Resultats de la cerca

Profundament influït per Diofant, escriví l' Algebra, parte maggiore dell’aritmetica, divisa in tre libri 1572 Una segona part sobre geometria es conserva inacabada Matemàtic de transició, fou el primer a treballar amb nombres imaginaris, cosa que li permeté de resoldre diverses equacions Introduí noves notacions, com els parèntesis El seu principal treball d’enginyer fou l’assecament de les terres pantanoses de Val di Chiara Toscana

Fou conseller d’Enric III i d’Enric IV Pot ésser considerat el fundador de l’àlgebra moderna estudià les equacions i els mètodes per a l’extracció d’arrels, introduí nombrosos símbols matemàtics, calculà el nombre π amb una gran exactitud, analitzà les funcions angulars, la trigonometria i la resolució de triangles Publicà Canon mathematicien 1579, Supplementum geometriae 1593 i In artem analyticam Isagoge 1591

Contribuí a crear i desenvolupar moltes de les branques de la matemàtica pura i aplicada Foren transcendents les seves aportacions a la mecànica de fluids, anàlisi, probabilitat, teoria de les equacions funcionals, teoria generalitzada de la informació, etc Fou investida doctora honoris causa a les universitats de Gant i Bolonya, i nomenada membre de les acadèmies de ciències de París, Madrid, Varsòvia, Washington i Nova York

Deixeble del prestigiós matemàtic Karl Menger, fou professor a les universitats de Califòrnia, Arizona i Massachusetts Amherst Impartí cursos en diverses universitats europees i publicà un gran nombre de treballs de recerca Especialista en àlgebra de funcions i en equacions funcionals, conjuntament amb Abe Sklas, fou fundador de la teoria dels espais mètrics probabilístics idea introduïda per Menger, disciplina d’un extraordinari interès científic

Entrà en elmón dels economistes, influït per l’escola de Lausana i en especial per León Walras, amb l’article Il ministro della produzione nello Stato Collettivista 1908, on desenvolupà les equacions de l’equilibri general aplicat al socialisme, de manera semblant a allò que Walras havia fet per al capitalisme, acceptant que els preus poden ésser calculats a partir de les dades del problema, fora dels mecanismes del mercat

Fou professor a la facultat de ciències de Bordeus, a la Sorbona, al Collège de France i a l’École Polytechnique de París El 1921 impartí un curs a Barcelona, a l’Institut d’Estudis Catalans, sobre la teoria de les equacions diferencials Treballà en gairebé tots els camps de les matemàtiques, i especialment en el del càlcul integral, on creà les bases de la teoria de l’anàlisi funcional

En les primeres dècades de la predicció numèrica del temps, a partir de mitjan segle XX, s’empraven models numèrics amb un gran nombre d’hipòtesis que limitaven molt el valor de les prediccions meteorològiques, però amb l’augment de la potència de càlcul dels computadors s’aconseguia eliminar hipòtesis, fins a arribar als models actuals, que utilitzen tan sols les equacions primitives, amb variables directament observables com temperatura, humitat, vent, etc

Treballà a l’observatori d’Ujjaen Coneixedor del sistema posicional de numeració amb 9 xifres, emprà també el zero i exposà regles per a operar amb els nombres negatius En el seu llibre Brāhmasphuṭasiddhānta 628 aplicà mètodes matemàtics a l’astronomia i estudià la resolució d’equacions determinades i indeterminades de primer i de segon grau En el Khaṇḍakhādyaka tractava de l’astronomia d’Āryabhaṭa Tingué una gran influència sobre la ciència islàmica

Treballà al departament de física matemàtica de l’Acadèmia de Ciències d’Ucraïna des del 1925, on fou nomenat doctor honoris causa en matemàtiques 1930 malgrat no posseir cap títol acadèmic Fou professor a les universitats de Kíev i Moscou i membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS 1948 obtingué el premi Lenin el 1958 Treballà sobre superfluïdesa, superconductivitat, anàlisi matemàtica, teoria de funcions, equacions diferencials i teoria quàntica de camps

Independentment de la freqüencia del senyal, té per equacions on n és la relació de transformació És un transformador sense pèrdues, de coeficient d’acoblament unitat, flux de dispersió nul, en el qual la inductància mútua, M i les autoinductàncies del primari L 1 , i del secundari L 2 són infinites, bé que amb una relació finita entre elles És un element transparent al flux d’energia P = V 1 i 1 + V 2 i 2 = 0