Resultats de la cerca

Hi ha alguns llibres d’òbits o enterraments, com els de la catedral de Vic, que s’iniciaren el 1348 o abans del concili de Trento Però fou aquest concili 1563 el que obligà tots els rectors a tenir aquest llibre, que, juntament amb el de baptismes i de casaments, és anomenat llibre de sagraments , car hi consta si els difunts han rebut el viàtic o l’extremunció

Convers del judaisme, fou dominicà i provincial de l’orde a Castella 1417 Teòleg papal al concili de Basilea 1432 i mestre del Palau Pontifici 1435, fou bisbe de Palestrina, Sabina, Cadis, Ourense i Lleó Partidari de la reforma eclesial, la seva eclesiologia fou fonamentalment primacial Escriví unes quaranta obres, vint-i-set de les quals foren editades Al concili de Florència influí en la postura de Bessarió

Fou un dels teòlegs belgues experts en el concili II del Vaticà, en el qual contribuí a redactar el decret sobre ecumenisme Ensenyà teologia moral i Bíblia al seminari major de Malines i, més tard, teologia fonamental a la Universitat Catòlica de Lovaina Publicà Théologie des réalités terrestres 1946, obra en la qual exposa algunes de les idees que figuren en la constitució Gaudium et spes del concili II del Vaticà Posteriorment, la seva reflexió abraçà el camp de l’ecumenisme, temàtica que tractà en el llibre Histoire doctrinale du mouvement oecuménique 1955 Després…

Inquisidor de Barcelona, bisbe d’Elna 1558-67 i inquisidor dels comtats de Rosselló i Cerdanya Promogué el culte al Crist de Perpinyà, i erigí la confraria de la Minerva El 1563 participà a les sessions del concili de Trento De retorn, optà per l’agregació de la seu d’Elna a la metròpolis de Tarragona, en detriment de la de Narbona, i participà al concili provincial de Tarragona de 1564-66

Estudià a Constantinoble i formulà un sistema que intentava fusionar les doctrines platòniques amb les religions orientals Fundà diverses escoles de teologia i, com a conseller de l’emperador Joan VIII Paleòleg participà en el concili de Ferrara comprès en el concili Florència Escriví un Codi de Lleis que promogué controvèrsia a causa del seu antiaristotelisme La seva distinció entre les doctrines platònica i aristotèlica tingué certa influència en alguns humanistes del Renaixement italià

S'oposà a la decisió d’Urbà II 1089 de restaurar la seu metropolitana de Tarragona a favor de Berenguer, bisbe de Vic Malgrat que Dalmau i els seus clergues falsificaren alguns documents, la butlla de restabliment fou expedida finalment el 1091 Davant la seva persistent oposició, el 1092, al concili de Sant Gèli, Berenguer renuncià espectacularment a l’arquebisbat de Tarragona, fet que forçà el concili a pronunciar-se contra Dalmau

D’ascendència siríaca, succeí el papa Conó Pacificà les dues faccions en lluita oposades a la seva elecció Posà terme al cisma d’Aquileia i afavorí les empreses missioneres dels reis francs i la conversió de saxons i frisons Perseguit per Justinià II perquè s’havia negat a subscriure les decisions del concili in Trullo , del 691 al concili III de Constantinoble , en fou salvat per les tropes de Ravenna La seva festa se celebra el 8 de setembre

Conseller 1967-71 per a les esglésies de la Reforma al secretariat romà per a la unitat dels cristians, bon coneixedor de Luter, es dedicà després a l’estudi del concili I del Vaticà El 1977 publicà Pius IX 1846-1878 Päpstliche Unfehlbarkeit und I Vatikanisches Konzil Dogmatisierung und Durchsetzung einer Ideologie ‘Pius IX, 1846-1878 La infallibilitat papal i el concili I del Vaticà Dogmatització i imposició d’una ideologia’, que rebé una dura rèplica del Vaticà

Defensà l’Església visigòtica de les excessives ingerències franques Arribà a formulacions poc clares sobre la figura de Crist adopcionisme , en què trobà una ferma oposició per part de Beat de Liébana , que escriví, juntament amb el bisbe Eteri d’Osma, l’ Apologeticum adversus Elipandum  786, obra en què acusa directament Elipand d’heretge Posteriorment, Elipand defensà les seves tesis al Concili de Frankfurt 794, en una memòria dirigida als bisbes hispans, i al Concili d’Aquisgrà 800, en què s’enfrontà amb Alcuí de York