Resultats de la cerca

Capella situada a uns 2 km del poble de Capafonts en direcció nord-est Sembla que té el seu origen al segle XII, bé que la primera notícia coneguda és de l’any 1225 Fou una església de molta devoció entre la gent del rodal, com Pere de Torrelleona, capellà beneficiat de l’església de la Selva, que en el seu testament del 1327 li llegà 2 sous L’ermita actual va ser reconstruïda el 1956 sobre les ruïnes de l’antiga, de la qual només es conservava una part de les parets exteriors Conserva la pica primitiva

L’ermita de Sant Benet s’alça al nord-oest de Lluçars, ja als vessants de la serra de l’Ametllera Tradicionalment Sant Benet ha estat sempre centre de devoció i de romiatge per part dels pobles de la rodalia, i de fet aquest sant és el patró de Lluçars Tal vegada la seva gènesi coincideix amb una primera repoblació duta a terme pel monestir d’Alaó a la zona JBP En l’actualitat, el santuari de Sant Benet és un edifici de factura barroca que substituí totalment les construccions anteriors Fou bastit el 1735, segons consta en la façana de ponent JAA

El lloc consta des del 984, en l’acta de consagració de la desapareguda parròquia de Sant Cristòfol de Vallfogona Bé que una tradició pretén de situar la troballa de la imatge el 1049, les seves primeres notícies certes són del 1120, quan fou donada l’església de Santa Maria, que aleshores s’edificava, al monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà Primer era regida pel rector de Sant Cristòfol, després tingué benefici propi 1352 i, més tard, ermitans L’església fou reedificada el 1646 Presideix el santuari una imatge gòtica d’alabastre, del segle XV És lloc de molta devoció

L’integraren alguns deixebles, com Josep Tarrés, mentre uns altres pintors, com Tur de Montis, en restaren al marge Puget encara pogué influir en els inicis del seu fill Narcís Puget i Riquer, d’Antoni Marí i Ribas i de Vicent Ferrer i Guasch El 1962 un efímer Grup Puget, ja més expressiu d’una devoció que no d’unes orientacions, reunia, amb els dos darrers, Antoni Pomar i Vicent Calbet Eivissa 1938 Ambdós i Rafael Tur i Costa representen tendències d’acord amb moviments nous i amb l’actual ambient artístic de l’illa Són més joves Josep Marí, Pere Planells, Francesc Juan i Antoni…

Monjo benedictí, el 1709 s’establí a Oviedo, on ensenyà a la universitat i esdevingué un representant destacat de la Illustració hispànica Escriví sobre una gran varietat de temes, sempre en castellà, que recopilà en les obres Teatro Crítico Universal 1725-40 i Cartas eruditas 1742-60 En l’assaig Música de los templos i en d’altres textos, defensà la idea, ja exposada per tractadistes anteriors, que la música expressa l’harmonia de l’Univers i tendí a identificar-la amb el sentiment religiós Desaprovà les influències italianes i les innovacions del seu temps cromatisme, danses, tempi ràpids,…

Hi hagué una primera onada de devoció al Socors que se situà al llarg del s XVI, i una de moderna s XIX i XX a cura dels salesians, sota l’advocació del Perpetu Socors, icona mariana bizantina venerada a Roma en una església que els fou confiada Són famoses les capelles del Socors de Pineda Maresme, Tossa de Mar Selva, de Peratallada Baix Empordà, la titular de l’església parroquial d’Agramunt Urgell, la imatge venerada a la parroquial d’Hostalric Selva, procedent d’una capella del peu del castell, la titular de la parròquia de Collsuspina Moianès i les esglésies del Secors dels augustinians…

Originàriament, sembla vinculada a la creació pel frare mercedari Gilabert Jofré 1409 d’un hospital de folls, per ajudar el qual fou constituïda la Confraria de Santa Maria dels Innocents, Folls i Desemparats 1414 Aquesta confraria, a més d’atendre les necessitats de l’asil, s’ocupà particularment d’assistir els condemnats a mort i, en general, d’enterrar els difunts indigents o sense família ajusticiats, nàufrags, prostitutes, i també d’altres formes de beneficiència dotar donzelles òrfenes, etc Fins a la darreria del s XVI, celebrà, el dia de Sant Macià, una cerimònia religiosa que…

Ambaixador del rei Jaume I davant el papa, fou elegit bisbe per la major part del capítol barceloní 1285 contradit, no fou confirmat, però, fins el 1288 pel menoret Nicolau IV, que coneixia personalment Barcelona Prosseguí la tasca de renovació moral, religiosa i litúrgica del clergat i del poble, empresa quaranta anys abans, prenent per base les reunions sinodals, principalment la constitutiva del 1291, la participació en els concilis provincials del 1291 i del 1293, la devoció als sants locals Maria de Cervelló o del Socors, Eulàlia, Oleguer i Sever, i la collaboració dels ordes religiosos…

Fill del vescomte Ramon I de l’Alt Urgell i d’Ermessenda Fou el primer vescomte de l’Alt Urgell a titular-se vescomte de Castellbò 1126 La seva muller Sibilla, filla i hereva del vescomte cerdà Ramon II, li aportà en dot els vescomtats de Cerdanya i de Conflent i els castells de Sant Martí, Queralt i Miralles, pels quals el 1134 prestà vassallatge al comte de Barcelona i de Cerdanya Ramon Berenguer IV El 1135 obtingué d’Ermengol VI, comte d’Urgell, la cessió del castell de Ciutat, que li disputaven els bisbes d’Urgell Morí després d’haver fet un viatge de devoció a Terra Santa, i fou succeït…