Resultats de la cerca
Es mostren 525 resultats
forca
Oficis manuals
Pal acabat per un cap en dues puntes que els forners empren per a ficar la llenya dins el forn.
enclusa
Oficis manuals
Peça d’acer, de forma semblant a l’enclusa, que empren els boters, argenters, etc, per a treballar els metalls.
estira
Tecnologia
Eina consistent en una fulla quadrada d’acer que els adobers empren per a rebaixar i igualar el cuir adobat.
temps de retenció
Química
En una anàlisi cromatogràfica, temps que empren les molècules de solut a recórrer la columna d’un extrem a l’altre.
Si t m és el temps mort , és a dir, el temps de retenció d’una substància insoluble en la fase estacionària, i t s és el temps durant el qual el compost roman en la fase estacionària, s’acompleix la relació t R = t m + t s = t m 1+ k´ , essent k´ el factor de capacitat de la columna, el qual és funció de les quantitats de fase mòbil i de fase estacionària i de la constant de partició El temps de retenció és un paràmetre molt emprat en la cromatografia de gas-líquid i en la de líquid-líquid
tampó
Indústria tèxtil
Corró de fusta, folrat de cuir, que empren els gravadors per a tamponar els corrons d’estampar abans de gravar-los.
compòsit
Química
Tipus de material format per la fibra d’un compost introduït en la matriu d’un altre material.
La matriu pot ésser de polímer, de metall o de ceràmic i les fibres, de diversos òxids o carburs de metalls També poden ésser del mateix tipus —matriu i fibres de carboni— La idea bàsica és obtenir un material que tingui les propietats conjuntes de dos tipus de materials de baseTenen una gran resistència material En l’elaboració d’un compòsit, la matriu i el reforç han d’ésser compatibles, atenent, en particular, a la temperatura de servei a què estarà sotmès el material Així, una matriu polimèrica és compatible amb qualsevol reforç, però una de metàllica no ho és amb un reforç orgànic,…
Paco Zarzoso
Teatre
Dramaturg, actor i director teatral.
Moltes de les seves obres, en versió original castellana, s’han estrenat en català A banda d’un primerenc L’afilador de pianos 1992, destaca Valencia , obra estrenada al Festival Grec de Barcelona el 1997 sota la direcció de Rafel Duran, un viatge absurd, tragicòmic i surrealista que un home emprèn a l’atzar a la recerca de la seva identitat, en què l’autor fa gala d’una gran originalitat i un remarcable sentit de l’humor Estrenà Cocodrilo a Alcoi sota la batuta d’Alejandro Jornet 1998 i Ultramarins al festival de Sitges del 1999, dirigit per Yvette Vigatà, espectacle que rebé el premi Serra…
mapa

Mapa d’Europa al segle XIV a l’Atles Català, del cartògraf Abraham Cresques
Cartografia
Representació gràfica plana (en paper, plàstic, teixit, cartó o altre material) de la superfície de la Terra, o d’una porció d’ella, segons una escala i una projecció donades.
L’elaboració dels mapes és objecte de la cartografia, i la seva utilització, de primer especialitzada per a la geografia o per a la navegació marina o aèria carta , cada dia és més estesa en la illustració de tot allò que té una base espacial Amb el coneixement progressiu de l’Univers hom comença també a fer mapes d’altres astres, sobretot de la Lluna A causa de la complexitat de la realitat a representar, tot mapa comporta sempre una simplificació de les dades, mitjançant la selecció de la informació i la utilització de signes convencionals La simplificació, lògicament, és més gran com més…
giradora
Oficis manuals
Paleta de metall que els cuiners empren per a girar les truites, patates, o altra cosa que hom fregeix a la paella.
gansallador
Oficis manuals
Fusta amb forats, als quals hom aplica dues clavilles de ferro estretes amb cargols, que els corders empren per a plegar fil.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina