Resultats de la cerca
Es mostren 419 resultats
Arròs

Vista parcial del poble d’Arròs (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Viella (Vall d’Aran), situat a 956 m d’altitud, al peu del serrat d’Arròs, límit oriental de la ribera de Varradòs, damunt la riba dreta de la Garona.
Pertanyia al terçó de Marcatòsa L’ésglésia parroquial de Santa Eulàlia és gòtica de transició reformada, però, posteriorment i té el campanar de torre octogonal Entre els edificis del poble, destaca la casa d’Ademar, construïda el 1820, i, als afores, la capella del Pilar Del pont d’Arròs Et Pònt d’Arròs, damunt el riu de Varradòs l’antiga vall d’Arròs parteix el camí que comunica aquest poble amb la carretera general Fins el 1970 fou, juntament amb Vila, municipi independent amb el nom d’Arròs i Vila Tenia categoria de vila Arós el 1278, amb cònsols propis que assistien als Consells…
Guillem II de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (845-849) i comte intrús de Barcelona i d’Empúries (848-850).
Era fill de Bernat de Septimània Bernat I de Tolosa i de Duoda i net de Guillem I de Tolosa A dinou anys ja era comte de Bordeus i duc d’Aquitània i de Gascunya, creat pel rei Pipí II d’Aquitània Fou fet presoner pels normands el 847 En deslliurar-lo, Pipí el feu comte de Barcelona per a compensar-li Bordeus De fet, Guillem, el 848 entrava dolosament a Empúries i a Barcelona, d’on sembla que feu occir els comtes Sunyer i Sunifred, respectivament Juntament amb el Rosselló, governà aquests comtats durant dos anys S'aprofità de l’ajut de l’emir ‘Abd-al-Raḥman contra el rei Carles el…
Edith Peinemann
Música
Violinista alemanya.
El seu pare, Robert Peinemann, amb qui feu les primeres lliçons de música, era violinista i membre d’una orquestra de Magúncia Continuà els seus estudis de violí amb Heinz Stanske a Heidelberg 1951-53 Es traslladà a Londres per ingressar a la Guildhall School of Music and Drama i, parallelament, es perfeccionà amb Max Rostal 1953-56 Fou la guanyadora del Concurs Internacional de Música de les Corporacions Radiofòniques d’Alemanya, celebrat a Munic, amb només dinou anys Aquest fet li obrí les sales més importants d’Alemanya, en concerts dirigits per Herbert von Karajan, Joseph…
Buenaventura Delgado i Criado
Historiografia catalana
Historiador de l’educació.
Catedràtic d’història de l’educació de la Universitat de Barcelona, els seus àmbits d’interès han estat molt diversos Cal destacar, en primer lloc, la inclinació per l’estudi del vessant pedagògic de Miguel de Unamuno en Unamuno educador 1973 Ha estudiat també la pedagogia anarquista de l’Escola Moderna en La Escuela Moderna de Ferrer y Guardia 1979 La reconstrucció de les vicissituds de la institucionalització de l’educació durant el s xix ha estat objecte d’alguns dels seus treballs, com ara Intents reformistes del segon ensenyament a Espanya durant el segle dinou i les primeries del segle…
Eduardo Maturana Araya
Música
Compositor i intèrpret de viola xilè.
A dinou anys ingressà al Conservatori Nacional de Santiago per estudiar violí amb W Fischer, viola amb L Mutscher, harmonia i composició amb PH Allende i música de cambra i conjunt vocal amb A Carvajal Fou professor de viola i amb aquest instrument actuà en diverses orquestres del país Com a compositor destaca la seva Suite para violín y viola , 1946 i Concertante para violas y orquesta 1948 Com a intèrpret de viola formà part del grup Tonus, especialitzat en el repertori xilè i internacional contemporani, i fou segona viola en l’Orquestra Filharmònica de Santiago de Xile Apartat…
Rosa Ponselle
Música
Soprano nord-americana.
Rebé les primeres lliçons musicals de la seva mare, organista, i després amplià la seva formació com a cantant amb Anna Ryan Encara adolescent, formà un duet amb la seva germana, amb la qual actuà en diversos cafès Aconsellada per E Caruso, estudià cant amb WThorner i R Romani El 1918 debutà al Metropolitan de Nova York com a Leonora La forza del destino juntament amb Caruso L’activitat de Ponselle se centrà de manera pràcticament exclusiva en aquest teatre nord-americà, on actuà en dinou temporades al llarg de les quals encarnà més de vint papers, sempre reeixits, especialment…
Erich Wolfgang Korngold
Música
Compositor nord-americà d’origen austrohongarès.
Fill del crític musical Julius Korngold, fou un nen prodigi com a compositor Escriví la seva primera peça orquestral a catorze anys El punt àlgid de la seva fama de prodigi fou l’òpera Die tote Stadt 'La ciutat morta', composta quan només tenia vint anys Durant la dècada dels anys vint ensenyà composició a Viena El 1934, a causa del tomb que prenia la vida política a Àustria, decidí abandonar el país i s’installà a Hollywood, on compongué dinou obres per al cinema en 1935-54, entre les quals les bandes sonores de The Adventures of Robin Hood M Curtiz i W Keighley 1938 i The Sea…
Wenzel Müller
Música
Compositor austríac.
Violinista del teatre de Brno a setze anys, passà a ser-ne el director quan en tingué dinou Del 1786 al 1807 fou director i compositor del Teatre Leopoldstädter de Viena, càrrecs que tornà a ocupar del 1813 al 1830 després d’un període de sis anys com a director de l’Òpera de Praga A partir de l’èxit de Das Sonnenfest der Braminen 'La festa del Sol dels bramans', 1790 esdevingué un prolífic compositor de singspiele El 1791 estrenà Kaspar der Fagottist oder die Zauberzither 'Kaspar el fagotista o la cítara màgica', obra que suposadament obligà Mozart i Schikaneder a modificar l’argument, amb…
Vladimir Ashkenazy
Música
Director d’orquestra i pianista rus, naturalitzat islandès.
Inicià els seus estudis al Conservatori de Moscou i posteriorment els prosseguí amb Lev Oborin A divuit anys guanyà el Premi Chopin de Varsòvia, i a dinou, el Reina Elisabet de Bèlgica De seguida inicià una gira de concerts als EUA i el 1963 s’establí a Londres amb la seva família Enregistrà la integral de les sonates de piano de Beethoven i una mica més tard, el 1968, fixà la residència a Islàndia, on potencià definitivament la vida musical de Reykjavík Parallelament ha desenvolupat una important tasca com a director d’orquestra el 1989 fou nomenat director titular de l’…
microtonalitat
Música
Sistema d’organització musical que empra microtons, és a dir, distàncies intervàl·liques menors del semitò.
Els microtons han estat objecte d’estudi i d’utilització des de l’antiguitat, tant en la música occidental com en la d’altres cultures En la música occidental, de fet, ja fou utilitzada en la Grècia antiga, on almenys el tetracord enharmònic de la teoria musical grega contenia dos intervals microtonals Teories sobre la divisió de l’octava en dinou parts iguals ja foren avançades, al final del Renaixement, per G Costeley i J Titelouze, així com en plena època tonal vers el 1660 per Ch Huygens, que presentà la divisió de l’octava en trenta-una parts iguals Al segle XIX, F Halévy…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina