Resultats de la cerca
Es mostren 1049 resultats
La UAB estrena seu a la ciutat de Barcelona
La Universitat Autònoma de Barcelona inaugura la seva primera dependència a la ciutat de Barcelona Es tracta d’un centre de formació avançada en ciències de la salut i de la vida situat a la Casa de Convalescència, un edifici del conjunt modernista de l’Hospital de Sant Pau La UAB preveu ampliar la seva presència a Barcelona els propers anys amb l’anomenat Campus de Llevant, que s’installarà a Diagonal Mar, en els terrenys que acolliran el Fòrum Universal de les Cultures del 2004
George Peter Murdock
Etnologia
Etnòleg nord-americà.
Professor a les universitats de Yale i Pittsburgh, fundà la revista Ethnology 1962 En lloc dels habituals estudis etnològics monogràfics, defensà i practicà els estudis comparatius de la cultura dels diversos pobles i societats, als quals féu objecte d’un tractament estadístic Producte d’aquesta metodologia és Ethnographic Atlas 1967, considerada la seva aportació més rellevant, concebut i dirigit per ell Exposà també els seus punts de vista en Our Primitive Contemporaries 1934, On Social Structure 1949, Outline of World Cultures 1949 i altres treballs
Alfred Louis Kroeber
Antropologia
Antropòleg nord-americà.
Considerat un dels principals impulsors d’aquesta disciplina als EUA, el seu interès es projectà en camps tan diversos com el parentiu, el folklore, l’art, la lingüística o l’arqueologia En el terreny teòric, intentà de trobar regularitats en el desenvolupament de les cultures i elaborà la noció d’ àrea cultural De la seva obra, molt variada i extensa, es destaca Anthropology 1923, Cultural and Natural Areas of Native North America 1939, Configurations of Culture Growth 1945 i The Nature of Culture 1952
Fundació Antoni Tàpies

Façana de la Fundació Antoni Tàpies
Oh-Barcelona.com (CC BY 2.0)
Art
Fundació creada pel pintor Antoni Tàpies el 1984 per a l’estudi de l’art contemporani.
El 1990 s’inaugurà la seu a l’edifici modernista de l’antiga editorial Montaner i Simon de Barcelona, projectat per Lluís Domènech i Montaner, degudament condicionat Corona l’edifici la installació Núvol i cadira , que li reforça el caràcter singular A més d’una mostra permanent de la seva obra, les activitats se centren en l’organització d’exposicions, conferències, seminaris, concerts, etc Després d’una època que es dedicà gairebé exclusivament a mostrar diferents períodes de l’obra d’Antoni Tàpies i les relacions que aquesta establia amb altres artistes, s’inicià un període d’exposicions,…
Amin Maalouf
Literatura francesa
Escriptor libanès en llengua francesa.
De família cristiana, però educat en l’agnosticisme, estudià sociologia a la Universitat Francesa de Beirut Posteriorment, exercí el periodisme al diari An Nahar El 1976, arran de la guerra del Líban, emigrà a París on fou redactor en cap de la revista Jeune Afrique i posteriorment es dedicà a escriure La seva obra té com a epicentre les relacions entre identitats i cultures i les seves derivacions sovint conflictives, en particular entre l’islam i occident El 1983 publicà Les croisades vues par les arabes 1983, que tingué un notable ressò per la perspectiva inhabitual a Occident…
difusió
Etnologia
Geografia
Procés de canvi cultural mitjançant el qual diferents elements d’una cultura passen en una altra.
És difícil de determinar la diferència entre difusió i aculturació tanmateix, la primera es caracteritza per un contacte cultural feble i unilateral i per una comunicació només de trets —més que no de complexos— culturals Els primers estudis sobre la difusió foren els d’Alexander Humboldt, que intentà de provar l’origen asiàtic del calendari mesoamericà Alguns antropòlegs consideraren que es podia explicar la gènesi de les cultures únicament per aquest procés difusionisme El geògraf Ratzel propulsà el concepte de difusió en el camp de la geografia cultural
oniromància
Esoterisme
Endevinació basada en la interpretació dels somnis.
Present en les religions i cultures més antigues a la religió vèdica, a l’epopeia babilònica de Gilgameš, a Egipte i a Grècia, la veritable oniromància pressuposa que els somnis tenen un llenguatge no comprensible per a tothom i que, per tant, reclamen la interpretació de personatges especialitzats i competents els endevins babilonis, els mags perses, etc A l’antiguitat, fou conreada d’una manera ocasional, però tendí a desenvolupar-se i constituir-se d’una manera sistemàtica, pseudocientífica com ho proven diverses obres hellenístiques, i així encara perviu en les supersticions…
tolos
Arquitectura
Arqueologia
En el món antic, nom donat a una mena de construcció circular com la dels grandiosos hipogeus amb corredors i falsa cúpula de la civilització micènica tresor d'Atreu
.
Aquest tipus d’estructura —que es troba també en altres cultures prehistòriques nuraghi sards i històriques tombes etrusques— designa, a Grècia, un model de temple circular perípter Delfos, Epidaure, Atenes o bé sense columnes l’Arsinoèon de Samotràcia En el món romà, els thóloi foren molt imitats, com a temples el de Vesta, al fòrum o com a edificis emprats per a d’altres funcions no exclusivament religioses Pozzuoli, o com, per exemple, sales rodones de les termes A Atenes, el tolos servia de lloc de reunió dels pritans
llengües pano
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística de l’Amèrica meridional, pertanyent a la gran agrupació macropano-tacanana, que inclou molts dels pobles de la conca amazònica.
Comprèn tres grups geogràfics principals el primer ocupa la conca de la riba meridional de l’Amazones i les dues ribes de l’Ucayali, i és parlat per tribus del grup chama conibo, setebo, shipibo el segon, situat a la conca del riu Inambari, a la rodalia de Cusco, és parlat pels arasa, els atsahuaca o els yamiaca , que conviuen amb cultures quítxua o aimara El tercer grup ocupa les ribes dels rius Mamoré, Beni i Madre de Dios i és parlat per tribus capuibo, chacobo i caripuna
L’ Ham de Foc
Música
Grup musical.
Els seus inicis daten del 1998 Des d’aleshores han enregistrat tres discs U 1999, Cançó de dona i home 2002, i Cor de porc 2005 Fan una música nodrida d’influències gregues, turques, balcàniques, àrabs, iranianes i afganeses mesclades amb una forta identitat valenciana, amb els instruments originals de cadascuna d’aquestes cultures Els bordons i les percussions són la base per als texts i les melodies La seva música reprodueix fidelment tota aquesta complexitat de sonoritats i riquesa tímbrica amb vuit músics i més de quaranta instruments, tots ells acústics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina