Resultats de la cerca
Es mostren 1696 resultats
Artur Elizalde i Rouvier
Industrial, fill de Salvador Elizalde, enginyer d’arts i oficis, que el 1837 traçà el primer ferrocarril de Cuba.
Es casà el 1894 amb Carme Biada i Navarro, besneta de Miquel Biada i Buñol El 1909 establí, amb els seus cunyats Biada, uns tallers de peces de recanvi per a automòbils, els quals el 1911 es convertiren en Biada, Elizalde i Companyia, per a la construcció d’automòbils amb factoria a Sant Andreu Barcelona A la seva mort, el negoci fou continuat per la seva vídua
Carlos Finlay y de Barrés
Metge cubà.
Estudià al Lycée de Rouen i es graduà a Filadèlfia Desenvolupà la seva professió a Lima i a Trinitat, i el 1870 tornà a Cuba Descobrí que el mosquit cúlex és l’hoste intermediari en la transmissió de la febre groga a l’home, i investigà altres malalties tropicals el beri-beri, la lepra, el còlera, etc El 1915 el govern cubà creà en honor seu l’Instituto Finlay per a la investigació de medicina tropical
Ignacio María Cervantes Kawanag
Música
Compositor cubà.
Estudià amb LM Gottschalk durant l’estada que aquest feu a Cuba, i amb el pianista cubà Nicolás Ruiz Espadero, iniciador del nacionalisme El 1865 viatjà a París, on estudià al conservatori amb Ch Alkan i AF Marmontel En tornar a Cuba l’any 1870, feu diverses gires per l’illa i també pels EUA Estèticament i musicalment estigué molt influït per l’estil virtuosístic de Gottschalk, i les seves obres són a mig camí entre la música de saló i l’obra de lluïment virtuosístic Utilitzà alguns ritmes i girs melòdics propis de la música cubana de saló, juntament amb altres ritmes que, tot i…
Ignacio Agramonte y Loynaz
Història
Independentista cubà.
Estudià lleis i s’uní a Céspedes en la revolta contra els espanyols Demajagua i Grito de Yara, 1868 Redactà la primera constitució de la República Cubana 1869 i, després d’actuar a Camagüey, el 1870 es posà al capdavant de les tropes rebels, a desgrat de les seves divergències amb Céspedes Morí en acció de guerra i fou substituït per Máximo Gómez
Nicolás Guillén
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta cubà.
Vinculat, a través del seu pare, periodista i polític, al món de les lletres, de jove fou tipògraf El seu primer llibre, encara avantguardista, fou Cerebro y corazón 1922 Atenyé la fama amb Sóngoro cosongo 1931, on posà per primera vegada en llengua culta la tradició poètica africana de Cuba Posteriorment fou important la seva militància política, que sovint li valgué l’exili El 1956 li fou atorgat el premi Lenin de la pau A partir de la revolució cubana tornà al seu país, on tingué càrrecs culturals importants la presidència de la Unión de Escritores y Artistas de Cuba, entre altres Escriví…
Miguel Díaz-Canel
© Presidència del Salvador
Política
Polític cubà.
Graduat en enginyeria electrònica per la Universitat Central Marta Abreu de Las Villas 1982, fou oficial de les Forces Armades Revolucionàries FAR fins el 1985 Aquest mateix any entrà com a professor a la mateixa universitat de Las Villas i el 1987 s’incorporà a la Unió de Joves Comunistes UJC d’aquest centre, la qual cosa marcà l’inici de la seva carrera política Entre el 1987 i el 1989 serví a Nicaragua i, a partir del 1989, ocupà diversos càrrecs de direcció dins de la UJC El 1990 fou elegit primer secretari del comitè provincial d’aquesta organització a Villa Clara i, el 1993, segon…
Antoni Ferratges de Mesa i Ballester
Història
Història del dret
Polític i advocat.
Primer marquès de Mont-roig 21 de febrer de 1887 Fou diputat per Vic 1869-71, i el 1871, governador civil de Girona i, més tard, de Castelló de la Plana Fou diputat a corts per Granollers 1871-72, 1881-83, 1883-84, 1884-86, 1886-87, 1891-93, 1893-95 i 1898 i per Cuba 1881-84, i senador vitalici des del 1898 L’any 1872 fou nomenat secretari de la presidència del Consell de Ministres i el 1883 Director General del Deute Primerament formà part del partit progresista, posteriorment del liberal de Sagasta i, finalment, del conservador de Maura
Julio García Espinosa
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic cubà.
Format a Itàlia, després de la revolució castrista 1959 dirigí l’Instituto Cubano del Arte e Industria Cinematográficos ICAIC, des d’on impulsà el desenvolupament del cinema cubà Com a realitzador, hom pot destacar Cuba baila 1960, El joven rebelde 1961, Aventuras de Juan Quin Quin 1967, els documentals Tercer Mundo, Tercera Guerra Mundial 1969 i La sexta parte del mundo 1977, el musical Son o no son 1980, La inútil muerte de mi socio Manolo 1989, El plano 1993 i Reina y Rey 1994, que obtingué diversos premis
Joaquim Roca de Togores i Carrasco
Literatura catalana
Escriptor.
Fou diputat a corts en diverses legislatures, comissari regi per a inspecció de l’agricultura a Múrcia i Alacant i intendent a Cuba Publicà una Memoria sobre el estado de la agricultura en la provincia de Alicante i un Informe sobre el ensayo verificado en la provincia de Murcia con los arados Dombasle y Mallié
General Ginestà i Punset
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Escriptor i impressor.
Des d’abans del 1915 residí a Cuba, on edità les publicacions El Eco de Mataré i Emancipación i impulsà Correu de Catalunya Publicà les colleccions “Biblioteca Oriente” i “Avante” És autor d’obres teatrals, com Deliri 1894, El guardador del Bruc 1896, Les aurenetes 1907 i Flor muntanyenca 1915, i de l’òpera Sigiberta 1921
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina