Resultats de la cerca
Es mostren 1796 resultats
mecànica clàssica
Tecnologia
Mecànica que té com a base tres postulats.
El primer estableix que tant les relacions geomètriques com les cronomètriques són independents del sistema de referència escollit per a determinar-les, és a dir, dos esdeveniments distants i simultanis respecte a la Terra romanen síncrons respecte al Sol o respecte a qualsevol altre referencial, i dos esdeveniments distants i no simultanis conserven intactes tant la distància com el lapse que els separa, quan hom canvia de sistema de referència i ambdues magnituds són, per consegüent, mútuament independents El segon postulat estableix que les interaccions es…
rellotge submergible
Tecnologia
Rellotge impermeable capaç de poder ésser introduït completament dins l’aigua sense que la pressió pugui vèncer les proteccions de la caixa.
El fabricant ha d’especificar fins a quina profunditat garanteix la submergibilitat del rellotge, en metres o atmosferes de pressió L’equivalència s’estableix partint de la base que cada 10 metres de profunditat la pressió augmenta aproximadament una atmosfera
teorema d’Apol·loni

Formulació vectorial del teorema d’Apol·loni
Matemàtiques
Teorema  de geomètria mètrica segons el qual en tot triangle la suma dels quadrats de dos costats és igual al doble de la suma del quadrat de la meitat del tercer costat més el quadrat de la mitjana corresponent a aquest darrer costat.
En la seva formulació actual, amb vectors i normes, aquest teorema s’anomena també llei del parallelogram  i estableix que la suma dels quadrats de les dues diagonals del parallelogram és igual a la suma dels quadrats dels quatre costats
Heinrich Barkhausen
Electrònica i informàtica
  Física
Físic alemany, professor d’electrotècnica a la Technische Hochschule de Dresden.
El 1919 descobrí l 'efecte de Barkhausen i construí un aparell capaç de fer-lo audible També estudià la producció d’oscillacions mitjançant vàlvules electròniques i descobrí el criteri dit de Barkhausen que estableix la condició per a obtenir-les
llei de Verner
Fonètica i fonologia
Llei establerta (1875) pel lingüista danès Karl Verner (Aarhus 1846 — Copenhaguen 1896), segons la qual les aspirades o fricatives sordes del germànic comú s’han conservat sordes entre vocals només quan l’accent heretat de l’indoeuropeu queia sobre la primera de les dues vocals; altrament, es convertien en sonores: al sànscrit bhráta, al grec ϕρατήρ, correspon en gòtic brothar ‘germà’, mentre que al sànscrit pitá, al grec πατήρ, correspon en gòtic fadar ‘pare’.
Aquesta llei aportà un nou fonament a la tesi de la regularitat dels canvis fonètics sostinguda pels neogramàtics i donà vigor al principi que estableix que la història fonètica no es fa per semblances, sinó per uns sistemes de correspondències
xarxa VSAT
 
						Xarxa formada per estacions VSAT, i generalment també per una estació central, interconnectades per satèl·lit, per a comunicacions personals i empresarials de veu, dades, text i vídeo. 
Són estructurades en estrella, amb l’estació central que estableix l’enllaç entre un ordinador o una xarxa fixa i les VSAT a través del satèllit, o bé en malla, sense estació central, amb enllaços punt a punt per satèllit entre les VSAT
petrografia
Mineralogia i petrografia
Branca de la geologia que estudia les roques des d’un punt de vista purament descriptiu.
De fet, constitueix una part de la petrologia  Tenint en compte els diferents elements que formen la roca, la seva estructura i el seu quimisme, hom estableix una distinció entre els diferents tipus de roca per tal de poder-ne establir una classificació
tutor | tutora
Dret civil
 
						Persona a la qual hom encomana la tutela de la persona i dels béns, o solament de la persona o dels béns, dels menors que no són subjectes a la pàtria potestat o dels incapacitats. 
El càrrec es defereix per testament o per decisió judicial i és obligatori exercir-lo, encara que amb la possibilitat de poder allegar les excuses que estableix la llei Les facultats del tutor són principalment d’administració o execució sota la vigilància del jutge
pecat reservat
Dret canònic
Pecat l’absolució del qual es reserva un superior eclesiàstic (papa, bisbe, ordinari), limitant així la jurisdicció ordinària dels seus súbdits.
Ho solen ésser alguns pecats per raó de llur gravetat els que estableix a cada lloc la jerarquia o per raó de la censura excomunió o entredit personal L’únic que es reserva el papa és la falsa acusació de sollicitació contra un sacerdot
conservadorisme
Política
Ideologia i actitud que defensa les institucions vigents, en oposició a la idea de canvi social.
Proclamant l’estabilitat dels sistemes com a condició de possibilitat d’una conducta ètica i d’una llibertat responsable, canonitza la propietat privada, estableix la religió i el sentiment nacional com a elements d’unitat social i refusa la pretensió d’una societat igualitària
Paginació
- Primera pàgina
 - Pàgina anterior
 - …
 - 7
 - 8
 - 9
 - 10
 - 11
 - 12
 - 13
 - 14
 - 15
 - …
 - Pàgina següent
 - Última pàgina