Resultats de la cerca
Es mostren 11982 resultats
elisió
Fonètica i fonologia
Pèrdua de la vocal final àtona d’un mot davant un altre mot començat per vocal (l’ànima, per la ànima).
Aquest fenomen no sempre té una representació gràfica una casa humida, pronunciat una cas humida El català practica sovint l’elisió en l’elocució corrent d’altres llengües, però, com el castellà, hi recorren rarament Es dóna també l’anomenada elisió inversa , que és un tipus d'afèresi, segons la qual la vocal inicial d’un mot desapareix absorbida per la final del mot anterior va dir això ba ði šǫ
cadència trencada
Música
Cadència no tònica en la qual se substitueix l’acord de tònica final per un altre (cadència).
Cadència trencada © Fototecacat/ Jesús Alises També es coneix com a cadència evitada o cadència d’engany En una cadència trencada, l’acord substitut conté la nota tònica, tot i que aquesta no n’és la fonamental Es distingeixen les següents modalitats de cadència trencada V-VI, la més comuna ex 1 V-IV en 1a inversió ex 2 V-II dis ex 3, de notable efecte dramàtic i molt utilitzada per Wagner V-I amb 7a ex 4, anomenada d’ inganno , en la qual el I no es percep com a tònica sinó com a dominant del IV i V-VI rebaixat, enllaç que pot donar peu a una modulació tonicalització ex 5 En…
la Penya Negra
Poblat del bronze final i la primera edat del ferro del terme municipal de Crevillent (Baix Vinalopó).
Ha proporcionat informacions destacades sobre la interacció dels pobladors indígenes amb els colonitzadors fenicis Situat en una elevació de 382 m d’alçada del vessant sud-oriental de la serra de Crevillent, hom hi ha distingit dos grans períodes d’ocupació, datats els anys 850-700 aC i 700-550 aC respectivament El primer es caracteritza per les cabanes disperses, construïdes amb materials peribles, i la manca de fortificacions, mentre que al s VII aC es produí una profunda remodelació urbanística i arquitectònica, caracteritzada per la construcció de terrasses i una muralla defensiva, i per…
funk
Música
Estil aparegut als EUA al final dels anys seixanta, fruit de la mescla del soul i el rock.
Els ritmes són diversos i s’encavalquen, i l’accent es posa en el temps fort o a la primera i tercera pulsació d’un compàs de 4/4 La bateria i el baix hi tenen un gran protagonisme, complementats per les guitarres elèctriques i per una secció de metall destinada a marcar ritmes Sovint també s’utilitza l' scrach -cop sec a les cordes de la guitarra o baix, a mode de percussió- els cantants, per la seva banda, fan crits i gemecs per augmentar l’excitació del ball J Brown i S Stone anunciaren el funk a la meitat dels anys seixanta El nom de l’estil, però, el popularitzà Dyke & The Blazers…
Bàsquet Manresa

Els jugadors del Bàsquet Manresa celebrant la victòria a la final de la Copa del Rei del 1996
© ARXIU BÀSQUET MANRESA
Basquetbol
Club de basquetbol de Manresa.
L’any 1931 es fundà el Manresa Basket Ball, que el 1933 aconseguí l’ascens a la màxima categoria catalana A l’agost del 1934 es fusionà amb el Centre Excursionista del Bages per crear la Unió Manresana de Basket Ball Després de la Guerra Civil Espanyola el club va reaparèixer, l’any 1939, sota el nom d’Unión Manresana de Baloncesto i jugà el Campionat de Catalunya de primera categoria Al començament del 1941 s’integrà al Centre d’Esports Manresa com a secció de bàsquet i disputà els partits al camp del Pujolet Fins l’any 1964 el club es trobà en una situació d’estancament esportiu, del qual…
,
heavy-metal
Música
Estil provinent del blues-rock que ha tingut un públic constant que s’ha anat renovant des del final dels anys seixanta.
El heavy-metal 'metall pesant’ en anglès aparegué al final dels anys seixanta, influït també per la psiquedèlia, i grups com Cream i Jimi Hendrix Experience Del blues , en deixà de banda la tradició i el swing , i conservà la importància de la guitarra, els solos, els ritmes rígids i senzills i els riffs interminables A això hi afegí potents amplificadors per a la guitarra i per a un baix tan contundent com la bateria En el heavy-metal , la melodia o l’estructura de la cançó no és tan important com el virtuosisme en la guitarra, la tècnica, la destresa i la rapidesa, que només s’alenteix per…
sistema d’aterratge instrumental
Transports
Sistema de radionavegació direccional emprat per les aeronaus per a realitzar l’aproximació final a terra sense referències visuals exteriors.
Fou adoptat per la ICAO el 1949 Consisteix en un equip transmissor que opera en la banda de VHF i que se situa centrat i al final de la pista d’aterratge, des d’on, mitjançant dos conjunts d’antenes, emet el mateix senyal d’RF, en la banda de 108 a 120 MHz per al localitzador, i en la banda de 329 a 335 MHz per al guiatge de descens, ambdós modulats en amplitud per dos tons a 90 Hz i 150 Hz, però amb dos diagrames de radiació diferents, un que presenta un màxim i un altre que presenta un nul en el centre de la pista El receptor de l’aeronau, a partir de la mesura d’aquests dos senyals, pot…
arc d’acció
Tecnologia
Segment d’arc de la circumferència primitiva d’un engranatge comprès entre els radis corresponents als punts de contacte inicial i final de dues dents conjugades.
El segment d’aquest arc comprès entre el començament del contacte i el punt primitiu és anomenat d’aproximació , i el comprès entre aquest punt i el final del contacte, d’allunyament
act tune
Música
Nom que es donà a Anglaterra, al final del segle XVII i el principi del XVIII, a cadascuna de les peces musicals interpretades entre els actes d’una semiòpera o una obra de teatre.
La seva funció era indicar el final de l’acte, ja que no hi havia el costum d’abaixar el teló fins al final de l’obra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina