Resultats de la cerca
Es mostren 1048 resultats
masturbació
Medicina
Acció i efecte de masturbar o masturbar-se.
L’estimulació pot ésser manual, per refrec o mitjançant instruments mecànics molt variats, i sol anar acompanyada de fantasies eròtiques quan és aconseguida mitjançant la sola imaginació hom en diu masturbació psicològica Bé que ha estat objecte de severes prohibicions morals i socials en certes cultures —com és ara la judeocristiana— , la masturbació és reconeguda com una pràctica universal i, per això mateix, com una forma natural de la sexualitat sense conseqüències negatives —llevat dels casos patològics— sobre la persona Impròpiament, hom en diu també onanisme
llengües pano
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística de l’Amèrica meridional, pertanyent a la gran agrupació macropano-tacanana, que inclou molts dels pobles de la conca amazònica.
Comprèn tres grups geogràfics principals el primer ocupa la conca de la riba meridional de l’Amazones i les dues ribes de l’Ucayali, i és parlat per tribus del grup chama conibo, setebo, shipibo el segon, situat a la conca del riu Inambari, a la rodalia de Cusco, és parlat pels arasa, els atsahuaca o els yamiaca , que conviuen amb cultures quítxua o aimara El tercer grup ocupa les ribes dels rius Mamoré, Beni i Madre de Dios i és parlat per tribus capuibo, chacobo i caripuna
difusió
Etnologia
Geografia
Procés de canvi cultural mitjançant el qual diferents elements d’una cultura passen en una altra.
És difícil de determinar la diferència entre difusió i aculturació tanmateix, la primera es caracteritza per un contacte cultural feble i unilateral i per una comunicació només de trets —més que no de complexos— culturals Els primers estudis sobre la difusió foren els d’Alexander Humboldt, que intentà de provar l’origen asiàtic del calendari mesoamericà Alguns antropòlegs consideraren que es podia explicar la gènesi de les cultures únicament per aquest procés difusionisme El geògraf Ratzel propulsà el concepte de difusió en el camp de la geografia cultural
David M. Schneider
Antropologia
Antropòleg nord-americà.
Estudià a Harvard amb CKluckhon Féu treball de camp a Micronèsia i entre els apatxes mescaleros Professor a la London School of Economics de Londres, a Berkeley i a Chicago, amb RFirth publicà American Kinship A Cultural Account 1968, estudi de gran influència que proposà el sistema de parentiu com a sistema de símbols i significats Criticà les teories clàssiques del parentiu des de LHMorgan fins a CLévi-Strauss, posant en dubte l’existència d’un domini específic del parentiu en totes les cultures A Critique of the Study of Kinship , 1984
tolos
Arquitectura
Arqueologia
En el món antic, nom donat a una mena de construcció circular com la dels grandiosos hipogeus amb corredors i falsa cúpula de la civilització micènica tresor d'Atreu
.
Aquest tipus d’estructura —que es troba també en altres cultures prehistòriques nuraghi sards i històriques tombes etrusques— designa, a Grècia, un model de temple circular perípter Delfos, Epidaure, Atenes o bé sense columnes l’Arsinoèon de Samotràcia En el món romà, els thóloi foren molt imitats, com a temples el de Vesta, al fòrum o com a edificis emprats per a d’altres funcions no exclusivament religioses Pozzuoli, o com, per exemple, sales rodones de les termes A Atenes, el tolos servia de lloc de reunió dels pritans
cal·ligrafia
Escriptura i paleografia
Art d’escriure les lletres d’un alfabet d’una manera artificiosa, segons un model, amb intenció estètica.
S'oposa a l’escriptura espontània, que, per la seva relativa velocitat, tendeix a les formes cursives, que donen un encuny personal a l’escriptura En algunes cultures orientals la calligrafia ha gaudit tradicionalment d’una gran consideració Així, a la Xina ha estat considerada un art, fins i tot superior a la pintura, i a Pèrsia i entre els pobles àrabs ha constituït un important element artístic i de decoració A l’Occident, la calligrafia fou conreada principalment a l’edat mitjana pels copistes dels monestirs escriptura
Servei d’Ensenyament del Català
Servei creat l’any 1978 per la Generalitat de Catalunya amb la finalitat d’assessorar les entitats educatives interessades en la normalització lingüística en matèria d’ensenyament del català.
El SEDEC també assessora i orienta pel que fa a l’aprenentatge de l’aranès i ha estat el principal impulsor dels Programes d’Immersió Lingüística a les escoles de Catalunya immersió lingüística El 1986 inicià la collaboració amb institucions i entitats homòlogues dels Països Catalans per a la normalització lingüística en l’àmbit de l’ensenyament no universitari Inclou el projecte Anselm Turmeda per a l’ensenyament de la llengua a l’alumnat procedent d’altres cultures i amb altres llengües per tal de facilitar la seva integració
L’ Ham de Foc
Música
Grup musical.
Els seus inicis daten del 1998 Des d’aleshores han enregistrat tres discs U 1999, Cançó de dona i home 2002, i Cor de porc 2005 Fan una música nodrida d’influències gregues, turques, balcàniques, àrabs, iranianes i afganeses mesclades amb una forta identitat valenciana, amb els instruments originals de cadascuna d’aquestes cultures Els bordons i les percussions són la base per als texts i les melodies La seva música reprodueix fidelment tota aquesta complexitat de sonoritats i riquesa tímbrica amb vuit músics i més de quaranta instruments, tots ells acústics
Hermann Keyserling

El comte Keyserling amb Carles Soldevila
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany; comte de Keyserling.
Fundador de la Schule der Weisheit, centrà el seu pensament en la recerca del sentit de la realitat, que hom pot descobrir en les diverses cultures de la humanitat, i que havia de dur l’home d’un “coneixement creador” a l’autorealització Entre les seves obres hi ha Das Gefüge der Welt ‘L’articulació del món’, 1906, Schöpferische Erkentniss ‘Coneixement creador’, 1922 i Kritik des Denkens ‘Crítica del pensament’, 1948 Les seves conferències al Conferentia Club de Barcelona tingueren un ampli ressò en el món cultural català
oniromància
Esoterisme
Endevinació basada en la interpretació dels somnis.
Present en les religions i cultures més antigues a la religió vèdica, a l’epopeia babilònica de Gilgameš, a Egipte i a Grècia, la veritable oniromància pressuposa que els somnis tenen un llenguatge no comprensible per a tothom i que, per tant, reclamen la interpretació de personatges especialitzats i competents els endevins babilonis, els mags perses, etc A l’antiguitat, fou conreada d’una manera ocasional, però tendí a desenvolupar-se i constituir-se d’una manera sistemàtica, pseudocientífica com ho proven diverses obres hellenístiques, i així encara perviu en les supersticions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina