Resultats de la cerca
Es mostren 441 resultats
prevaricació
Dret penal
Delicte propi del qui manca a l’obligació del càrrec que exerceix, desviació dels propis deures professionals.
El dret penal la classifica com a extrajudicial , pròpia dels funcionaris públics que deixen maliciosament de perseguir i castigar els delinqüents quasi-judicial , pròpia d’advocats i procuradors que, per abús, negligència o ignorància inexcusables, perjudiquen o difamen llurs clients retraient-los coses conegudes per l’exercici de llur professió o defensant la part contrària en un mateix afer judicial , pròpia del jutge que a dretcient dicta sentència injusta o es nega a jutjar, pretextant silenci o obscuritat de la llei Comporta generalment la inhabilitació per al càrrec o,…
toxina
Patologia humana
Substància tòxica i antigènica produïda per bacteris.
Segons la constitució química, hom pot dividir les toxines en holoproteiques elaborades principalment per bacils esporulats grampositius, com és ara les toxines tetàniques i les botulíniques, heteroproteiques endotoxines dels bacils grampositius o antígens protídics amb glúcids i lípids i enzimàtiques amb funcions d’inhibició, lisi, etc, com la hialuronidasa, la collagenasa, l’estafilocoagulasa, etc En patologia hom classifica les toxines en intracellulars o endotoxines constitueixen els antígens flagellars, capsulars o somàtics i extracellulars o exotoxines , que exerceixen l’…
Gabriel Cramer
Matemàtiques
Matemàtic suís.
Fou catedràtic de matemàtiques 1724-27 i de filosofia 1750-52 a la Universitat de Ginebra En Introduction à l’analyse des courbes algébriques 1750 exposà la teoria newtoniana de les corbes algèbriques i les classificà segons el grau de l’equació El 1750 reintroduí l’algorisme —equivalent als determinants—, que ja al final del s XVII Leibniz havia emprat per a resoldre sistemes d’equacions lineals amb unes quantes incògnites regla de Cramer Edità les obres de Jean i Jacques Bernoulli i part de la correspondència de Leibniz
Victòria de Mika Hakkinen a Montmeló
El pilot finlandès Mika Hakkinen, actual campió de Fórmula 1, guanya el Gran Premi d’Espanya disputat al Circuit de Catalunya, a Montmeló El company d’equip de Hakkinen, l’escocès David Coulthard, és el segon classificat, amb la qual cosa McLaren repeteix el doblet de l’any passat Gràcies a la presència de dos pilots catalans, Montmeló bat el seu rècord d’espectadors, amb 81000 persones que presencien com Pere Martínez de la Rosa Arrows es classifica onzè, mentre que Marc Gené Minardi no pot iniciar la cursa per problemes mecànics
màquina simple
Tecnologia
Màquina estàtica que serveix per a equilibrar una força (resistència) amb una altra (potència) a través d’un element mecànic amb un punt fix (anomenat punt de suport).
Hom les classifica en tres gèneres, segons que el punt de suport sigui situat entre els punts d’aplicació de la potència i de la resistència primer gènere, al costat del punt de resistència segon gènere o al costat del punt de potència tercer gènere La llei d’equilibri d’aquestes màquines relaciona les intensitats de la potència P i de la resistència R amb les distàncies dels punts d’aplicació de la potència a i de la resistència b al punt de suport, segons la fórmula P a = R b Les principals màquines simples són la palanca , la politja i el torn
articulació
Fonètica i fonologia
Posició i moviments, actius i passius, globals dels òrgans de la parla en l’emissió de cadenes fòniques identificables i significatives respecte al repòs relatiu.
Des de la fonètica tradicional hom sol distingir tres menes de trets articulatoris el lloc, el mode i el temps d’articulació El lloc, zona o, fins i tot, punt d’articulació es refereix a l’indret on s’apliquen o s’acosten els principals òrgans de fonació per tal de produir un determinat efecte acústic representatiu d’un fonema El mode d’articulació indica el grau de tancament dels òrgans i la forma com surt a l’exterior l’ona fònica El temps d’una articulació es classifica en tres etapes o moments quasi sempre ben diferenciats intenció, tensió i distensió
metxa
Militar
Dispositiu format per una substància combustible, d’una velocitat de combustió perfectament determinada, que és emprat per a provocar a distància la reacció d’un explosiu.
Consta, generalment, d’una ànima de pólvora negra embolcallada en una beina tèxtil jute o cànem en espiral protegida de la humitat per una capa de quitrà o un altre material impermeable Segons la velocitat de combustió hom classifica les metxes en lentes de l’ordre d’1 m/s i ràpides de velocitats entre 50 i 150 m/s Hom pot assolir velocitats més elevades adjuntant substàncies explosives a la pólvora Hom empra també les metxes de temps , utilitzades en l’encesa de bengales d’illuminació, i les metxes de seguretat , caracteritzades per llur gran regularitat de combustió
Francisco Javier Munuera Díaz
Atletisme
Atleta especialista en 3.000 m obstacles.
S’inicià a les files de la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona Amb Antonio Hernández Luna d’entrenador, fou subcampió del món júnior dels 3000 m obstacles 1990 i posteriorment s’imposà en la Concentració Olímpica de la Joventut 1991, a més de competir en un europeu 1991 i en dues edicions del Mundial de cros 1990, 1991 Ja en categoria absoluta destaquen els títols catalans de 3000 m obstacles 1995, 2002, de 3000 m llisos en pista coberta 1995 i de cros curt 2003, 2004 També es classificà en tercer lloc als Campionats Iberoamericans 2002
Jaume Huélamo
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Arrelat a Sant Joan Despí, com a amateur guanyà una etapa de la Volta de l’Avenir 1971 i fou segon a la Volta a Navarra i la prova francesa Ruban Granitier Breton, ambdues el 1972 Competí als Jocs Olímpics de Munic 1972, però fou desqualificat per dopatge després d’obtenir la medalla de bronze Competí com a professional amb l’equip Kas-Kaskol 1973-75, amb el qual guanyà una etapa de la Volta a Catalunya i una altra a la Vuelta a Andalusia 1974 El 1975 es classificà tercer als Campionats d’Espanya de fons
Club Esportiu Volley Lleida de la Terra Ferma

Equip (temporada 2005-06) del Club Esportiu Volley Lleida de la Terra Ferma
Miquel Barniol
Voleibol
Club de voleibol de Lleida.
Fundat el 1992, nasqué com a secció de voleibol del Collegi Episcopal de Lleida Un dels seus principals èxits esportius fou l’ascens a la Superlliga estatal l’any 2004, però per problemes econòmics el club desaparegué Aquell mateix any fou refundat com a Club Esportiu Volley Lleida de la Terra Ferma, conegut també com Epis Ocupà la plaça a la Superlliga i la temporada 2005-06 es classificà per jugar la Copa del Rei i el play-off pel títol La temporada 2006-07, després d’una profunda reestructuració, baixà de categoria Té equips de voleibol de base
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina