Resultats de la cerca

Existia ja el 1003, i l’antiga església romànica fou transformada al llarg del segle XVII Guarda un antic sarcòfag esculpit segle XIV La quadra civil tenia des del segle XV elsmasos de Montalegre o Bosc, Miquel, Sauleda, Franc, Ermengol i Galí Aquest darrer donà el nom modern a l’església La quadra de Sant Joan formà part de les Quadres Unides amb Folgueroles, Riudeperes, Golomers i Torrellebreta fins el 1770, que s’uní al municipi de Sentfores, i el 1931 passà, amb Sentfores, a Vic

L’església és dedicada a la Mare de Déu de les Neus Fins el 1970 constituïa un municipi independent el terme del qual comprenia les valls del barranc de Miralles i de Tamúrcia, fins a prop la seva confluència amb la Noguera, i, al nord, vora aquest riu, l’antic terme de Casterner de les Olles i, separats de la resta del terme, els d'Enrens i de Trepadús L’antic municipi comprenia, també, els pobles de la Torre de Tamúrcia, elsMasos de Tamúrcia, els llogarets de Torogó amb l’antic priorat de Sant Climent de Torogó , i el…

Corresponia a la jurisdicció de l’arquebisbe de Tarragona, el qual hi tenia un batlle Agafava una extensió d’uns 7 km d’E a W, i fins de 4 km, en alguns punts, de N a S Parroquialment, la dependència havia estat repartida entre Constantí, Reus i Vila-seca i Salou En configurar-se els termes municipals actuals, fou incorporat al de Reus Entre les partides de terra que hi corresponien, els Castellets, Quart, la Grassa, Bellisens, les Porpres, Aigüesverds i Blancafort són les de més anomenada

L’església existia ja el 1038 era la capella de l’antic casal del Congost, transformat després en el mas Santaeugènia La formació d’un notable grup de masos al Congost, prop del camí ral, feu que els rectors de Tagamanent hi celebressin missa el diumenge des del segle XVII El 1855 es transformà en parròquia amb certa vinculació a Tagamanent fou ampliada al mateix segle XIX i renovada modernament L’abandonament de Tagamanent després del 1936 motivà que l’església es convertís en parroquial i que el lloc esdevingués el cap del municipi

La capçalera, on hi ha l' estany de la Comalada , és dominada pels pics de Sethomes 2 661 m alt, de Rojat 2 724 m alt i de Tretzevents 2 731 m alt El paisatge desolat dels cims canvia a partir dels 2 000 m amb els primers boscs de pi negre, on hi ha l’ermita de Sant Guillem de Combret Al curs baix hi ha diversos masos dedicats a la ramaderia i finalment el poble del Tec, a l’aiguabarreig del riu de la Comalada , que drena la vall, amb el Tec

En l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins, de l’any 1080, entre els nombrosos béns amb què fou dotada s’esmenta l’església de Sant Martí “ que est in campo Lordani ” Dins del terme més proper al castell de Llordà és trobaven dues esglésies dedicades a sant Martí, Sant Martí dels Masos de Sant Martí i Sant Martí de Siall —església annexa de Llordà esmentada l’any 1904, ara desapareguda— Cal suposar que el document del 1080 feia referència a una d’aquestes dues esglésies

Cal no confondre la població i l’església de Terradelles amb el lloc de Terratellas o Terrutellas , un dels vilars del terme de Bàscara esmentats en la documentació altmedieval des de l’any 841 fins al 922, on hi hagué l’església de Sant Miquel de Terrades, que és documentada força més tard, des de la primera meitat del segle XII fins al final del segle XIV Ho hem precisat amb detall a l’article sobre les ruïnes de Sant Miquel de Terrades, dins el municipi de Bàscara, a l’Alt Empordà Catalunya Romànica , vol IX, pàg 417 L’esmentada confusió és molt corrent es troba en nombroses obres…

El sector oriental el Montner, 782 m alt i meridional puig Roig, 863 m alt són els més elevats del municipi i on s’obren els colls de Prunet que comunica amb la plana del Rosselló, del Fortó amb Ceret i de Xetard amb l’alt Vallespir La major part del terme és coberta de boscs i garrigues L’agricultura es limita a 30 ha essencialment pastures i algunes hectàrees de vinya, arbres fruiters i cereals La població, disseminada, ha disminuït dràsticament els darrers decennis El terme es formà per la unió dels antics municipis de Prunet i de Bellpuig Comprèn, a més, el santuari de la…

La casa forta de Recs, juntament amb la de Mata i potser la de Romagueres, era una de les domus de la vall d’Osor Els seus propietaris eren cavallers o donzells i tenien la propietat alodial sobre diverses terres o persones La família Recs era una de les més importants de la vall Entre els anys 1316 i 1318 trobem documentat Berenguer de Recs El seu fill Arnau casà amb Blanca de Torroella, la qual aportà un dot considerable la família Recs comprà masos i boscos El pare, Berenguer de Recs, s’uní en segones núpcies amb Saura de Bosquerons, la qual el 1317…

Espardenyer d’ofici, posseïa una gran facilitat per a la improvisació i publicà nombroses composicions poètiques i articles de tarannà costumista i jocós en periòdics com “Trabajo”, “La Libertad” o “Nueva Illice”, que habitualment signava com El fregior o Un home flac De gran, exercí de mestre particular en elsmasos del camp d’Elx A banda de, composicions líriques, és autor de diversos sainets illicitans com Un diumenge en casa d’un colomista , Un cobrador d’aprèmit , o Un autor de poca llum , La política del dia , i, el més popular de tots, El Tenorio d’Atzavares…