Resultats de la cerca
Es mostren 164 resultats
raid

Concursants del primer Raid Barcelona-Besòs (2013), raid que se celebra al voltant del Besòs
FEDERACIÓ CATALANA D’HÍPICA
Hípica
Modalitat hípica coneguda també com enduro eqüestre o endurance, que posa a prova la velocitat, l’habilitat i la resistència física i psicològica del genet i el cavall.
Les proves de raid es divideixen en etapes o fases, consistents a completar grans distàncies cronometrades Els genets travessen diversos tipus de terreny i obstacles naturals rases, turons escarpats o passos d’aigua i han de dosificar l’esforç del cavall i mantenir un ritme adequat En acabar cada fase, una revisió veterinària determina si el cavall pot passar a l’etapa següent En aquesta prova s’avaluen les condicions físiques del cavall i se’n controlen les pulsacions per minut i la reducció de la freqüència cardíaca per sota de l’especificada per l’organització Si no supera la…
hípica

Hípica. Cursa d’obstacles
© Fototeca.cat-Corel
Hípica
Conjunt d’esports en els quals intervé el cavall com a protagonista principal.
Antecedents històrics dels actuals esports hípics són els torneigs i altres jocs cavallerescs medievals, com les partides de caça i els recorreguts, les competicions i els jocs hípics que, a imitació de les caceres, hom practica per itineraris campestres de traçat dificultós, a l’estil de les gimcanes, caceres de guineus, etc No manquen tampoc en l’hípica modalitats de major artificiositat, com les que enfronten dos grups de contendents en la disputa d’una pilota o d’un objecte anàleg entre aquests esports d’equip, el polo és el més difós Les normes fonamentals de l’hípica contemporània foren…
porpra
Banda purpúria que els romans sobreposaven a la túnica i que indicava la pertinença a l’ordre senatorial (latus clavus) o, en forma més estreta (angustus clavus), l’ordre eqüestre.
Ildefons Cerdà i Sunyer
Historiografia catalana
Filòsof social, economista, planificador urbà i historiador de les ciutats.
Vida i obra Estudià a Vic, Barcelona i Madrid Enginyer de camins des del 1841, alt funcionari de l’Estat fins l’any 1849, es dedicà des d’aleshores gairebé íntegrament a la construcció d’una teoria general dels processos d’urbanització de les societats humanes, que és una veritable teoria de la història Aquesta teoria es basà en uns amplíssims coneixements històrics i topogràfics, i en l’elaboració de l’estadística urbana de dues ciutats que coneixia directament Barcelona i Madrid Cerdà fou un dels primers historiadors de l’urbanisme d’Europa, i, alhora, bastí una teoria de la història basada…
Ramon Casas i Carbó

Ramon Casas i Carbó en el seu taller pintant un quadre
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Deixeble de Joan Vicens El 1882 estudià al taller de Carolus Duran a París, on pintà un autoretrat amb vestit andalús Museu d’Art Modern de Barcelona que li fou admès al Saló del 1883 De tornada amb Laureà Barrau, viatjà per la península Ibèrica, on influí sobre Tom Roberts visità el Museo del Prado i feu estada a Granada 1884 El 1890, amb Rusiñol i Miquel Utrillo, s’installà al Moulin de la Galette de Montmartre Era l’hora del simbolisme i de les harmonies vaporoses en gris de Whistler Els seus quadres Plein air 1891, Museu d’Art Modern de Barcelona i Ball al Moulin de la Galette 1893, El…
Reial Club de Polo de Barcelona

Concurs Internacional de Salts de Barcelona del 2012 organitzat pel Reial Club de Polo de Barcelona
© RC DE POLO DE BARCELONA
Esport general
Entitat poliesportiva fundada a Barcelona el 1897, amb el nom de Polo Club de Barcelona arran d’una iniciativa d’un grup de jugadors de polo que practicaven aquest esport al terreny central de l’Hipòdrom de Can Tunis.
L’any 1912 es fusionà amb el Barcelona Jockey Club i adoptà el nom de Real Polo Jockey Club de Barcelona Societat Hípica Es traslladà a la carretera de Sarrià i esdevingué la seu dels concursos hípics que se celebraven a Barcelona El 1914 el Club ja disposava de quatre seccions que foren, i són encara, els pilars de la seva infraestructura esportiva el polo, l’hípica, l’hoquei i el tennis L’any 1932 s’installà a l’avinguda Diagonal, on té la seu encara avui, i el 1939 prengué com a nom oficial el que té actualment A partir d’aleshores s’inicià un període de consolidació de la seva…
,
Luci Corneli Sul·la

Luci Corneli Sul la. Estatua conservada al Musée du Louvre de Paris.
© Fototeca.cat
Història
General i polític romà.
Fou un aventurer sense escrúpols i alhora un patrici aferrat a la tradició i als prejudicis del seu estament assedegat d’ambició, confià cegament en la Fortuna i es féu proclamar Felix Sulla estrateg i polític de talla, se serví, sense avergonyir-se'n, de la perfídia i de la sevícia quan li convingué Noble descabalat, però lligat per la seva quarta muller, Cecília Metella, amb els Metelli, es distingí el 107 aC quan, com a qüestor, s’uní a l’exèrcit de Mari, el qual havia estat desposseït per Q Cecili Metel de la direcció de la guerra contra Jugurta, i ocupà el primer reng durant la guerra…
El Born. Museu d’Història de Barcelona

Vista del jaciment històric conservat a El Born. Museu d’Història de Barcelona
© El Born CC / Marçal Font
Museologia
Jaciment arqueològic
Conjunt museogràfic i arqueològic sobre la Barcelona dels segles XVII al XIX que posa un èmfasi especial en el període centrat per la guerra de Successió (1702-14) i el mercat del Born, edifici de ferro i vidre aixecat després de l’enderrocament de la Ciutadella (1869).
Aquest espai museístic connecta el barri de la Ribera i el parc de la Ciutadella a través d’un passatge continu que va des del passeig del Born i la plaça Comercial fins al passatge Mercantil, que s’obre al passeig de Picasso El Born gira al voltant de dos grans eixos que, a més de l’interès intrínsec, mostren la transformació de la ciutat al llarg de tres segles D’una banda, el jaciment arqueològic, consistent en les ruïnes de la ciutat destruïda després de la derrota del 1714 De l’altra, l’edifici del mercat Les ruïnes foren descobertes arran d’unes obres de restauració i rehabilitació de l…
Josep de Ribera i Cucó
Martiri de sant Bartomeu, de Josep de Ribera i Cucó
© (MAC) Arxiu Fototeca.cat
Pintura
Pintor d’origen valencià, però italià d’adopció, conegut amb el sobrenom de Lo Spagnoletto.
Palomino afirma que fou deixeble de Francesc Ribalta, encara no ha pogut ésser comprovat Molt jove anà a Roma, on visqué intensament la nova manera introduïda per Caravaggio Es creu que de l’any 1611 al 1615 estigué a Roma freqüentant l’Accademia di San Luca, d’on anys més tard fou nomenat acadèmic 1626 Per raons de tipus personal fugí a Nàpols, on s’establí definitivament L’any 1616 es casà amb Catalina Azzolino, filla d’artista Molt aviat — a causa de la qualitat del seu art i la seva ascendència — fou protegit pels representants de la corona de Castella el duc d’Osuna i el comte de…
Diego Rodríguez de Silva y Velázquez

Velázquez, Autoretrat (1623)
Museo Nacional del Prado
Pintura
Pintor sevillà.
Es formà a Sevilla, al taller de Francisco Pacheco Passà l’examen del gremi de pintors 1617 i obrí el seu taller Es casà amb Juana Pacheco, filla del seu mestre 1618 No es conserven notícies documentals des d’aquest any fins al seu primer viatge a Madrid 1622, bé que n'ha restat una important producció, caracteritzada en els trets essencials per un gran desig d’objectivitat, per un bon tractament del clarobscur i un modelatge de les formes rotund i tancat i per l’ús d’una gamma cromàtica limitada, basada principalment en els ocres Vella fregint ous 1618, Edimburg, National Gallery, Jesús amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina