Resultats de la cerca

Diaris publicats a Barcelona 1924 El període 1900-14 és caracteritzat per la crisi de l’estructura periodística de la Restauració, i el del 1914 ençà, per la progressiva consolidació del periodisme de masses Aquesta transformació va tenir un reflex en l’increment net del total de periòdics publicats a l’Estat espanyol el seu nombre es va multiplicar per 5,2 entre el 1878 i el 1913 Com a conseqüència lògica, la relació periòdics/nombre d’habitants quedà profundament alterada un periòdic per cada 43 742 habitants el 1877, un per cada 10 000 el 1920 i, finalment, un per cada 9 080 el 1920 Des de…

Estudià a l’Allgemeine Gewerbeschule de Basilea i posteriorment seguí cursos d’especialització sobre el món de la imatge Formà part del moviment de disseny gràfic conegut com Escola de Basilea El 1961 s’establí a Barcelona Cal considerar-lo el capdavanter de la introducció a Catalunya del racionalisme en el disseny, característic de l’escola suïssa Fou professor de disseny gràfic a l’escola Elisava de Barcelona 1962-66 i, més tard, a l’escola Eina, i des de l’any 1968 soci d’ADI-FAD, on formà part de la junta 1970-71 El 1978 fou membre fundador de l’ADP Associació de Dissenyadors…

S'inicià en la fotografia al tombant de segle, i esdevingué un dels primers fotoperiodistes professionals a Catalunya Començà publicant les seves fotografies en revistes illustrades com ara Cu-cut , La Hormiga de Oro , La Ilustración Española y Americana , Nuevo Mundo i al final de la primera dècada del segle XX començà a collaborar a la premsa diària catalana La Vanguardia , Diario de Barcelona , La Tribuna , La Noche , El Noticiero Universal , i més endavant amplià l’activitat treballant com a corresponsal a Barcelona de l’agència Prensa Española ABC , Blanco y Negro ,…

Vida i obra Estudià dret Per motius familiars, passà a residir de petit a Portugal i s’hi mantingué relacionat sempre Hi donà a conèixer aspectes de la cultura i de la política catalanes i divulgà a Catalunya la cultura portuguesa en articles i conferències, bona part dels quals foren recollits en volum Portugal artístic 1905 i Portugal literari 1912 Traduí obres del portuguès al català i al castellà i és autor d’una antologia de poetes portuguesos en versió catalana, Atlàntiques 1913, i d’una de prosistes, Contistes portuguesos 1913 Poesia i prosa 1905, prologat per Maragall, conté textos…

Passà la infantesa a Figueres Posteriorment, tornà a Màlaga i el 1940 es llicencià en ciències químiques a la Universitat de Granada, i el 1948 es doctorà a la de Madrid El 1954 obtingué el títol de mestre d’educació primària, que no exercí Fou successivament catedràtic de química a l’institut d’ensenyament secundari Antoni de Martí i  Franquès de Tarragona 1943, de didàctica de la química de l’Escola Normal de Tarragona 1956 i professor de formació professional de la Universitat Laboral de Tarragona 1967, any que es traslladà a València, on exercí la docència a l’institut Isabel de Villena i…

És Gran Mestre Internacional i fou el primer jugador català que arribà als 2640 punts Elo 1996 Començà a destacar en categoria absoluta en guanyar l’Obert de Torrelavega 1983 i assolir dos subcampionats d’Espanya 1984, 1991 Obtingué el títol de Mestre Internacional 1986 i el de Gran Mestre 1988 Guanyà vuit campionats d’Espanya individuals 1995, 1998, 1999, 2001, 2004, 2005, 2007, 2010, que suposa un rècord de victòries en aquesta competició Per equips, ha guanyat el Campionat d’Espanya en set ocasions Entre d’altres, ha jugat amb el Comtal, la Lira, el Vulcà, el Cajacanarias, la Unió…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1955 A més d’estudis de teologia, cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià, i posteriorment es diplomà en humanitats clàssiques i en periodisme Ordenat sacerdot, es traslladà a Madrid, on dirigí la revista de la Companyia de Jesús  Mundo Social 1969-76, propera als postulats del Concili II del Vaticà i mal vista pel franquisme El 1976 abandonà l’orde i passà a ser director d’edicions d’ Oriflama , tasca que combinà amb la publicació d’assaigs filosòfics i sobre qüestions d’actualitat, especialment sobre catalanisme,…

Vida Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, dirigí l’Arxiu Històric i el Museu de Tortosa 1960-92, i del 1983 al 1991, l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Tortosa, d’on fou també professor d’història de l’art 1971-91 Del 1974 al 1983 fou professor d’història de l’art i d’història del dret de la Delegació de la Universitat a Distància de Tortosa UNED En 1960-80 fou delegat del patrimoni historicoartístic de Tortosa Amb Gerard Vergés, fundà la revista literària Gèminis 1952-62, i fou membre del consell de redacció de la revista Llengua i Dret 1983 En el camp de la…

Home polifacètic, publicà en diversos gèneres, poesia, narrativa, literatura, història, geografia i assaig De la primera etapa cal destacar, Fe y Amor 1879 i La justicia del Rey Santo Tradición toledana 1883, Cuentos incoloros , La República de Orange , Oraciones, misas y cantares 1887, La baronesa de Wilson i Breves noticias sobre la novela contemporánea El 1889 emigrà a l’Argentina i s’establí a Buenos Aires Hi fou catedràtic de llengua i literatura castellanes Entre les nombroses obres publicades en aquest país cal esmentar Almanaque histórico argentino 1891 A histórico pasado, risueño…