Resultats de la cerca
Es mostren 1714 resultats
soga
Corda gruixuda.
joc

El joc d’estirar la corda és un joc per equips que exigeix considerar tant els companys d’equip com els adversaris
Companyia de Jocs l'Anònima / Miqui Jiménez
Jocs
Activitat física o intel·lectual de destresa, reglamentada.
Alguns jocs estan institucionalitzats, com els esports, mentre que en d’altres les regles resten a la voluntat de pacte dels jugadors Alguns jocs estableixen la competició entre els participants, mentre que d’altres no distingeixen guanyadors i perdedors En el camí que segueix un joc motor per esdevenir esport, hi ha diferents estadis joc improvisat, joc de tradició, joc de tradició local regulat per institucions i joc de competició i institucionalitzat internacionalment esport El joc com a creador de cultura El joc i l’esport són extraordinaris fenòmens socials, que mobilitzen energies,…
posició
Música
En la tècnica de certs instruments, cadascuna de les col·locacions o distàncies fixes -respecte a un punt de referència- de les mans sobre l’instrument a partir de les quals es produeixen sèries diferents de notes.
Els procediments d’execució basats en posicions fixes són propis dels instruments de corda amb mànec i dels instruments de broquet amb colissa trombó En aquests darrers, amb les diferents extensions del braç -fins a set posicions diferents- es modifica la llargada acústica del tub En els instruments de corda, les diferents posicions corresponen a cadascuna de les collocacions fixes de la mà sobre el mànec En la tècnica violinística, cada posició abraça un àmbit de cinquena sobre una mateixa corda Així, doncs, en la primera posició -la més propera al…
quartet
Música
Composició musical per a quatre instruments o veus.
El quartet vocal polifònic, ja emprat a l’edat mitjana, fou divulgat pels compositors flamencs d’ençà del s XV En la música instrumental, el quartet esdevingué freqüent d’ençà de la fi del s XVII, i al XVIII es generalitzà, especialment el quartet de corda per a dos violins, viola i violoncel, considerat per molts com la forma ideal de música de cambra per la seva austeritat Sovintejà, però, el quartet basat en altres instruments sovint una flauta, un oboè, un clarinet, etc, feia les funcions de primer violí, amb acompanyament de la resta de la corda També s’introduí…
salt de pont

El salt de pont es popularitzà com a esport d’aventura
ISTOCK
Esports d’aventura
Esport d’aventura consistent a llançar-se des d’un pont subjectat per un arnès a una corda lleugerament elàstica, que deixa el saltador suspès en l’aire.
L’origen prové de l’illa de Pentecosta, Vanuatu, al Pacífic Sud Com a ritual per convertir-se en homes adults, els joves feien salts des d’unes plataformes de fusta amb una liana lligada als peus David Attenborough fou el primer que en parlà en un documental escrit l’any 1960 El primer europeu que feu un salt de pont fou l’escalador Helmut Kiene, que el 1973 es llançà des d’un pont del riu Cailles lligat a un altre pont a 50 m de distància i aconseguí un gran moviment de pèndol Més endavant, l’any 1979, un grup de membres de l’Oxford Dangerous Sport Club es llançaren des del pont de Clifton…
soca
Corda d’espart.
estrop
Abraçadora de corda.
maroma
Corda molt gruixuda.
ràpel
Escalada
Maniobra emprada en escalada per a baixar parets verticals o extraplomades.
La corda és fixada a l’anella d’un pitó o una baga, penjant a parts iguals L’escalador fa passar les dues cordes alhora per dessota de la cuixa i, sortint entre les cames, les posa sobre l’espatlla a fi de fer-les lliscar per l’esquena Mentre amb una mà enlaire agafa la corda sense fer-hi pressió i conserva l’equilibri, amb l’altra controla la velocitat mitjançant el frec contra l’esquena Hom recupera fàcilment la corda estirant després un dels caps que pengen
politja

A dalt, politja fixa; a baix, sistema de politja fixa i politja mòbil
© Fototeca.cat
Tecnologia
Roda proveïda d’un ull en el seu eix geomètric, que li permet de girar a l’entorn d’un eix que hi és introduït, i amb la superfície lateral acanalada, de manera que permet de passar-hi un cable, una corda, etc, tot arrossegant-lo o essent arrossegada per ell, i que serveix per a canviar la direcció o el sentit d’una força, eventualment multiplicant-ne l’efecte quan forma part d’un sistema, com per exemple en un polispast.
En la politja fixa , en un dels extrems de la corda actua la resistència i en l’altre la potència, tot restant la politja fixa respecte al moviment de translació del conjunt En la politja mòbil , un dels extrems és fixat a un suport i en l’altre actua la potència, mentre la resistència és aplicada a l’eix de la politja i aquesta adquireix un moviment de translació simultani al de rotació
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina