Resultats de la cerca

Estudià teoria musical amb R Leibowitz i piano amb R Casadesus En una primera època es dedicà al repertori tradicional, i posteriorment, als compositors de la primera part del segle XX — B Bartók, C Debussy i M Ravel — , abans de consagrar-se a la música contemporània, de la qual fou intèrpret, propagador i docent Estrenà obres, que li foren dedicades, de I Xenakis, L de Pablo, B Jolas, G Amy, A Boucourechliev, I Hamilton i M Tabachnik, i interpretà per primera vegada a França les Sonates números 1 i 3 de P Boulez, i també peces de L Berio, K Serocki, F Evangelisti, K Stockhausen i d’altres…

Es formà com a periodista esportiu a Mundo Deportivo 1927 i posteriorment creà i dirigí la secció d’esports d’ El Correo Catalán 1931-70, en què ja treballava des del 1922 A partir del 1970, passà a ser redactor del diari i fou enviat especial en cites com els Jocs Olímpics de Munic 1972 Collaborà en multitud de mitjans escrits – Día Gráfico , La Noche , Hoja del Lunes , Pueblo , Marca , La Gaceta del Norte , El Correo Español , Ideal Gallego , Levante , Noticiero , Vida Deportiva del qual fou director o El automovilismo en España – i també radiofònics –Radio Nacional de España 1940-45 i…

S’inicià a l’excursionisme el 1934 amb un grup de l’Escola del Treball de Barcelona L’any 1941 s’associà a la delegació de Gràcia de la Unió Excursionista de Catalunya UEC Durant aquests primers anys dedicà la seva activitat a recórrer el Montseny, les Guilleries i el Pirineu Oriental A partir del 1943, juntament amb els companys de la UEC, amplià les seves ascensions cap al Pirineu aragonès, els Pics d’Europa i els Alps suïssos i italians Exercí de vocal de muntanya i de president de la UEC de Gràcia, presidí el Consell General de la Unió Excursionista de Catalunya 1969-76 i formà part del…

Compaginà la caça menor i la major A la dècada de 1970 recorregué el territori català caçant guineus amb un reclam que feia amb una fulla d’alzina També fou un dels principals caçadors d’isards, amb 193 peces caçades Presidí l’Associació de Munters de Catalunya i la Germandat de Caçadors de Sant Hubert El 1953 s’incorporà a la junta directiva de la Federació Regional de Caça Fou el representant de la federació a la Junta d’Homologació de Trofeus de Caça durant molts anys Participà en la fundació de totes les reserves de caça de Catalunya i Aragó, com a collaborador de l’enginyer d’ICONA Joan…

Graduat en enginyeria a l’Escola Politècnica de París 1978, es doctorà en matemàtiques a la Universitat Paris-Dauphine 1978 i en economia al Massachusetts Institute of Technology MIT dels EUA el 1981 Posteriorment féu recerca a École Nationale des Ponts et Chaussées  1981-84, i fou professor al MIT 1984-1991 Professor a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, és president de la Fondation Jean-Jacques Laffont – Toulouse School of Economics TSE, director científic de l’Institut d'Economia Industrial IDEI a Tolosa i membre fundador de l'Institute for Advanced Study in Toulouse IAST, adscrits a…

Dedicat al gènere fantàstic i de terror, del qual fou un dels gran renovadors, debutà el 1972 amb The Last House on the Left Seguiren diversos films, entre els quals destaca  The Hills Have Eyes 1977, que rebé el gran premi internacional del jurat del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges Amb A Nightmare on Elm Street 1984, aconseguí el gran èxit de la seva carrera, especialment gràcies a l’impacte del personatge de Freddy Krueger, un assassí en sèrie que mata en els somnis de les seves víctimes El film tingué diverses seqüeles, una de les quals, New Nightmare 1994, fou…

El 1979 entrà a formar part de l’organització de la Volta Ciclista a Catalunya, on exercí de responsable de les relacions institucionals i protocol 1981-87 i com a director d’organització 1988-99 Durant els Jocs Olímpics de Barcelona fou director esportiu de ciclisme 1990-92, i en els Jocs d’Atenes 2004 i Londres 2012, cap d’equip de la selecció espanyola de ciclisme Fou també cap del Gabinet de Relacions Públiques i Comunicació de la Secretaria de l’Esport 1994-2000 i de l’Àrea de Relacions Externes de la UFEC, i director de ciclisme de RPM Racing 2006-17, on treballà principalment en l’…

Catedràtic de química inorgànica de la Universitat de València des del 1993 i promotor i director de l’Institut de Ciència Molecular de la Universitat de València des de la seva fundació l’any 2000 Els seus treballs de recerca se centren en la nanociència molecular i, més concretament, en el magnetisme molecular i els materials moleculars funcionals Entre altres distincions, ha rebut el Premio Nacional de Investigación Cientificotécnica Rey Juan Carlos I 1997, el premi Rei Jaume I d’investigació en noves tecnologies 2003 i la Medalla d’Or de la Real Sociedad Española de Química…

S'inicià el 1948 en el taller de confecció de gèneres de punt de la seva mare, Mercè Sabi i Martínez, en el qual, junt amb el seu germà Josep Basi i Sabi Barcelona 1919 - 2007 dirigia la fabricació de mitjons i samarretes d’alta qualitat que venia arreu de l’Estat espanyol El 1958 obriren una fàbrica a Barcelona El 1962 aconseguiren la llicència espanyola del polo del fabricant i tennista francès René Lacoste per a l’Estat espanyol El 1987 creà Armand Basi, una firma de moda pròpia que incorporà, entre d’altres, els dissenyadors Chu Uroz, Lluís Juste de Nin, Josep Abril, Miriam Ocariz i…

Fou catedràtic d’història antiga de les universitats Complutense de Madrid i de Salamanca, i amplià estudis a Alemanya Des de la seva tasca docent i com a director de l’Institut Espanyol d’Arqueologia Rodrigo Caro del CSIC i de la revista Archivo Español de Arqueología , fou un renovador de la recerca arqueològica a l’Estat espanyol, i rebé nombroses distincions internacionals Membre de l’Institut Arqueològic Alemany de Berlín, de la Hispanic Society of America i corresponent de l’Accademia Nazionale dei Lincei de Roma i de l’Acadèmia de Bones Lletres, fou autor de nombrosos…