Resultats de la cerca
Es mostren 749 resultats
revenedor | revenedora
Oficis manuals
Persona que ven queviures a la menuda; és anomenat també tender.
El gremi o confraria de revenedors de Barcelona, sota l’advocació de sant Miquel, fou aprovat per la reina lloctinent Maria de Castella el 1447 i llurs activitats foren regulades pel municipi per mitjà de diverses ordenances, com per exemple les dels anys 1613, 1621, 1624 i 1665 Els revenedors venien sobretot llegums, grans i peix salat El 1703 el Consell de Cent declarà extingida la confraria i anullades les seves ordenances, però el gremi pogué continuar la seva existència Durant el s XVIII fou un dels més nombrosos de Barcelona i un dels més caracteritzats per les…
Fontanet
Grup de mestres de vidrieres i de pintors del sXVI procedents d’Ivorra (Segarra).
Documentalment, el més antic és Gil Fontanet , casat a Barcelona el 1484 En 1496-98 feu tres vidrieres per a la Llotja de Barcelona el 1484 reparà les de la confraria de la Mare de Déu dels Àngels, a la Mercè El 1502 hom el troba a l’obra de Santa Maria del Mar, mentre feia també les vidrieres del baptisteri de la catedral de Barcelona sobre cartons de Bermejo Per al monestir de Pedralbes feu 1514 les vidrieres i la rosassa del cor El seu estil és de transició entre l’hispanoflamenc i el renaixentista També procedents d’Ivorra treballaren a Barcelona Jaume Fontanet Ivorra —…
ganiveter | ganivetera
Història
Menestral que fabricava ganivets.
A Barcelona constituïren un gremi propi amb els daguers des del 1512, i perdurà fins al s XIX A València eren units amb els daguers, els armers, els esmoladors i els forjadors d’armes blanques A Mallorca formaven part, amb els ferrers i altres metallúrgics, de la confraria de Sant Eloi
Sant Jaume (Perpinyà)
Art romànic
Fou la segona parròquia de Perpinyà, fundada extramurs vers el 1244, sobre el puig dels Leprosos, a llevant de la vila, anomenat després el puig Sant Jaume A la fi del segle XIV fou reconstruïda en estil francogòtic Conserva importants retaules i és la seu de la confraria de la Sang
Joanot Desclapers i de Puigdorfila
Literatura catalana
Escriptor.
És autor de dues dècimes que figuren als preliminars de la Història de Mallorca de Vicenç Mut Per a la confraria de Sant Jordi, de la qual fou prior, escriví Fórmula del juramento con que la nobleza del Reino de Mallorca ha jurado defender la limpieza de María Santísima 1696
Joanot Desclapers i de Puigdorfila
Literatura catalana
Escriptor religiós i poeta.
És autor de dues dècimes que figuren als preliminars de la Historia del reino de Mallorca de Vicenç Mut Per a la confraria de Sant Jordi, de la qual fou prior, escriví Fórmula del juramento con que la nobleza del Reino de Mallorca ha jurado defender la limpieza de María Santísima 1696
corder de viola
Oficis manuals
Menestral que fabricava cordes amb budells d’animals, especialment de moltons, que adquirien en els escorxadors i netejaven en tallers comuns, vora els recs, on hi havia els obradors.
Els gremis de corders de viola o corders de corda de viola practicaven un monopoli absolut per tal de controlar l’abastament de primera matèria Documentats a Barcelona ja el 1541, formaven confraria al segle XVII, amb ordinacions del 1649 Unes noves ordinacions, del 1784, foren suprimides el 1789 per llur caràcter monopolístic
Carraixet
Despoblat
Despoblat del municipi d’Alboraia (Horta del Nord), a la vora del barranc de Carraixet.
El 1370 esdevingué lloc de contribució de València, i el 1400 hom hi establí els cementiris dels penjats i dels pobres, a càrrec de la confraria de la Mare de Déu dels Sants Innocents, que el 1447 construí l’ermita de la Mare de Déu dels Desemparats, que es conserva molt modificada
ball cerdà
Dansa i ball
Dansa popular, de caràcter cerimoniós, variant del ball pla, ballada principalment a les comarques pirinenques entre el Ripollès i el Pallars fins a èpoques recents, a les festes majors.
Presentava nombroses variants generalment les parelles formaven una rodona dins la qual el paborde o administrador de la confraria del sant iniciava la dansa amb la seva balladora, seguits per cada una de les parelles, executava el seu propi ball, fins a la ballada de conjunt final Sovint acabava amb un ritme molt precipitat
Magí Guimerà
Escultura
Escultor.
Documentat del 1686 al 1735 Féu, amb SPere Arnau i Francesc Grau, el retaule de la confraria dels pagesos de Valls 1691-93, mentre feia també el de la dels corders 1692 Treballà a Poblet 1692 Fou autor del primer projecte per a l’església de la Mare de Déu del Lledó del convent de caputxins de Valls 1720
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina