Formació de territs tresdits (Calidris alba) deambulant apressadament, com és típic de l’espècie, pels sorrals costaners. Destaca el to general blanquinós del seu plomatge hivernal i, sobretot, l’absència del dit posterior. Arriba a atènyer els 20 cm.
Xavier Ferrer.
Als Països Catalans és un migrador regular, tant a la primavera com a la tardor al litoral del continent, i més escàs a les Illes. A l’hivern és molt local i escàs, i es troba regularment només en uns pocs indrets de Catalunya i el País Valencià, tot i que també es coneixen algunes rares dades hivernals a les Balears.
La migració prenupcial comença el març, augmenta fortament a partir del final d’abril i arriba a la seva màxima durant el maig; al final d’aquest mes baixa considerablement i es manté poc important fins al juny. La migració de la tardor és molt menys acusada i es produeix des de la darreria d’agost fins al novembre, amb una màxima durant el setembre i l’octubre. Les observacions es refereixen normalment a grups d’unes poques desenes d’ocells, encara que durant el maig, en alguns indrets favorables, com per exemple el delta de l’Ebre, poden observar-se centenars d’ocells. Existeixen, així mateix, algunes rares dades d’ocells estiuejants, una observació el mes de juliol a Mallorca, i una altra el 20.07.79 al delta de l’Ebre.
El territ tresdits és un ocell característic de vora mar, que es troba principalment a les platges de sorra i, amb menys freqüència, a les badies marines, maresmes i salines i, rarament, als arrossars. Normalment no s’endinsa dintre de les aigües somes com altres limícoles semblants, sinó que es manté a les zones seques corrent contínuament, seguint el flux i el reflux de les onades, per capturar els petits invertebrats aquàtics de què s’alimenta.
Durant l’hivern ha estat observat a la badia de Roses, el delta del Llobregat, les salines de Santa Pola i alguna altra localitat del País Valencià, i a les Illes a la platja d’es Trenc i el salobrar de Campos a Mallorca. Només és regular, però, al delta de l’Ebre (mitjana per als mesos de gener de 1977-85, 65 exemplars; màxima de 95 el 1977), on de vegades la població augmenta lleugerament el febrer, a causa de l’arribada de migradors primerencs o d’ocells hivernants que es desplacen des d’altres indrets. També hiverna regularment a les platges de les rodalies de València i, probablement, a les del migjorn valencià.