Resultats de la cerca

Les 425 ha de regadiu, ocupades gairebé del tot per tarongers, són regades amb aigua de la séquia reial del Xúquer, que té la presa dins el municipi, a la casa de les Compostes, construïda el 1732 i amb l’aigua del subsol elevada amb motor El secà retrocedeix davant els tarongers A la muntanya hi ha pinedes, molt clares, i pasturatges Les terres de conreu, molt repartides, són explotades directament per llurs propietaris 95% La població, que entre 1900 1 421 h i 1960 2 175 h augmentà un 51%, ha experimentat darrerament una considerable minva El poble 1 427 h diss 2006, antellans 47 m alt,…

Educat en el si d’una família de músics, començà a compondre de molt jove Estudià al Conservatori d’Estocolm amb R Andersson piano i W Heintze orgue i el 1890 obtingué un premi d’orgue Si bé rebé alguns consells d’E Sjögren, J Dente i A Hallén, la seva formació com a compositor fou de caràcter autodidàctic Perfeccionà la seva formació pianística a Berlín amb H Barthen 1892-93 Director de la Filharmònica d’Estocolm a partir del 1897, també estigué al capdavant d’altres institucions musicals sueques, com l’Orkesterföreningen de Göteborg o l’orquestra del Teatre Reial d’Estocolm Al llarg de la…

Entre diversos intents de classificació, Bopp les relacionà amb l’indoeuropeu NMarr les agrupà, amb altres llengües, en una família dita “jafètica”, i trobà trets comuns entre el caucàsic del sud i el semític Dumézil, Vogt, Bouda i d’altres hi trobaren semblances amb el basc, però Michelena assenyala que llurs relacions internes encara no són prou clares Modernament hom ha acceptat la classificació en llengües caucàsiques del nord i llengües caucàsiques del sud Les del sud, amb el georgià com a llengua més important, componen el grup de llengües kartvelianes o ibèriques Són trets…

Entre les espècies dels Països Catalans, n’hi ha que pertanyen a la família dels vespertiliònids, caracteritzada pel fet de presentar el musell sense excrescències nasals, pavelló de l’orella amb tragus, i cua que a penes surt de la membrana alar, com les del gènere Leuconoe —L Myotis daubentonii ratapinyada clara d’aigua i L Myotis capaccinii ratapinyada de peus grossos —, les del gènere Selysius —S Myotis mystacinus ratapinyada de bigotis , S Myotis natteri ratapinyada de Natterer , S Myotis bechsteinii ratapinyada de Bechstein —, les del gènere Pipistrellus — P pipistrellus…

JS Bach Suite anglesa núm 3 en sol m , BWV 808, III Allemande © Fototecacat/ Jesús Alises És la primera de les quatre danses bàsiques que integren la forma clàssica de la suite barroca La seva forma sol ser binària i el caràcter, més aviat seriós També és característic el seu començament anacrústic Les primeres referències que se’n tenen daten del segle XVI, tot i que el seu origen podria ser medieval Segons Thoinot Arbeau Orchesographie , 1589, és "una dansa senzilla d’una certa gravetat, molt popular entre els alemanys" Thomas Morley 1597 la descrigué com "una dansa molt pesant, exponent…

Derivà probablement d’una dansa italiana anterior, els trets característics de la qual són pràcticament desconeguts, tot i que alguns teòrics del XVIII la consideraren una mena de giga lenta amb connotacions pastorals Presenta una fórmula rítmica característica, amb anacrusi i figura amb puntet ww Ww ww ww D’estil senzill, té frases d’un o dos compassos, amb melodies i harmonies clares Al segle XVI n’existia una forma vocal anomenada ciciliana que utilitzava una forma poètica particular, l' strambotto siciliano , que donà lloc a les anomenades arie siciliane Fou a partir del…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Miralles Des de molt aviat tingué funcions parroquials que encara manté en l’actualitat El lloc i l’església es documenten per primera vegada l’any 1063 en el testament sagramental de Miró, el qual deixà el vi de Miralles i un auri a Sant Salvador Encara que es fa difícil assegurar amb tota certesa que es tracta de l’església que s’estudia aquí, és molt probable que així sigui Més segura és l’aparició del terme del castell de Miralles l’any 1069, data en què Ramon Guadall de Calders i la seva muller Arsenda donaren a la canònica…

D’aparició irregular, sortí del 23 d’agost al 20 de setembre de 1812 i del 7 al 30 d’abril de 1813, que fou prohibit Durant aquesta interrupció, l’únic redactor feu aparèixer la Lluna Patriòtica Mallorquina  28 de març i 1 d’abril de 1813 i més tard, del 6 de juny al 22 de juliol, el Nou Diari de Buja Es tracta, doncs, d’una sola collecció, impresa per Sebastià Garcia i en tres casos per Antoni Brusi i Felip Guasp, d’un total de 34 números i 153 pàgines Escrit en llengua colloquial i dialectal, defensà l’absolutisme i atacà el focus liberal, concretat en l’ Aurora Patriótica Mallorquina  i…

Morfologia La sargantana cendrosa Psammodromus hispanicus presenta un dibuix molt característic, que s’aprecia a la fotografia, de línies longitudinals clares interrompudes per barres fosques És, d’altra banda, un animal de moviments extremament ràpids Javier Andrada Aquesta sargantana és petita i esvelta el cap i el tronc només arriben a uns 5 cm, mentre que la cua és dues vegades més llarga El cap és petit, una mica deprimit i de musell més aviat rodó el cos és moderadament deprimit Té les escates dorsals discretament grosses, carenades i imbricades, i formen de 28 a 38…