres i Nova York 1990-94 Autor d’una quinzena de curtmetratges i migmetratges de marcat caràcter experimental, ha combinat la direcció cinematogràfica amb les arts plàstiques El 1999 guanyà el premi Turner d’arts visuals per Deadpan 1997 El seu primer llargmetratge fou Hunger 2008, premiat a Canes, sobre la vaga de fam del militant de l’IRA Bobby Sands, al qual seguí Shame 2011, premiat al Festival de Venècia, sobre l’addicció al sexe posteriorment rodà a Hollywood 12 Years a Slave 2013…

Graduat el 1986 a l’Escola de Cinematografia de l’IDHEC a París, s’inicià com a director de fotografia i ajudant de direcció El 1990 realitzà per a la televisió un documental sobre la guerra del Líban i, després de dos curtmetratges 1994, 1995 i el telefilm Les Sanguinaires 1997 El 1999 debutà al cinema amb Ressources humaines , que el 2001 rebé un premi César a la millor opera prima Seguiren L’emploi du temps 2001, premiat al Festival de Venècia, Vers le sud 2005,  Entre les murs 2008, Palma d’Or del Festival de Canes 2008 i Cesar a la millor adaptació 2009,  Foxfire 2012,  Retour à Ithaque…

Llicenciat en dret Començà a exercir la crítica el 1936 en “Información Cinematográfica” Redactor de l' Enciclopedia dello Spettacolo Ha tingut una intensa activitat dins el cineclub, i propulsà els primers cinefòrums catalans, els anys quaranta Ha exercit la crítica cinematogràfica en la premsa i la televisió Ha realitzat films, com Linterna mágica premiat a la UNICA, Si la Rambla pudiese hablar 1954 i la sèrie sobre artistes Josep M de Sucre 1964, premiat a Salerno, El mundo de Fructuoso Gelabert 1968, premiat a Bilbao, la versió catalana del qual rebé el Premi de Cinematografia de la…

Deixeble de C del Campo, el 1921 guanyà la càtedra d’estètica i història de la música del Conservatori de Música de Madrid Fou crític musical, collaborà en diverses publicacions de l’Estat espanyol i l’estranger i escriví una Historia de la Música 1925, en tres volums Responsable de la secció de cinematografia de la Sociedad General de Autores y Editores SGAE, vetllà pels interessos dels compositors i escriptors cinematogràfics Conreà diversos gèneres i en el catàleg de la seva obra figura un bon nombre de sarsueles, entre les quals sobresurten El toque de oración estrenada el 1917 i La reina…

Format en diverses escoles de cinematografia, entre d'altres, el Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya, rodà els films de ficció Después de la luz 2002, El viatge de la llum 2005, La dona sense ànima 2006, La zona de Tarkovsky 2008, Reencarnación 2008, Cinéclub 2009, El asesino a sueldo 2009, Uruguay 2010 i  La llegenda de l'innombrable 2010 i els documentals Madre Cuba 2004, Oubiña, instrucción primera 2006 i El milagro 2011, guardonat el 2013 amb el premi al millor documental de l'Oregon Independent Film Entre els anys 2000 i 2010 tingué una productora pròpia i gestiona els cinemes…

Graduat a l'Escola de Cinematografia 1968, el seu primer llargmetratge,  En kärlekshistoria 'Una història d'amor', 1970, obtingué una acollida molt favorable i fou premiat, entre altres festivals, al de Berlín El fracàs del seu segon film,  Gilliat 1975, el decidí però a dedicar-se exclusivament a la publicitat durant més de vint anys, tret d'alguns curts i documentals Retornà a la creació cinematogràfica amb Sånger från andra våningen 'Cançons des del segon pis, 2000, Gran Premi del Jurat del Festival de Canes,   Du levande 'Vosaltres, els vivents', 2007 i  En duva satt på en gren och…

Format a l’Institut del Teatre i a la companyia de Iago Pericot, ha protagonitzat els films La radio folla 1985, Laura 1987, Barcelona Connection 1988, Estació central 1989, Verónica L 1989, La teranyina 1989, Boom Boom 1989 —Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al millor actor—, La febre d’or 1992, etc Parallelament inicià una certa projecció internacional amb Cronaca di una morte anunciata 1986 de F Rosi, La playa de los perros 1987 de J Fonseca, Nunca estuve en Viena 1990 d’A Larreta o La viuda del capitán Estrada 1991, Frau Rettich, die Czerni und ich ‘La senyora Rettich…

Debutà el 1973 amb Luces de mis zapatos i dos anys més tard intervingué en la pellícula collectiva Las sorpresas Però no pogué seguir treballant en el cinema fins que, el 1983, l’Institut Nacional de Cinematografia del seu país donà suport als debutants i als projectes ajornats de realitzadors que feia deu anys que havien donat les seves primeres passes Li arribà el prestigi internacional amb La historia oficial 1985, una crònica de les seqüeles de la dictadura que es convertí en la pellícula argentina més guardonada de la història entre altres premis, rebé els guardons a la millor actriu i…

Vida Collaborador ocasional d’"Arte y Cinematografía" i format en cineclubs a Catalunya, portà aquesta experiència a Colòmbia després de la guerra civil, on muntà força sessions i fundà amb Gabriel García Márquez la Filmoteca Nacional Després es traslladà a Mèxic, on treballà professionalment d’editor i distribuïdor de llibres Formà part del grup cinèfil Nuevo Cine, i feu d’administrador i difusor de la seva revista homònima 1960 D’altra banda, feu d’extra en el film Napoleó 1925-26, Abel Gance, i a Mèxic feu de l’amo del billar a En este pueblo no hay ladrones 1964, Alberto Isaac, sobre un…