Resultats de la cerca

El mantell d’aigua, que es presenta com una superfície líquida ben unida, circula per una munió de petits solcs o xaragalls, damunt els quals fa, a petita escala, una triple funció erosiona, transporta i sedimenta Si les precipitacions són molt violentes i esporàdiques i el pendent és acusat l’erosió pot esdevenir més forta i pot donar lloc a una sèrie de petits barrancs que es ramifiquen ràpidament badlands de les zones àrides La força erosiva és, però, molt menys activa en les zones de clima temperat, ben protegides pels mantells herbacis i boscs aixaragallament

Té les potes curtes, i les banyes són de secció triangular Habita les zones muntanyoses de l’illa de Cèlebes

Neix a la serra de la Figuera i té 61 km de longitud pren de primer la direcció sud-est - nord-est, en passar per les hortes del Moll, i gira sobtadament vers el nord a Forcall, on s’engorja entre els vessants de les serres del Carrascal i de la Menadella drena tota la comarca dels Ports i penetra a la part meridional de la comarca del Matarranya, i desguassa al Guadalop després de passar per Aiguaviva de Bergantes, darrera localitat catalana Té un cabal molt escàs i règim mediterrani amb màxims equinoccials i fort estiatge Els seus principals afluents són els de l’esquerra la rambla de…

El terme és accidentat per la serra que separa la vall de la Castellana de les Garrotxes de Conflent La vegetació natural, força degradada, presenta petits rodals de bosc a la part baixa del terme Hi ha unes 60 ha conreades, amb unes 25 ha d’arbres fruiters presseguers i pomeres, unes 5 ha d’hortalisses i unes 10 ha de vinya La ramaderia compta amb més de 180 caps de bestiar boví Aquest escàs desenvolupament de l’agricultura fa que la població dibuixi una corba descendent des del 1851 El poble 104 h 1982, situat a 560 m alt a la dreta del riu de la Castellana, aigua amunt dels banys de Molig…

La capital és Formosa 93 603 h 1980 És una plana alluvial inclinada cap a l’est en la qual l’escàs pendent facilita la formació d’aiguamolls i arenys El clima hi és tropical, amb temperatures mitjanes anuals de 20°C i pluges de 1 000 mm, que augmenten cap a l’est, i amb una estació seca del maig a l’octubre La vegetació és de sabana, amb bosc de cedres Poblada al final del s XIX, la manca de comunicacions ha mantingut la població concentrada als marges del riu Paraguai la densitat és molt baixa 4 h /km 2 1980 L’estructura econòmica és agropecuària hi destaquen el conreu de cotó,…

Fill d’un mestre d’escola, estudià a la Universitat de Lund, on continuà vinculat com a professor emèrit Feu quatre aportacions fonamentals per a l’evolució de la geografia l’aplicació de mètodes quantitatius per a analitzar la difusió espacial a les innovacions, la reflexió sobre el temps com un recurs escàs —escassetat que afecta l’ús que els individus fan del territori—, els seus treballs sobre organització territorial a Suècia, i la reflexió sobre la necessitat de mantenir unes adequades interrelacions entre la humanitat i la Terra Fou un dels promotors de la reforma de l’administració…

El poble de Llarvén es troba a 1025 m d’altitud, a la riba esquerra del barranc de Montardit, a un quilòmetre escàs de distància del nucli d’Enviny en direcció sud-oest El castell es troba entre els dominis que al segle XI es debateren entre les dues branques comtals successores del comte Sunyer i que es negociaren en dues de les convinences que posaren fi als enfrontaments la definició de vers el 1079 entre Ramon V de Pallars Jussà i el seu cosí Artau I de Pallars Sobirà, i la commutació del 1094 entre Ramon V i Artau II El domini eminent del castell romandria en endavant sota la titularitat…

El banal aspecte hivernal del batallaire mascle Philomachus pugnax , tal com l’illustrat a la fotografia, feta als aiguamolls del delta del Llobregat, no permet de suposar l’esplèndida gorgera i plomalls auriculars de què s’adorna en època nupcial a les nostres latituds gairebé sempre presenta aquest mantell marronós picallat de negre Es tracta d’un limícola gros, que quasi ateny 30 cm Ramon Torres Als Països Catalans, el batallaire és un migrador molt comú a la primavera i no tant a la tardor Com a hivernant és molt local i escàs El pas de la primavera és molt intens i en algunes localitats…

Formació de territs tresdits Calidris alba deambulant apressadament, com és típic de l’espècie, pels sorrals costaners Destaca el to general blanquinós del seu plomatge hivernal i, sobretot, l’absència del dit posterior Arriba a atènyer els 20 cm Xavier Ferrer Als Països Catalans és un migrador regular, tant a la primavera com a la tardor al litoral del continent, i més escàs a les Illes A l’hivern és molt local i escàs, i es troba regularment només en uns pocs indrets de Catalunya i el País Valencià, tot i que també es coneixen algunes rares dades hivernals a les Balears La migració…