El sistema de Westfàlia-Pirineus. 1648-1659

La pau de Westfàlia, signada a Münster el 1648, i el tractat dels Pirineus, signat a l’illa dels Faisans, al curs baix del riu Bidasoa el 1659, són dos textos que van configurar, durant tres segles, el mapa d’Europa i les relacions internacionals.

Catalunya escapçada per una frontera artificial (1659)

El nou sistema de Westfàlia-Pirineus és un model geopolític amb el qual desapareix la idea –d’origen romanocatòlic– d’Imperi Universal, i sorgeix la idea d’equilibri polític i territorial entre els diferents estats europeus que havien de tenir un pes polític i militar comparable. En concret, aquests estats van ser França, Espanya, Holanda, Suècia, Dinamarca, els estats i les ciutats estat de l’imperi Germànic, i dos nous estats independents, els Països Baixos i la Confederació Helvètica. És a dir, que es configuraren uns nous estats territorials europeus, al marge de l’Imperi i de l’Església de Roma, que definiren, a partir d’aquell moment i durant 300 anys –fins l’endemà de la Segona Guerra Mundial–, les principals “taques” del mapa d’Europa.

Enfront de la lògica de l’extensió i la continuïtat territorials, recula la lògica del poder en xarxa d’imperis comercials com el de Venècia, o de poders espirituals com el de Roma.

Catalans a Münster

La confederació de Catalunya-Aragó s’havia anat configurant, als segles XIII-XIV, com un dels primers estats nació moderns, en què se sumaven la lògica territorial i la lògica de la xarxa. La Confederació fou el gran precedent històric del que, a partir del 1949, va ser el Commonwealth of Nations, que es va posar en marxa des del Regne Unit.

La confederació catalanoaragonesa no va pretendre esdevenir la successora de la idea plenament territorial de l’imperi Romà. Només en la seva fase final, i encara amb dubtes, els reis Alfons V, Ferran II i Carles I van considerar la idea d’una nova Roma.

El nou sistema de Westfàlia-Pirineus del 1648 seria, doncs, més proper al model de la confederació de Catalunya-Aragó que el vell sistema d’Imperi Universal. Ara bé, els tractats de Münster i dels Pirineus van implicar que els territoris catalans quedessin fragmentats i sotmesos a dues grans monarquies absolutes, malgrat la presència a Münster de Josep Fontanella, representant del Govern de la Generalitat de Catalunya, i a causa de la forçada absència a l’illa dels Faisans de qualsevol representació directa de la Generalitat.

Els Segadors

De fet, i significativament, l’himne nacional català Els Segadors recorda precisament l’oposició del poble català a l’intent d’incloure’l dins de dues monarquies exteriors: l’espanyola i la francesa. La Generalitat de Catalunya no va ser convidada a l’illa dels Faisans, ni va signar mai el tractat dels Pirineus. Però els negociadors francoespanyols van fer desaparèixer l’administració de la Generalitat del Rosselló, el Conflent, el Vallespir i mitja Cerdanya. Perpinyà, que era la segona ciutat catalana, fou separada de la resta de Catalunya, i, dins del Regne de França, anà entrant, progressivament, en la marginalitat política, econòmica i cultural. A la resta del territori de la confederació de Catalunya-Aragó, el sistema de Westfàlia-Pirineus no va qüestionar ni l’entitat ni les fronteres dels set estats que la componien: Catalunya, Aragó, Mallorca, València, Sicília, Nàpols i Sardenya. Ara bé, aquest sistema obria la porta a tota mena d’aliances i de conflictes bèl·lics interestatals. De fet, es posà en evidència en la Guerra de Successió a la Corona d’Espanya.

Política i literatura

Els Fontanella a Münster (1643-44)

La delegació catalana del 1643 a Münster estava formada per Josep Fontanella, de 42 anys, i Francesc, un jove germà seu de 21 anys. Tots dos eren doctors en dret, i partícips del triomf de l’èxit militar de la batalla de Montjuïc (1641). “El viatge es féu a través de França i dels Països Baixos, aprofitant sobretot la navegació fluvial, més còmoda i més segura a l’època que els cavalls i els carruatges”. Josep s’entrevistà, particularment, amb les delegacions d’Holanda i de Portugal. Per a ell, com per als homes de la Revolució del 1640, “l’opció substancial era la pàtria, mentre que la monarquia era un fet accidental”. El 1646 fou substituït per Francesc Martí i Viladamor. Mentrestant, Francesc Fontanella, que el 1640 havia compost un panegíric a Pau Claris titulat Occident eclipse [...] estel·la radiant de l’esfera del firmament de Catalunya, es preparava per a escriure teatre, car “la catalana musa, és tan dolça, és tan suau...”.

Política moderna en cinc llengües

Des de l’inici del segle XVII, i a l’entorn de la guerra dels Segadors i del sistema de Westfàlia-Pirineus, es configura un cos de pensament polític català amb una producció escrita important, que, justament, buscant la seva màxima difusió europea, es publica en cinc llengües: la catalana, la llatina, la francesa, la castellana i la portuguesa.

En termes generals, la literatura política d’aquests temps defineix unes línies de pensament que es poden considerar molt modernes. Som al davant d’un cos de pensament constitucionalista i no absolutista, confederalista i no unitarista, industrialista i no agrarista, i partidari del gran comerç, però no del monopoli.