Resultats de la cerca

Estudià determinats fenòmens de la termodinàmica especialment relacionats amb els enginys de vapor d’aigua des del vessant experimental Introduí el termòmetre de resistència de platí, molt més exacte que els anteriors, i proposà l’equació d’estat que porta el seu nom equació de Callendar

D’una banda, determinar la llista mínima de paràmetres que el descriuen completament, i permetre, així, el plantejament d’experiències que donin informació completa amb el mínim de mesures de l’altra, planejar les experiències a escala reduïda o ampliada quan l’escala original del fenomen el fa poc apte per a l’experimentació directa L’anàlisi dimensional parteix del fet que dins cada sistema d’unitats físiques hom pot escriure, per a cada variable física i per a cada paràmetre numèric que intervé en les relacions, una equació de dimensions que té la forma d’un producte de les…

La seva equació és on r és el radi de la circumferència fixa, i a , el radi de la circumferència mòbil L’equació s’obté, doncs, de la de l'epicicloide fen a negativa Quan r= 3 a és una deltoide i quan r= 4 a és una astroide

Donada la família de corbes f x,y,h = 0, hom calcula l’equació de l’envolupament eliminant el paràmetre h entre l’equació de la família f x,y,h = 0 i la derivada respecte a h, f' h x,y,h = 0 El concepte d’envolupant també pot ésser aplicat a una família de superfícies

El concepte d’orbital fou introduït cap a les acaballes dels anys vint, coincidint amb el desenvolupament de la mecànica quàntica, que permeté de superar totes les dificultats que el model de l’àtom de Bohr plantejava Les funcions orbitals poden ésser reals o complexes i prendre, per a uns valors determinats de les coordenades, valors positius o negatius, no directament relacionables amb cap propietat observable de l’electró El producte de la funció d’ona per la seva conjugada és sempre real i representa la probabilitat de trobar l’electró en cada punt de l’espai Els orbitals són definits…

Fou descobert per H Hertz el 1887 i investigat per W Hallwachs el 1888 A Einstein fou el primer a interpretar-lo, el 1905, mitjançant la seva equació sobre l’energia associada al fotoelectró equació d’Einstein L’efecte fotoelèctric pot ésser de tres tipus l’extern, anomenat fotoemissió o emissió fotoelectrònica , l’intern, anomenat fotoconducció, i l’efecte fotovoltaic Un fenomen secundari del fotoelèctric és l’efecte d'Auger

En el cas d’un polinomi de grau n amb una sola variable, a 0 x n + a 1 x n - 1 + + a n , el discriminant és l’expressió En particular, el discriminant d’una equació quadràtica ax 2 + bx + c = 0 té com a expressió Δ = b 2 — 4 ac si Δ > 0, l’equació té dues arrels reals diferents, si Δ=0, té dues arrels reals iguals, i si Δ < 0, no té arrels reals sinó complexes

La longitud astronòmica i l’ascensió recta del Sol veritable coincideixen únicament quan el Sol és als solsticis i als equinoccis, úniques dates en què la reducció a l’equador és nulla Aquesta magnitud presenta dos màxims positius l’un a l’estiu i l’altre a l’hivern i dos màxims negatius a la primavera i a la tardor Sumant la reducció a l’equador amb l’equació del centre hom obté l’equació del temps

Estudià els gasos, i la termodinàmica i la teoria cinètica, camp en què aportà conclusions bàsiques que contribuïren al perfeccionament de les teories existents És especialment notable la seva equació d’estat que suposa una aproximació més al comportament dels gasos reals enfront de la coneguda equació dels gasos perfectes Estudià també la capillaritat, la continuïtat dels líquids i els gasos, la dissociació electrolítica, les forces atòmiques, etc El 1910 rebé el premi Nobel de física

Hom pot fixar l’origen de l’electroquímica en les experiències d’A Volta, seguides pels treballs de H Davy i M Faraday i la teoria de S Arrhenius sobre els electròlits El 1905 Tafel enuncià l’equació que relaciona la ddp entre dues fases amb la densitat del corrent mesurat El 1890, però, W Nernst ja havia establert l’equació que porta el seu nom i que relaciona la ddp mesurada i l'activitat de l’ió que és en dissolució Butler interpretà cinèticament els potencials de Nernst, Gurney introduí la mecànica quàntica per a explicar la transferència de càrrega i Frunkin…