Resultats de la cerca

Tingué un paper destacat en l’antifranquisme, sobretot per la seva activitat des del Collegi d’Advocats de Barcelona El 1978 participà activament en la fusió dels tres partits socialistes a Catalunya PSC-Congrés, PSC-Reagrupament i Federació Catalana del PSOE en el Partit dels Socialistes de Catalunya Fou secretari general del Departament d’Obres Públiques de la Generalitat provisional 1978-80, i gerent i vicepresident de la Corporació Metropolitana de Barcelona 1980-84, on inicià una estreta collaboració amb Pasqual Maragall, de les directrius del qual fou l’executor com a…

La primera escola fou oberta a Figueres el 1829 Entrà en contacte amb els escolapis Jacint Feliu i Agustí Casanovas, que orientaren la seva obra cosa que explica el nom usual d’escolàpia El 1860 fou reconegut com a institut religiós, i les constitucions foren aprovades el 1887 El govern les reconegué com a corporació docent el 1865 De Catalunya es difongueren per Espanya i des del 1863 començaren a expandir-se per Amèrica Des del 1950 s’establiren també al Japó, les Filipines, el Senegal, Guinea Equatorial, Guinea-Bissau, Itàlia i Polònia El 1996 eren presents a Cuba, Brasil,…

Advocat 1916, pertangué 1919-25 al cos jurídic militar Fou el més destacat collaborador d’Ignasi Villalonga i Villalba, i pertangué a Unió Valencianista Fou un dels inspiradors 1918-24 de la línia ideològica de La Correspondencia de Valencia , òrgan virtual d’aquest partit, regidor de l’ajuntament de València 1931-33 i síndic formà part de la comissió proestatut i de la minoria valencianista de la corporació municipal Diputat a corts 1933-36 per Lliga Catalana, presidí el Centre d’Actuació Valencianista 1933 i la Unió Valencianista 1936 Fundà i dirigí el setmanari El Camí 1932-34…

La fabricació de matalassos fou objecte de reglamentació per part del Consell de Cent de Barcelona durant el s XIV 1320, 1392, 1395, 1406 La corporació gremial data del 1373, i el 1433 obtingué el monopoli professional L’ofici experimentà una certa creixença a la primeria del s XVI ordinacions als de Mallorca el 1511 i als de València el 1517 a Barcelona, matalassers i vanovers units enfortiren llurs privilegis amb els concedits per Carles V 1358, 1542 i Felip II 1573, que els atorgà control sobre tota la vegueria de Barcelona Al s XVIII obtingueren noves ordinacions els gremis…

Començà les emissions musicals el 18 de juny de 1983 i posteriorment s’incorporà a una programació tradicional Emet en FM i té cobertura a tot Catalunya La seva oferta de continguts s’ha consolidat i ha esdevingut, en conjunt, la ràdio més escoltada del panorama radiofònic català Emet les vint-i-quatre hores del dia una programació variada que inclou tots els gèneres radiofònics, temàtiques diverses i programes de diferents formats, des de magazins fins a programes especialitzats El 1987 entrà en servei Catalunya Música , dedicada a la programació gairebé exclusiva de música clàssica i el…

Creat per la Llei 15/2000 sota la tutela del departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, amb les funcions de supervisió i d’acreditació del compliment a Catalunya del sistema de control establert pel Reglament CEE 2092/91 que regula la producció agrícola ecològica i la seva indicació i etiquetatge en els productes agraris i d’alimentació

Constituïa una especialitat de l’ofici de fuster, del qual se separà, juntament amb la de capser, i formà una corporació pròpia Els torners fabricaven petits objectes de fusta boles, tinters, canelobres, amb finalitat decorativa també treballaven el vori Els de Barcelona se separaren dels fusters el 1556 i formaren una confraria sota l’advocació de sant Onofre El 1600 s’uniren amb els capsers i reberen ordinacions, les quals, renovades el 1645, romangueren vigents fins al s XIX A València els torners formaven un braç diferenciat dins el gremi de fusters des del principi del s XV…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, treballà com a assessor comercial i visqué dos anys a Estocolm com a delegat de diverses indústries tèxtils Fou un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya Del 1976 al 1978, i sota la presidència d’Agustí Montal, fou secretari general del Futbol Club Barcelona, càrrec des del qual impulsà el començament de les transmissions radiofòniques en català dels partits de futbol Fou director general de Patrimoni Escrit i Documental de la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1981 i 1984 El 1983 fou…

Llicenciat en ciències econòmiques i en ciències polítiques i doctor en dret 1976, fou professor de dret administratiu a la Universitat de Barcelona Secretari de primera categoria d’administració local 1962 i interventor de fons de l’administració, exercí als ajuntaments de Ripoll i Sitges, a la Corporació Metropolitana de Barcelona, com a secretari general tècnic de la Conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya i com a secretari general de l’Ajuntament de Barcelona 1999-2002 Rebé diversos premis pels seus estudis sobre règim local És autor d’una àmplia obra sobre…