Resultats de la cerca

Vida És un compositor especialment important pel paper de pioner que exercí en la introducció de l’òpera italiana a la cort de Viena No se sap pràcticament res de la seva joventut ni de la seva formació Probablement s’estigué a Roma, on estrenà les seves primeres òperes El 1692, però, començà la relació que mantingué fins al final de la seva vida amb la família dels Habsburg Primer fou compositor de la cort d’Innsbruck, i el 1694 de la de Viena Leopold I l’envià a perfeccionar-se a Roma, d’on tornà cap al final del 1695 De nou a Viena, es casà amb la cantant principal, Anna Maria Elisabetta…

Representant de l’escola veneciana del s XVIII, obrí el camí a JBTiepolo amb obres com la Glòria de sant Domènec 1727, església de San Tanipolo, Venècia Pintà escenes de gènere influït pel caravaggisme, però amb contrasts atenuats d’ombra i llum i amb lluminositat en els colors blaus i roses La seva millor etapa se situa entre el 1740 i el 1750 L’endevinadora Galleria dell’Accademia, Venècia, Eliezer i Rebeca Pinacoteca di Brera, Milà Fou també un dibuixant excellent Fundà una acadèmia de pintura reconeguda oficialment 1750 per la república veneciana

Treballà a la catedral de Florència 1419-22, on féu el Profeta Abdies per al Campanile i, amb Donatello, de qui fou collaborador i imitador, el grup d' Abraham i Isaac Museo dell’Opera del Duomo Esculpí el monument funerari de Niccolò Maurizzi a l’església de San Niccolò da Tolentino A Verona collaborà al monument Brenzoni, a l’església de San Fermo Hom l’ha identificat com l’escultor Rosso, que treballà a Venècia a Ca d’Oro i que féu el Judici de Salomó de l’exterior del Palazzo Ducale

El seu estil, antecedent del de Donatello, uneix la inspiració clàssica a la línia i la gràcia gòtiques Treballà a la catedral de Florència, on féu per a la Porta della Mandorla un Profeta 1407-8 i, a partir del 1414, l' Assumpció i, per a la façana, un Isaïes 1408, avui a l’interior de la catedral i un Sant Lluc 1413, avui al Museo dell’Opera del Duomo Per als nínxols exteriors d’Orsanmichele esculpí les estàtues de Sant Elies, Sant Felip i el grup dels Quatre sants coronats

Pot ésser considerat l’iniciador de l’escultura barroca italiana Treballà a Orvieto, on féu l' Anunciació , per a la catedral 1603-10, Museo dell’Opera del Duomo, a Roma, on obrà el Sant Mateu 1610-12, per a la Capella Paolina de Santa Maria Major, i a Piacenza, on féu les estàtues eqüestres de Ranuccio i Alexandre Farnese 1612-29 Un altre cop a Roma, realitzà una Verònica 1628-40, de sensual i melodramàtica agitació, per a un dels nínxols dels pilars que sostenen la cúpula de la basílica de Sant Pere

Visqué a Suïssa des dels cinc anys i es graduà a l’École de Beaux-Arts de Ginebra el 1923 Retornà a Itàlia, on exercí fins el 1939 Fou membre fundador dels CIAM i estigué vinculat a nombrosos grups de l’avantguarda europea Entre les seves realitzacions destaquen l’església construïda a Lourtier, Suïssa 1932, la residència Morand-Pasteur a Saillon 1939 i la fàbrica Lesieur a Dunkerque 1984, amb Emmanuel Cattani Escriví més de 50 llibres de teoria arquitectònica i urbanística, entre els quals sobresurt Gli elementi dell’architettura funzionale 1932

Collaborador i continuador d’Aby Warburg, dirigí la seva famosa biblioteca i centre d’estudis d’Hamburg, i quan el nazisme pujà al poder la traslladà a Londres 1933, on convertí el Warburg Institut en un dels centres d’estudis artístics més renovadors i importants del món Seguint les idees de Warburg sobre la persistència i la migració de les imatges, comparà la iconografia pagana amb la cristiana Rinascita dell’Antichità 1922, Letture recull del 1957, i, sobretot, s’ocupà de figuracions astrològiques La fede astrologica di Agostino Chigi 1934

És un dels iniciadors de la poesia nova del s XX En els seus reculls de poesies com Trombe d’argento , 1924 Terrestrità del sole , 1927 Vincere il drago , 1928, o els pòstums Zolla ritorna cosmo , 1930 Aprirsi fiore , 1935, etc aspirà a dur a terme el programa ensems filosòfic i estètic exposat en l’assaig Nuovo rinascimento come arte dell’io 1925, on preconitzà la poesia com a vehicle de la unió mística de l’home amb el cosmos Ha estat assenyalat com a precursor de l’hermetisme

Filla de l’arquebisbe de Palerm, cardenal Pere d’Aragó i Tagliavia A Roma tingué una veritable cort d’admiradors, però fou també atacada per escriptors, com Silvano Razzi en la seva comèdia La Balia 1560 De Roma es traslladà a Venècia, a Ferrara i, finalment, a Florència, on fou protegida per la duquessa Elionor de Toledo És autora d’un recull de Rime 1547, del poema cavalleresc Il Meschino 1560 i, sobretot, del Dialogo dell’ infinità d’amore 1547, obres que reflecteixen els corrents platonitzants del moment

Realitzà els estudis a l’Accademia Nazionale Drammatica di Roma i debutà professionalment el 1957 al Piccolo Teatro de Milà amb La favola de figlio cambiato , de LPirandello La consagració com a actor li arribà amb les interpretacions de diversos arquetips de la comèdia popular italiana, personatges que mostrà en l’espectacle lliçó magistral Retrats de la Commedia dell’Arte Teatre Lliure, 1994, treball que culminà amb l’Arlecchino que representa d’ençà del 1963, que substituí definitivament el mític Marcello MorettiTambé ha dirigit teatre Los dos gemelos venecianos Montevideo,…