Resultats de la cerca

Estudià a Tarragona i Salamanca, on es llicencià en llengües clàssiques i fou ordenat de sacerdot el 1951 El 1957 fou nomenat director del Collegi de la Mare de Déu de la Mercè de Montblanc, i el 1966 fundà el Collegi Menor Sant Pau Apòstol de Tarragona, del qual fou també director i vicari episcopal de doctrina de la fe i ensenyament 1969-71 Nomenat bisbe de la Seu d’Urgell, fou consagrat bisbe al gener del 1971 La seva activitat pastoral es caracteritzà per la capacitat d’organització i per l’impuls donat a la corresponsabilitat eclesial Introduí l’ús del català als escrits administratius i…

Monjo jerònim de Santa Maria de la Murtra, fou nomenat bisbe de Sogorb 1500-30 Era nebot del cardenal Bartomeu Martí, amic d’Alexandre VI Les discussions amb el duc de Sogorb, Alfons d’Aragó, foren causa que residís habitualment a València, on, durant les Germanies, tingué una actuació més aviat marginal Restaurà i embellí el palau episcopal i la seu de Sogorb, i també l’església d’Albarrasí

Fou prevere i rector de Sant Andreu de Gurb Osona Publicà un Catecisme de totes les festes i solemnitats principals de l’església 1818, en català i en la forma típica de diàleg entre pare i fill, que fou prohibit el 1819 pel bisbe de Vic, Ramon Strauch   L’exposició dels continguts es feia resseguint cronològicament les festes religioses de tot l’any, amb la qual cosa la funció adoctrinadora i pedagògica del catecisme estava assegurada, i s’hi feien propostes reformadores gens habituals en els catecismes que s’havien anat repetint de forma tradicional Intentava fer retrobar l’essència del…

Monjo cistercenc de Poblet, on ingressà entre el 1384 i el 1387, exercí diversos càrrecs administratius infermer dels pobres, cellerer major i majoral de Vilosell fins que fou rellevat i empresonat, per mala administració Vers el 1411 abandonà el monestir, i durant dos anys menà una vida de disbauxa amb dues dones, una d’elles una exmonja del convent de la Serra de Montblanc Penedit, retornà a Poblet Després es retirà a la cova de la Pena, on féu una llarga penitència i esdevingué famós, fins al punt que, el 1415, Ferran d’Antequera, greument malalt, s’encomanà a la seva pregària, i entre el…

Germà de Josep de Margarit i de Biure Ingressà en l’orde dominicà Féu engrandir el convent de Sant Domènec de Girona i fou catedràtic de teologia de la universitat gironina Gràcies al seu germà, els reis francesos el preconitzaren bisbe de Lleida 1642-46 i posssiblement de Solsona 1646-51 i de Barcelona 1651-52 El 1652 s’establí al Rosselló, on Lluís XIV el nomenà bisbe d’Elna 1659, però la Santa Seu no el reconegué fins el 1669

El 1402 entrà a la cartoixa de Portaceli, d’on fou prior 1414-23 El 1419 fou delegat per a obtenir la unió de les cartoixes hispàniques amb la Grande Chartreuse, separades pel Cisma d’Occident obtingut l’èxit, escriví una relació llatina de les gestions publicada el 1890 Cridat a endegar la nova casa de Montalegre Maresme, en fou el primer administrador i prior des del 1423 El 1425 passà a regir Valldecrist, i fou visitador de la província, sense deixar l’administració de Montalegre, càrrec que tingué fins el 1437 Nomenat coadjutor del general de l’orde, Guillaume de la Motte, el…

Estudià als seminaris de Lleida i la Seu d’Urgell, i fou ordenat de sacerdot el 1859 Fundà els instituts de Fills de la Sagrada Família Tremp, 1870-71 i de Filles de la Santa Casa de Natzaret Aiguafreda, 1894, dedicats a l’ensenyament, estesos a Europa i Amèrica Autor de diversos escrits religiosos i pedagògics, propagador de la devoció a la Sagrada Família, fou un dels primers inspiradors del temple gaudinià construït a Barcelona sota aquesta advocació Fou beatificat per Joan Pau II el 1984 i canonitzat el 16 de maig de 2004

Agustí i graduat en teologia, fou professor a Osca i a Saragossa i prior dels convents d’aquestes ciutats El 1586 fou nomenat prior del convent de Barcelona Escriví el Libro de la conversión de la Magdalena 1588, influït per fra Luis de León, impregnat de religiositat popular El pròleg és una apologia del castellà, oposat al llatí

Augustinià, estudià a les Universitats de València i de Lleida, on fou catedràtic de filosofia, teologia i Sagrada Escriptura Fou prior del convent de València i definidor de la província d’Aragó El 1536 fou nomenat bisbe titular de Tars i auxiliar de Sogorb, vers el 1556 bisbe d’Ales Sardenya —però actuà com a auxiliar a Lleida—, i el 1573 arquebisbe de Sàsser

Fill d’un apotecari, fou successivament prior de Santa Anna 1618-22, bisbe d’Elna 1622-27, de Vic 1627-34 i de Lleida 1634 El 1623 era president de la generalitat de Catalunya Autor d’un Epítome de la imatge de la Verge Maria de la Victòria del lloc de Tuïr , d’uns Miragles de la Benaventurada Concepció de la Verge Maria per los anys de 1616 i d’unes Constitucions sinodals Vic, 1628