Resultats de la cerca
Es mostren 705 resultats
Beniarbeig
Beniarbeig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la vall baixa del Girona, en un terreny pla, accidentat al sector nord pels contraforts de la serra de Segàrria (508 m alt.).
L’economia es basa en l’agricultura Hom conrea el 68% de la superfície total 522 ha El secà 300 ha, que forma feixes als vessants, alterna amb el regadiu 200 ha, que aprofita aigües elevades Els conreus més estesos són els d’hortalisses, d’ametllers, d’expansió recent, i la vinya regada, destinada a la producció de raïm de taula, garrofers i oliveres Amb l’expansió del regadiu s’incrementen els cítrics La propietat de la terra és repartida i domina el règim d’explotació directa La població minvà fins el 1940, a causa de l’emigració vers França i Algèria, però a partir del 1950 ha rebut un…
Portugal 2018
Estat
A diferència d’altres estats europeus, la situació política i econòmica de Portugal va ser optimista, i fins i tot exemplar va abandonar la tutela de Brusselles el 2017 i les exportacions van créixer un 3% aquest 2018 En aquest context, el ministre de Finances, Mário Centeno, el 13 de gener, va assumir el càrrec de president de l’Eurogrup, en substitució del polèmic Jeroen Dijsselbloem, d’Holanda El mes de setembre van ser arrestats 7 militars, membres de la Guàrdia Nacional Republicana i de la Policia Militar, pel robatori, l’octubre del 2017, d’un important carregament d’armes Aquest fet va…
Beseit
Beseit
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, al vessant oriental dels ports de Beseit, a la conca alta del Matarranya, que drena el territori amb els seus afluents el riu d’Ulldemó i el riu de la Pena.
El terme és accidentat per nombroses comes interfluvials, amb abundant vegetació natural pinedes, alzinars i pasturatges Predominen els conreus de secà cereals, oliveres, ametllers i vinya sobre els de regadiu cereals i hortalisses Les terres de conreu, força repartides, són explotades en un 97,8% per llurs propietaris És important la ramaderia ovina La indústria paperera, documentada des del segle XIV, arribà al seu màxim al segle XIX, amb sis fàbriques produeix paper i cartó-cuir, però la seva activitat ha minvat molt Hi ha mines de lignit i hom explota jaciments d’argila refractària Al…
hègira
Islamisme
Nom donat a l’emigració de Mahoma cap a Yatrib, la futura Medina, quan fugí de la Meca, a la mort d’Abū Ṭālib.
A partir de la data d’arribada 16 de juliol de 622 fou establert, durant el califat de ‘Umār, el calendari musulmà
Quatretonda
Quatretonda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al límit amb la Costera, comarca de la qual la separa la serra de Buixcarró (672 m alt.), coneguda per les seves pedreres de marbre rosa, i que accidenta el sector septentrional del terme.
S'hi localitzen pinedes 1 700 ha i matollars 1 500 ha, mentre que el sector meridional, de relleu més suau, és ocupat per l’agricultura de secà el regadiu es limita a 9 ha els principals conreus són la vinya 600 ha, dedicada en gran part al raïm de taula, les oliveres 300 ha i els cereals Drena el terme el barranc de Torrella o dels Pilarets, afluent per la dreta del riu d’Albaida Hom explota les pedreres de Buixcarró La població es manté estacionària des del principi del s XX, amb tradicional emigració a França La vila 2 484 h 2006, quatretondans 224 m alt és al sector més pla del terme L’…
Potries
Potries
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, estès a la dreta del riu d’Alcoi, límit occidental del terme.
Quasi tot el territori és format per la plana alluvial només al sector meridional s’alcen petits turons 142 m alt S'hi localitza el secà unes 40 ha d’oliveres, 60 de garrofers i 15 d’ametllers El regadiu, a la plana, aprofita l’aigua del riu d’Alcoi a través de la séquia de Rebollet, derivada de la séquia reial d’Alcoi és destinat sobretot a tarongers 155 ha i a hortalisses tomàquets i melons primerencs Les activitats industrials derivades de l’agricultura magatzems de fruita i alguns obradors de ceràmica complementen l’economia La població, que augmentà considerablement al llarg del s XVIII…
Cirat
Cirat, a l' Alt Millars
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al sud de l’estret del Millars, que travessa el terme d’est a oest formant una sèrie de meandres encaixats entre moles (de 800 a 900 m alt.) calcàries separades per diversos barrancs.
La zona forestal, en part comunal pins, carrasques, ocupa 600 ha els pasturatges són aprofitats pel bestiar de llana L’agricultura de secà 930 ha és destinada a l’olivera, el garrofer i la vinya El regadiu 90 ha es dóna a la vora del Millars, al petit eixamplament que forma al voltant de la vila Dins el terme hi ha fonts d’aigües medicinals la Carrasca La població ha experimentat un ràpid descens l’emigració es dirigeix principalment a Castelló, València i Barcelona La vila 184 h agl 2006 399 m alt és a la dreta del Millars, a l’interior d’un meandre, sota les ruïnes de l’antic castell de…
l’Alqueria de la Comtessa

Municipi
Municipi de la Safor, situat al S de Gandia, a mig camí de Gandia i l’Oliva, a la dreta del riu d’Alcoi i dins l’horta de Gandia.
Gairebé tot el terme és pla Malgrat que el riu d’Alcoi no passa pel terme, l’aigua de regatge en prové, a través de la séquia comuna d’Oliva L’aigua de dos pous artesians és utilitzada en èpoques d’eixut La terra inculta és gairebé inexistent El regadiu és molt antic i comprèn la quasi totalitat de la terra el conreu dels tarongers és dominant La ramaderia és domèstica Només té importància la indústria relacionada amb l’agricultura magatzems de taronja i algunes serradores per a embalatges de fusta La població, que havia anat augmentant fins el 1920, es mantingué estacionària fins el 1960 i…
Antoni Vicens i Castanyer
Historiografia catalana
Filòleg i investigador.
El 1962 es llicencià en dret i filosofia i lletres a la Universitat de València i es doctorà 1970 en filologia francesa a la Universidad Complutense de Madrid Des del final de la dècada del 1960 i fins al 1980 fou director de diferents instituts de batxillerat El 1980 ocupà la càtedra de filologia francesa a l’Escola Universitària de Magisteri Entre el 1981 i el 1983, fou director adjunt de l’Institut de Ciències de l’Educació ICE i és vicerector de l’Estudi General Lullià des del 1991 Com a investigador ha treballat el camp de la lingüística i la investigació històrica En aquest àmbit, cal…
Piles de Mar
El passeig marítim de Piles de Mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la plana al·luvial costanera.
El caràcter pla del terme i l’aigua derivada del riu d’Alcoi a través de la séquia comuna d’Oliva i la dels pous permeten el regadiu de tot el territori, gairebé tot dedicat al taronger Hi ha una petita activitat metallúrgica La població, que tingué un fort creixement als s XVIII i XIX com tota la comarca, s’ha estabilitzat al s XX a causa de la saturació de l’activitat agrícola és tradicional l’emigració a França El poble 2 132 h 2006, pilers 8 m alt és a uns 2 km de la costa L’església parroquial de Santa Bàrbara, erigida el 1535 amb els annexos de Palmera i Rafelsinén, data de la fi del s…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina