Resultats de la cerca

Participà en la fundació del Club Natació Montjuïc 1943 i la Federació Catalana d’Halterofília 1967, que presidí a partir del 1977 Dirigí el Collegi d’Àrbitres d’aquesta federació, i promocionà l’esport de base amb la construcció del Gimnàs Escola d’Halterofília de Matadepera 1981 i el Pavelló Municipal de Terrassa-Escola d’Halterofília i la instauració del Trofeu Ursus, de categoria infantil També creà el Trofeu Puigcorbé i instaurà el Disc de Ferro com a màxima distinció de la FCH Impulsà la creació dels clubs d’halterofília Rubí, Granollers i Milà i Fontanals Rebé la insígnia…

El 1951 s’afilià al Centre Gimnàstic Barcelonès CGB, on practicà la gimnàstica artística Posteriorment, exercí d’entrenador i jutge d’aquest esport en l’àmbit estatal Presidí el CGB 1980-85, i durant el seu mandat dinamitzà la secció de lluita i organitzà el Trofeu Gracià Cuesta També presidí la Federació Catalana de Lluita 1983-96, i participà en l’organització de les proves de lluita durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, per la qual cosa rebé una distinció de la federació internacional d’aquest esport També fou distingit amb la placa d’argent al mèrit esportiu 1983 i la…

Fins a tal punt la teoria és inseparable de la pràctica, que, per exemple, les teories relatives al que hom anomena fenòmens humans no sols poden transformar la realitat en elles teoritzades, sinó que àdhuc ho solen fer Així, doncs, la tradicional contraposició entre teoria i pràctica no respon sinó a una caricatura no exempta, però, d’un cert fonament en extrems de pura teorització obrats també al llarg de la història, i en aquest sentit l’equivalent distinció entre interpretació filosòfica del món i transformació pràctica d’aquest ha d’ésser entesa més aviat en el sentit d’una…

Els actes d’administració, o administració ordinària, són normalment actes prudents, no pas arriscats, destinats essencialment al gaudi, conservació i ús de la cosa o patrimoni, inclosa la seva explotació normal La distinció entre els actes d’administració i els de disposició, o administració extraordinària, és una qüestió molt debatuda, especialment respecte als actes de venda i als d’alienació Normalment, la facultat per a realitzar actes d’administració neix d’un document d’atorgament de poders on són concretades les facultats de l’administrador, però pot existir també sense…

Bé que els sobirans podien concedir la noblesa però no la hidalguía puix que no podien transformar la qualitat de les generacions anteriors d’una persona concreta, a l’època moderna concediren, de fet, privilegis d' hidalguía Aquesta no es perdia per l’exercici dels oficis dits vils, i hom la posseïa quan, pacíficament i sense reclamació, era inscrit als padrons municipals de distinció d’estats amb tal qualificació, en les localitats que els tenien, o quan, en les localitats que no tenien aquests padrons, gaudia dels privilegis corresponents Per provar la hidalguía , si aquesta…

En formen part el cèltic, el germànic, l’itàlic, el vènet, el grec, l’hitita Per oposició al grup oriental o satem indoirànic, eslau, bàltic, armeni, albanès, presenten com a característica dialectal la conservació del caràcter oclusiu dels fonemes guturals i, en alguns casos, també dels labiovelars Aquesta distinció ve de la doble forma sortida del mot indoeuropeu * kmtom ‘cent’ en llatí centum , mot que dóna nom al grup occidental, i en avèstic satem , mot que designa el grup oriental Amb tot, la importància d’aquest criteri de classificació sembla excessiva es tracta d’una…

A partir d’una anàlisi directa historicofilològica del material artístic, considerà la història de l’art com una successió de fases individualitzables per elements caracteritzadors, que són resultat d’una determinada i conscient voluntat o intencionalitat artística Kunstwollen , la qual és específica per a cada època i correspon a les actituds generals del pensament i de la cultura El mètode que derivà d’aquest enfocament superava la tradicional distinció entre arts majors i menors, alhora que recuperava períodes artístics ignorats o negats Escriví Stilfragen ‘Qüestions d’estil…

Professor a Berkeley i a Princeton, és autor de The Copernican Revolution 1957 i de The Structure of Scientific Revolutions 1962 Contra la visió lineal acumulativa de la ciència a partir de la noció de paradigma científic , ha construït una nova interpretació de la història de la ciència que, bé que discutida en alguns aspectes, com ara la distinció entre ciència normal i ciència revolucionària, és especialment explicativa en casos de crisis científiques com ara el pas de la ciència medieval a la moderna o de la newtoniana a l’einsteiniana És autor, també, de The Essential…

Fou el darrer jugador britànic que guanyà el torneig de Wimbledon i el primer que es féu amb els quatre torneigs més importants Austràlia, 1934 Roland Garros, 1935 Wimbledon, 1934, 1935 i 1936 i Forest Hill, 1933, 1934 i 1936, si bé no el mateix any, amb la qual cosa no obtingué la distinció d’ésser el primer vencedor del Grand Slam Guanyà quatre anys consecutius la Copa Davis amb la Gran Bretanya 1933, 1934, 1935 i 1936 Jugà un total de 52 partits entre el 1931 i el 1936, dels quals només en perdé set El 1929 havia estat campió del món de ping-pong

Com que és normal que cada fonema es manifesti mitjançant més d’un allòfon, les seves realitzacions fonètiques solen fluctuar entre una distinció màxima, anomenada allòfon fonamental , i d’altres de secundàries, que són anomenades allòfons accessoris i que poden determinar fins i tot una distinció nulla o neutralització amb un altre fonema del sistema Per exemple, el fonema |g| del català presenta un allòfon fonamental oclusiu, velar, sonor g en angle , un allòfon accessori fricatiu, velar, sonor g en pegar i un altre de neutralitzat oclusiu, velar, sord k, i, per…