Resultats de la cerca

Vida Estudià a l’Acadèmia Marshall de Barcelona i s’inicià com a cantautor a catorze anys, però abandonà aquesta faceta de la seva carrera a favor de la composició Els seus inicis professionals foren en el teatre musical el 1976 feu la música incidental de la versió òpera rock de l’obra de George Orwell, La granja animal Músic d’ofici, treballà en el doblatge dirigí el d’ Annie , 1982, John Huston, en el teatre feu la partitura de l’espectacle de Dagoll Dagom, Glups , televisió, dansa, etc , i feu de compositor, arranjador i director d’orquestra S’inicià en la composició per al…

Es llicencià en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i en direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre La seva escriptura presenta una marcada heterogeneïtat formal i ha estat àmpliament guardonada Entre les seves obres més destacades hi ha Quan encara no sabíem res Poema dramàtic per a sis veus urbanes i un músic premi 50è Aniversari Crèdit Andorrà 2007, La dona i el debutant premi Teatre Principal 2008, La gran nit de Lurdes G 2008, premi Lluís Solà i Sala, Una història explicada del revés, o no  2009, La dona que perdia tots els avions premi Born 2009, Gang Bang estrenada al…

Vida Estudià teologia i música A partir del 1473 treballà en diverses ciutats italianes com Màntua, Verona i Gènova El 1478 anà a Nàpols, on entrà en contacte amb músics importants com Johannes Tinctoris, Guarnier i Icart Després de passar per Lodi, Monticello i Bèrgam, s’establí a Milà, ciutat on exercí el càrrec de mestre de capella de la catedral des del 1484 fins a la data de la seva mort A la capital de la Llombardia compaginà la tasca a la catedral amb el servei com a cantor a la capella de Ludovico Sforza Gaudí d’un ampli reconeixement social per part dels seus contemporanis, i fou…

Vida Nascut en una família amb precedents en el món de la pintura mural i l’escenografia, el 1911 ingressà a l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa, al mateix temps que entrava com a aprenent al taller de pintura mural de B Corrons, on romangué fins que el 1918 acabà els estudis L’any següent anà a Barcelona, on es matriculà a la Llotja i començà a treballar al taller que Salvador Alarma tenia al Teatre Circ Barcelonès Treballar al taller d’Alarma, un dels escenògrafs més grans del moment, li permeté contactar amb altres mestres, com ara M Vilomara i O Junyent, que influïren notablement en el…

Fou membre activa del Taller d’Arquitectura fins l’any 1980 i participà en el projecte Antigone, del seu germà Ricard Bofill i Leví , a Montpeller El 1981 creà el seu propi estudi i entre altres obres és autora de l’Escola Integral d’Ensenyaments Artístics de Tàrrega, l’Estació de Rodalies de RENFE a la plaça de Catalunya Barcelona i del conjunt d’habitatges Les Portes de la Mer Sant Cebrià del Rosselló Entre el 1992 i el 1996 fou l’arquitecta coordinadora dels serveis tècnics del Consell Comarcal de l’Urgell A partir d’aquest any es dedicà amb més intensitat als temes d’urbanisme i gènere,…

Emília Sureda i Bimet Palma, Mallorca 1865 — 1904, poetessa, és autora d’una curta obra poètica, encara enquadrada dins els motlles romàntics, que fou recollida pòstumament al volum Poesies mallorquines 1905 A la seva mort, Joan Alcover li dedicà l’elegia Morí jove El seu germà Joan Sureda i Bimet Valldemossa, Mallorca 1873 — Palma, Mallorca 1947, colleccionista i mecenes, acollí al seu palau de la cartoixa de Valldemossa personalitats artístiques i culturals, com John Singer Sargent, lord Chamberlain, Santiago Rusiñol, Joaquim Sorolla, Joaquim Mir, Maurice Barrés, Màrius Verdaguer, Antoni…

Vida i obra El 1932 la família s’establí a Manacor Mallorca Començà a cantar en públic l’any 1959 com a solista d’orquestra El 1964 s’installà a Barcelona i passà a formar part dels  Setze Jutges  El 1965 es professionalitzà i edità el seu primer EP amb la discogràfica Concèntric Promogué activament la cançó catalana amb la fundació dels locals La Cova del Drac 1965 i La Cucafera 1968 Entre les cançons més destacades que enregistrà des d’aleshores cal esmentar Balada d’en Jordi Roca , Blues en Sol , Plou i fa sol i Cançó per les dones Ben aviat es guanyà el reconeixement del públic i de la…

Vida Format al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb J Gibert, J Zamacois i J Massià, més tard es traslladà a París on estudià amb P Sancan i O Messiaen, i a Anvers amb P Gevers Destacat pianista, s’especialitzà en música de cambra i formà duo amb el violinista Gonçal Comellas i el violoncellista Radu Aldulescu Creador bàsicament d’obra per a piano, cal destacar la sèrie dels Preludis místics 1972-98, i el ballet per a piano Joc de cadires , estrenat el 1980 dins el Festival de Música de Barcelona Dins la seva producció per a orquestra hom pot destacar el Concert per a piano i…

Llicenciat en belles arts, des dels catorze anys realitzava curtmetratges de baix pressupost El seu rostre s’anà fent popular gràcies a intervencions televisives Amb els diners aconseguits en concursos de televisió, finançà un treball més ambiciós, Evilio 1992, i guanyà un Goya al millor curtmetratge per Perturbado 1993 Álex de la Iglesia li donà l’oportunitat d’actuar en llargmetratges com Acción mutante 1993 i, ja com a protagonista, a El día de la bestia 1995, pel qual fou guardonat també amb un Goya La seva faceta còmica i alhora excèntrica li facilità papers en pellícules…

Dirigí la publicació Feminal 1907-17 i collaborà com a periodista en revistes i diaris com  Joventut —des d’on, amb el pseudònim de Xènia , polemitzà amb Ors—, Or i Grana i a “Pàgina Femenina” de La Veu de Catalunya 1927-32 Pronuncià diverses conferències sobre la cultura i els drets de la dona recollides a Cultura femenina, estudi i orientacions 1910 Fundà 1913 i dirigí La Llar, primera residència per a professores i estudiantes, i tingué una actuació destacada —especialment com a conferenciant— en la defensa del millorament i la modernització de l’ensenyament de les dones El 1915 impulsà i…