Resultats de la cerca

Vida Estudià dibuix, pintura i escultura i dirigí diversos curts, abans de traslladar-se a Berlín 1974 per estudiar cinema a l’escola de Peter Rötlingshöfer i, tres anys més tard, a Itàlia, on ingressà al Centre Experimental de Cinematografia de Roma per cursar direcció i producció 1977-78 Allà treballà com a auxiliar de direcció en diversos films, entre els quals destaquen Marxa triomfal Marcia trionfale , 1976, Marco Bellocchio Calígula Caligola , 1978, Tinto Brass i El misteri d’Oberwald Il misterio di Oberwald , 1980, Michelangelo Antonioni Quan tornà a Barcelona dirigí, amb Josep…

Estudià arquitectura tècnica a Barcelona El 1968 es traslladà als EUA on es graduà amb un mestratge d’arts a la Universitat de Iowa 1971 Treballà per a la prestigiosa firma de disseny Chermayeff & Geismar, on corealitzà amb Ivan Chermayeff el curt d’iniciació al món del disseny, What Do You Mean by Design 1973 Interessada per l’audiovisual, marxà a Nova York A partir del 1975, i un cop a Barcelona, es vinculà als àmbits de l’art alternatiu i als intents de fer espai al cinema experimental i al videoart Des del 1988 viu entre aquesta ciutat i Barcelona D’orientació conceptual, realitzà…

Graduat en enginyeria per la Universitat de Yale, fundà una empresa d’electrònica i posteriorment treballà en publicitat El 1957 rodà Daybreak Express , el seu primer curtmetratge documental, gènere del qual es convertí en un dels definidors, especialment en el vessant dels reportatges sobre estrelles i festivals de rock De la seixantena llarga de les seves produccions sobresurten Dont Look Back 1967, sobre la gira de Bob Dylan a la Gran Bretanya  Monterey Pop 1968, sobre el macroconcert celebrat en aquesta ciutat  The War Room 1993, crònica de la campanya electoral de Bill Clinton  Only the…

Vida Estudià ciències de la informació, cinematografia i filosofia, i des del 1977 escriví i dirigí curts de ficció, industrials, documentals, anuncis i sèries televisives Formà part del collectiu Nous Directors Catalans 1984-88 i el 1987 realitzà un dels primers storyboard europeus assistit per ordinador, el projecte de llarg argumental titulat Barcelona-Berlín que no s’acabà fent El 1991 el COOB Comitè Organitzador de les Olimpíades de Barcelona el nomenà director de cobertura dels Jocs Olímpics en televisió d’alta definició TVAD i dirigí el film oficial Dreams of Barcelona 1992, amb Tomàs…

Vida Estudià arquitectura i dret, i durant la dècada del 1960 dirigí teatre independent i en consonància amb la seva militància comunista participà en diverses filmacions rodades en la clandestinitat Fou un dels fundadors de la revista Arc voltaic Full de cinema  1977-83, i hi publicà diversos articles Codirigí tres curts abans de canalitzar la seva vocació com a guionista professional que s’inicià amb Aoom 1970, Gonzalo Suárez Per a Joaquim Coll i Espona escriví les comèdies El fascista, la beata y su hija desvirgada 1978 Jugando a papás 1979 i El feixista, la Pura i el merder de l’escultura…

El 1994 començà a estudiar a l’Escola Superior de Cinema i Arts Visuals de Catalunya ESCAC, on es graduà amb el curt Las cabras de Freud 1999 Més endavant dirigí anuncis publicitaris i videoclips musicals per a cantants o grups com Pastora Soler, El Langui o Manos de Topo El seu segon curtmetratge, Los perros de Pavlov 2003, participà en nombrosos festivals i aconseguí diversos guardons Dirigí la sèrie d’animació Arròs covat 2009, produïda per Escándalo Films i Televisió de Catalunya Debutà en el llargmetratge amb Eva 2011, ambiciosa producció de ciència-ficció que inaugurà el…

La seva primera interpretació en cinema fou al curtmetratge d’Alejandro Amenábar Luna 1995, i també fou aquest director qui li donà un paper important en la seva primera pellícula, Tesis 1996, i, més endavant, el paper protagonista de la pellícula Abre los ojos 1997 També ha interpretat Cha-cha-chá 1998, d’Adel Real Nadie conoce a nadie 1999, de MGil Plata quemada 2000, de MPiñeyro El espinazo del diablo 2001, de Gdel Toro Visionarios 2001, de MGutiérrez Aragón Guerreros 2002, de DCalparsoro Novo 2002, de JPLimosin Les mans buides 2003, de MRecha El Lobo 2004, de MCourtois, El…

Debutà el 1995 amb el curtmetratge The Hard Case i el 1999 dirigí el seu primer llargmetratge, Lock, Stock and Two Smoking Barrels , que establia les bases del seu cinema de trames corals d’ambient mafiós i criminal que combinen la violència i l’humor negre amb un muntatge trepidant En la mateixa línia dirigí Snatch 2000 Aquell mateix any es casà amb l’estrella del pop Madonna, a qui dirigí en algun videoclip musical i en la comèdia Swep Away 2002, que fou un sonor fracàs de crítica i de públic Tampoc no tingué èxit Revolver 2005, però donà senyals de recuperació amb RocknRolla…

La seva família s’exilià el 1943 als Estats Units i el 1954 a Xile Partidari de Salvador Allende, el 1973 emigrà als EUA, on es dedicà a la docència de literatura llatinoamericana a la Universitat de Durham, Carolina del Nord Es donà a conèixer com a escriptor amb columnes a  The New York Times  i amb novelles, contes, assaigs i drames Des del 1992 és professor a la Universitat de Santiago de Xile El 1994, la seva obra de més ressò internacional, Death and the maiden  1992, traduïda al català amb el títol La mort i la donzella , 1994, premiada amb el Laurence Olivier Award, fou…

Fou conegut sobretot com a director de films d’aventures i policíacs, bé que també feu incursions en altres gèneres De la seva producció hom pot esmentar Au coeur de la vie 1961, La rivière du hibou 1962, que obtingué la Palma d’Or de Canes i el 1964 un Oscar al millor curtmetratge, Les grandes gueules 1965, Les aventuriers 1966, Tante Zita 1967, Boulevard du rhum 1971, Le secret 1973, Le vieux fusil 1975, guanyador d’un César el 1976, Coup de foudre 1977, Pile ou face 1980, Au nom de tous les miens 1982, L’empreinte des géants 1984, Zone rouge 1986 i  De guerre lasse 1987 El…