Resultats de la cerca

Professor de dret romà a Zúric i a Breslau i, des del 1858, d’història antiga a Berlín En la seva obra principal, Römische Geschichte ‘Història romana’, 1854-85, reconstruí la història romana a partir de dades tretes de l’epigrafia i la lingüística el 1863 publicà un Corpus inscriptionum latinarum i la centrà sobre l’època de l’Imperi Des del 1874 dirigí l’obra Monumenta Germaniae Historica El 1902 rebé el premi Nobel de literatura

Tenia el caràcter d’obligació accessòria o addicional a un altre contracte i servia per a donar una garantia real al creditor la mateixa forma era emprada en la constitució d’un dipòsit, un comodat o en tractes que tenien la finalitat de portar a cap un canvi en l’estat de les persones i en les relacions de família En ús fins al final del període clàssic del dret romà, la fidúcia ja no fou recollida en els corpus justinianencs

Conegut des del 1691 ja el 1694 era arquitecte del Sant Ofici Dirigí, sobre plans propis o de José Durán, les obres de la Colegiata 1695-1709 de Guadalupe, d’estructura bramantesca A la seva església de la Profesa 1714-20 de Mèxic, sobresurt la complexa ornamentació exterior obres seves són també el sobri convent del Corpus Christi 1724 i el gran edifici de la Inquisició 1733-37, tots dos a Mèxic És una de les grans figures del Barroc americà

Muntava un cavall o una mula, i recorria el trajecte que havia de fer la processó en actitud continuada de saludar el públic traient-se el bonet Aquest gest era considerat com una invitació a participar en la cerimònia de l’endemà Fins ben entrat el segle XIX, pertanyia a la clerecia secular, i tenia assignat domicili gratuït a la mateixa casa de les roques després, el càrrec passà als frares dominicans “Parèixer el capellà de les roques” és una locució proverbial encara viva, per referir-se a persones extremament sollícites en les salutacions

Fou professor al St Dominic’s College de Foochow Xina 1915-21 i als Estats Units a partir del 1921 Publicà treballs sobre teatre religiós valencià i llatinoamericà com Los Misterios del Corpus de Valencia 1932 i Misterios y autos del teatro misionero en Méjico durante el siglo XVI y sus relaciones con los de Valencia 1949, i treballs sobre llengües, entre els quals cal destacar Manual of the Foochow Dialect 1945 Collaborà en revistes especialitzades com Hispania i Revista Iberoamericana , entre d’altres

Una comissió, de la qual formava part el jurisconsult Tribonià, fou l’encarregada de fer-la Hom la publicà el 529 Aquesta primera edició, que constava de 12 llibres, no s’ha conservat La promulgació de noves constitucions pel mateix Justinià en féu necessària una segona edició refosa que prengué el nom de Codex Repetitae Praelectionis 534 i que constava també de 12 llibres dividits per matèries en seccions i títols Aquesta segona edició és la que, posteriorment, fou incorporada al Corpus Iuris Civilis

Professor a la Universitat de València, prefecte d’estudis al Collegi del Corpus Christi canonge 1732 i rector del Collegi dels Sants Reis, estigué vinculat al grup valencià de restauració intellectual Bisbe de Barcelona 1755-66, consagrà l’església de Sant Miquel del Port 1755, promogué obres especials d’atenció als gitanos, i inicià el procés de beatificació de Josep Oriol 1759 Assistí al concili provincial de Tarragona del 1757 i portà la iniciativa per a la publicació de totes les actes dels anteriors concilis provincials

Vida i obra De formació autodidàctica, fou cronista de la ciutat i de l’antic Regne de Mallorca 1949-69 Collaborà amb articles en diferents publicacions, com ara Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana, Montesion, Documenta, La Nostra Terra i Estudios Lulianos En aquest sentit, destaquen la collecció de documents sobre la història de les belles arts en el BSAL Entre el 1936 i el 1968 fou secretai de la Societat Arqueològica Lulliana i, entre el 1968 i el 1969, bibliotecari d’aquesta institució El 1956 rebé el premi Ciutat de Palma d’investigació Collaborà en el Corpus de…

El seu desenvolupament es produí a partir del segle XIII, fonamentant-se en el dret romà, i culminà en el Corpus Iuris Canonici La reunió de grans concilis com el de Trento i el creixement de l’activitat legislativa obligà a una reestructuració i sistematització, que prengué cos amb el Codi de dret canònic El codi vigent actualment fou elaborat per una comissió nomenada per Joan XXIII el 28 de març de 1963, després de la primera sessió del concili II del Vaticà Continuada la tasca per Pau VI, el nou codi fou aprovat per Joan Pau II el 25 de gener de 1983 Consta de 1753 cànons i…

És discutit l’origen del personatge, que, segons alguns crítics, té antecedents en les velles literatures cèltiques La seva primera atestació coneguda, però, és en el poema narratiu alemany Lanzelet , escrit pel suís Ulrich von Zatzikhoven, que hi treballava el 1194 i que afirma que es basa en un llibre francès, avui perdut Aquest llibre desconegut, potser font original del personatge, influí sobre Li chevaliers de la charrette, novella en vers de Chrétien de Troyes escrita en 1178-90, que narra una aventura de Lancelot, amant de Guenièvre, muller del rei Artús En aquesta novella Lancelot…