Resultats de la cerca

En un avió convencional els comandaments de vol són dos la palanca de control i els pedals de direcció o palonnier La palanca de control, que és empunyada per l’aviador, bé que de vegades té forma de volant banya , té dos moviments un moment longitudinal en la direcció de l’eix de simetria de l’aeronau, que acciona el timó de profunditat o d’elevació , el qual controla el moviment de capcineig de l’avió i un moviment lateral, d’esquerra a dreta i a l’inrevés, que acciona els alerons , els quals controlen el balanç de l’avió Els pedals de direcció o palonnier accionen el timó…

Opera en la banda de 5 GHz i proporciona a l’aeronau una indicació de l’angle d’azimut i d’elevació respecte a l’eix de la pista i el pendent de descens Consta de dos conjunts d’antenes situades en un extrem de la pista, un per a l’orientació horitzontal i l’altre per a la vertical, que realitzen un escombratge electrònic del feix emetent un senyal sense modular El receptor de l’avió rep aquests senyals com si fossin polsos, de manera que, mesurant el temps entre aquests i coneixent la velocitat i l’angle d’escombratge de les antenes, pot determinar la seva posició de forma…

Consta de tres fases la bucal, la faríngia i l’esofàgica aquestes dues darreres són reflexes En la bucal, que és voluntària, el bol alimentari és aplicat contra el paladar per la llengua, la qual el desplaça cap a l’istme de la gola La fase faríngia comença amb la incomunicació nasal i, més tard, la laríngia mitjançant la inversió de l’epiglotis i l’elevació de la laringe encorbada La propulsió del bol alimentari al llarg de la faringe és ràpida Per contra, la fase esofàgica és més passiva i lenta, hi intervenen l’acció de la gravetat quan la ingestió és feta per un individu…

Les aeronaus d’ala fixa fan l’envol en tres fases cursa sobre el terreny, transició a l’envol i enlairament Un helicòpter fa l’envol combinant dues maniobres una d’elevació vertical amb manteniment final d’altura en estat estacionari i una d’ascensió amb moviment cap endavant accelerat Hom fixa per a cada tipus d’aeronau la distància d’envol, de manera que, en assolir la velocitat mínima de seguretat en vol, pugui salvar un obstacle d’una alçada definida pujant amb el millor angle possible Les aeronaus d’ala fixa que poden efectuar envols i aterratges curts o fins i tot verticals…

El terreny és molt accidentat serres de Sant Cristòfol i de les Albardes 1 311 m al sector septentrional, i penya de l’Àguila 1 246 m al límit oriental Més de la meitat del terme és format per terres improductives El bosc, principalment pinedes, ocupa unes 800 ha L’agricultura, totalment de secà, es limita al conreu de blat i de patates Hi ha mines de lignit i d’hulla, l’explotació de les quals ha estat abandonada El poble 12 h 2006, castellencs 1 134 m és sobre una petita elevació l’església parroquial és dedicada a sant Llorenç Als afores hi ha el santuari de Sant Cristòfol Fou conquerit…

Monjo benedictí de Clervaux Luxemburg des del 1928, interessat primerament per l’eclesiologia medieval, estudià després la literatura i l’espiritualitat monàstiques de l’edat mitjana El 1948 emprengué l’edició crítica de les obres de Bernat de Claravall 7 volums publicats entre el 1957 i el 1977 A partir de la seva obra L’amour des lettres et le désir de Dieu Introduction aux auteurs monastiques du Moyen Âge 1957 desenvolupà repetidament el que anomenà “teologia monàstica”, expressió que vol caracteritzar un tipus de teologia sapiencial, en la qual, sense preocupacions científiques, l’…

Aquesta fortalesa es documenta inicialment com a castell en el testament del comte de Besalú del 1020-1021, on deixa al seu fill Guillem diversos castells d’aquest sector, com els de Besora, Curull i Reganyada, que tenia per empenyorament de la comtessa Ermessenda Seguí les mateixes vicissituds que el castell de Curull, o sigui que fins al principi del segle XIV estigué en mans de la família Montcada i s’incorporà a la corona El 1358 consta que el castell de sa Reganyada era alou de Ramon Gurb De l’edifici del castell no queda cap vestigi es deuria aixecar enfront del santuari de Bellmunt, on…

Situació Detall d’un dels murs conservats de la fortificació, al pujol del costat de l’església de Santa Maria J Bolòs Al costat de llevant de l’església de Santa Maria de Fares, en un petit turó, hi ha restes de murs que fan pensar que hi havia hagut una construcció, segurament de tipus militar Aquesta possible casa forta devia estar en relació amb la població i també potser amb el pas de la via força important que unia Banyoles amb Besalú, la capital del comtat Mapa 257M781 Situació 31TDG783708 Si hom segueix la carretera que va de Banyoles a Besalú, havent passat Serinyà, arriba al veïnat…

La noció d’efecte hivernacle, que avui sembla tan nova, es remunta a dos segles enrere, quan el naturalista ginebrí Horace Benedict de Saussure 1740-99 el posà de manifest experimentalment És al físic francès Jean-Baptiste Joseph Fourier 1786-1830, però, a qui es deu la comparació de l’efecte dels raigs del Sol en l’escalfament de l’atmosfera terrestre amb el que es produeix en l’aire confinat en l’interior d’un hivernacle, comparació que el portà a enunciar l’efecte hivernacle el 1824, el mateix any que Carnot publicava el seu treball sobre les màquines tèrmiques Arrhenius premi Nobel de…

Situació A una cinquantena de metres del recinte del castell, en el vessant occidental de l’elevació on s’implanta el conjunt de Mur, es troben les restes que possiblement corresponen a una muralla I en el cim rocallós entre el castell i la collegiata hi ha vestigis d’un probable poblat alt-medieval Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior APF-MLIR Mapa 33-12290 Situació 31TCG232637 Restes arqueològiques Com ja s’ha esmentat, a la banda ponentina de l’elevació hi ha els vestigis de diversos murs construïts amb aparell…