Resultats de la cerca
Es mostren 682 resultats
El sistema de Westfàlia-Pirineus. 1648-1659
La pau de Westfàlia, signada a Münster el 1648, i el tractat dels Pirineus, signat a l’illa dels Faisans, al curs baix del riu Bidasoa el 1659, són dos textos que van configurar, durant tres segles, el mapa d’Europa i les relacions internacionals Catalunya escapçada per una frontera artificial 1659 El nou sistema de Westfàlia-Pirineus és un model geopolític amb el qual desapareix la idea –d’origen romanocatòlic– d’Imperi Universal, i sorgeix la idea d’equilibri polític i territorial entre els diferents estats europeus que havien de tenir un pes polític i militar comparable En concret, aquests…
Näfels
Ciutat
Ciutat del cantó de Glarus, Suïssa, situada a la vora esquerra del riu Linth, al N de la ciutat de Glarus.
El 9 d’abril de 1388 hi tingué lloc la batalla que significà la victòria de la confederació dels suïssos per a llur autodeterminació enfront dels Àustria i que menà al tractat de pau signat amb Albert III d’Àustria abril del 1389
Eleccions legislatives a Suïssa
Se celebren eleccions a l’Assemblea Federal de Suïssa, el Parlament de la Confederació Helvètica Els resultats revaliden el primer lloc del Partit Popular, al qual segueixen socialdemòcrates i liberals, però tots tres perden diputats En canvi, els dos partits ecologistes en guanyen
Salvador Creixell Suñol
Hoquei sobre patins
Dirigent d’hoquei sobre patins.
Jugà al Sant Josep de Badalona, el Barberà i el Ripollet Directiu de la Federació Espanyola de Patinatge 1993-2005, fou vicepresident de la Confederació Europea de Roller Skating CERS i presidí l’Associació de Clubs Espanyols d’Hoquei sobre patins 1994-98
Gedeó
Història
Capitost israelita.
Reuní les tribus del centre de Palestina i del nord per defensar-les de les incursions madianites Les mantingué unides entorn del santuari d’Efrà, al territori de Manassès, però no reeixí en l’intent de transformar la confederació en un estat
Moviment Coral Català
Confederació que des del 1995 agrupa diverses federacions corals de Catalunya.
En formen part les Corals Joves de Catalunya, la Federació Catalana de Pueri Cantores, la Federació de Cors de Clavé, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, la Federació de Cors de Clavé de la Catalunya Nord, l'Agrupació Coral de les Comarques Gironines i, com a membre adherit, l'Associació Musical de Mestres Directors Representa més de 700 entitats corals i uns 30000 cantaires disseminats per tot el territori català Coordina l'activitat de totes les federacions i garanteix la representativitat de Catalunya en organismes internacionals Després de l'organització del XV Festival…
Lliga Etòlia
Història
Coalició sorgida de la confederació de diverses ciutats etòlies (324 aC).
Era regida per un consell format pels ciutadans principals i per dues assemblees públiques, anomenades thermiká i panaitoliká , que celebraven una reunió anual cadascuna Uns altres estats de Grècia s’afegiren a la coalició l’Acarnània 270 aC, la Lòcrida 260 aC, la Fòcida 255 aC i la Beòcia 245 aC les dues darreres se'n separaren el 224 aC A mitjan s III aC la Lliga assolí la màxima expansió arribà a tenir sortida a la mar Jònica i a l’Egea, on piratejà En provar d’envair el Peloponès, s’enfrontà amb la Lliga Aquea , que la derrotà 243 aC Poc després s’alià amb Macedònia es desuniren, però, el…
tuscarora
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de la família lingüística iroquesa
.
Establert primitivament a Virgínia i a Carolina del Nord, lluitaren contra els colons blancs al s XVIII i es dirigiren cap al N, on foren admesos en la confederació iroquesa Poc nombrosos actualment, habiten en reserves, a Ontario i a l’estat de Nova York
pau de Praga
Història
Acord signat el 23 d’agost de 1866, que conclogué la guerra Austroprussiana, iniciada aquell mateix any.
Àustria s’hi avingué a pagar una indemnització de guerra i a permetre la formació d’una Confederació d’Alemanya del Nord i la incorporació dels ducats de Slesvig i Holstein a Prússia Significà un pas decisiu envers la unitat alemanya i l’hegemonia prussiana
Gustave Ador
Història
Estadista suís.
President del govern 1892 i 1906, del consell nacional federal 1901 i del Comitè Internacional de la Creu Roja Proclamà la neutralitat de Suïssa a la Primera Guerra Mundial Fou president de la Confederació 1918-19 i president ad honorem de la Societat de Nacions
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina