Situació
Detall d’un dels murs conservats de la fortificació, al pujol del costat de l’església de Santa Maria.
J. Bolòs
Al costat de llevant de l’església de Santa Maria de Fares, en un petit turó, hi ha restes de murs que fan pensar que hi havia hagut una construcció, segurament de tipus militar. Aquesta possible casa forta devia estar en relació amb la població i també potser amb el pas de la via força important que unia Banyoles amb Besalú, la capital del comtat.
Mapa: 257M781. Situació: 31TDG783708.
Si hom segueix la carretera que va de Banyoles a Besalú, havent passat Serinyà, arriba al veïnat de Fares. A mà esquerra de les cases del poblet i de la carretera hi ha l’església. Entre el cementiri d’aquesta església, la carretera i un camp hi ha una elevació del terreny, on devia haver una casa forta. (JBM)
Història
El lloc i l’església de Santa Maria de Fares ja són esmentats en documents d’abans de l’any 1000. Així, l’any 966 hi ha la menció de l’“alodium de Faras vel de Roseto” i el 969 de l’església de “Sanctae Mariae de Farts”. Així mateix, també trobem documentada l’any 977 l’existència de l’antiga via que hi passava (“ipsam stratam regiam provenientem ex omnibus partibus”) En canvi no tenim cap notícia de la fortificació. Sabem, però, que l’alou de Fares, després d’haver estat confiscat al sacerdot Sunifred, membre de l’aristocràcia del comtat de Besalú, ran de la revolta de la noblesa de l’any 957, fou lliurat pels comtes besaluencs a la comunitat de Sant Genís i Sant Miquel —després de Santa Maria— de Besalú. (JBM)
Construcció
Hom pot veure, actualment, amb dificultat, al cim i als marges de l’elevació que hi ha al costat de l’església de Fares, restes de murs, especialment a la banda meridional. Amb una excavació arqueològica acurada s’hi podria descobrir la planta i les característiques de la fortificació, que ara són molt difícils de conèixer.
A la zona meridional de la part alta del turonet hi ha un espai més enclotat que té una longitud d’uns 7 m —de llevant a ponent— i una amplada d’uns 5 m o potser més. En aquest indret podia alçar-se una sala o una torre.
Més a ponent de l’elevació hi ha una zona més alta, on pot ésser que hi hagués hagut un altre edifici, potser una torre. És impossible, però, d’assegurar-ne res, ja que no s’hi veu cap resta de mur.
A tot el voltant d’aquest petit turó, en especial a la banda de migjorn, hi ha la resta d’un mur, les pedres del qual en bona part han estat arrencades. Només a la part central del costat meridional hi ha un fragment de paret ben conservat. Té una longitud de poc més de 4 m i una alçada visible d’l,2 m. Aquest mur, una mica corb, és format a la cara exterior per carreus més aviat arrodonits, lleugerament escalabornats o picats i ben arrenglerats, formant filades.
Les pedres d’aquest mur són força quadrades (uns 20 cm d’alt per uns 25 cm d’ample), algunes fins i tot col·locades verticalment. Foren unides amb morter de calç.
Amb les restes actualment visibles —un mur perimetral i una sala o torre de planta rectangular— és difícil d’assegurar res, especialment quant a la datació. Si bé pensem que podem incloure amb seguretat aquest edifici dins els límits cronològics establerts per a aquesta obra, no sabem pas si és una casa senyorial o una fortificació d’abans de l’any 1000 —Miquel Oliva parla que hi havia un opus spicatum que ara no és gaire clar—, i, per tant, d’abans de la revolta del 957, o bé més aviat fou una casa forta de força més tard d’aquesta data, relacionada amb el senyor del lloc, segurament un representant de la comunitat de Santa Maria de Besalú. (JBM)
Bibliografia
- Pere Català i Roca: Comentari marginal, dins Els castells catalans, vol. III, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona 1971, pàg. 166.