El banal aspecte hivernal del batallaire mascle (Philomachus pugnax), tal com l’il·lustrat a la fotografia, feta als aiguamolls del delta del Llobregat, no permet de suposar l’esplèndida gorgera i plomalls auriculars de què s’adorna en època nupcial; a les nostres latituds gairebé sempre presenta aquest mantell marronós picallat de negre. Es tracta d’un limícola gros, que quasi ateny 30 cm.
Ramon Torres.
Als Països Catalans, el batallaire és un migrador molt comú a la primavera i no tant a la tardor. Com a hivernant és molt local i escàs.
El pas de la primavera és molt intens i en algunes localitats favorables; per exemple, al delta de l’Ebre poden estacionar-se grups molt grans, de centenars i àdhuc milers d’ocells. La migració prenupcial comença a mitjan febrer i es fa molt intensa el març i la primera quinzena d’abril, disminueix a partir d’aleshores i acaba el maig. El pas de tardor és molt menys acusat; s’inicia, malgrat que amb pocs efectius, el juliol, va augmentant fins a arribar a la seva màxima durant l’octubre, disminueix ràpidament a partir del final d’aquest mes i acaba el novembre. Algunes dades escasses del final de juny deuen referir-se a ocells no reproductors o dispersats primerencament des de les seves àrees de nidificació.
El batallaire és un limícola que té més tirada per les zones humides d’aigua dolça, tot i que pot observar-se en tota mena d’ambients aquàtics, tant del litoral com del rerepaís, on és altrament un dels limícoles més abundants. A l’hivern, al delta de l’Ebre, s’alimenta normalment als arrossars, i a la nit es desplaça a la vora de les llacunes litorals per ajocar-se, i ocupa les salines o les maresmes salabroses només durant les migracions.
Com a hivernant s’observa del desembre a mitjan febrer en unes poques localitats. Ha estat citat a Mallorca (hivern de 1919-20, i 3 ocells el 16.12.84 al salobrar de Campos) i Menorca (6 ocells el 07.01.82), i s’esmenten petits grups de forma irregular durant l’hivern a Catalunya (1 de gener de 1985 al delta del Llobregat) i el País Valencià (8 el gener de 1973 a l’albufera de València). La localitat principal és, però, el delta de l’Ebre, on es regular, però escàs (mitjana per als mesos de gener del 1977 al 1985, 56 exemplars; màxima de 145 el 1980).