Resultats de la cerca
Es mostren 948 resultats
treball del sòl
Agronomia
Conjunt de tècniques emprades en el treball del sòl per tal de sembrar-hi, combatre les males herbes i oxigenar-lo.
El conjunt d’operacions que els pagesos han realitzat, des de sempre, per a preparar la sembra, però també per a combatre les males herbes, facilitar la penetració i la retenció d’aigua, airejar el sòl i combatre determinades malalties, constitueix avui dia, encara, el gros de les feines amb el tractor, i representa un percentatge important dels costos de producció de la majoria de conreus Dutes a terme correctament, aquestes tasques de preparació del sòl són una bona garantia per a l’obtenció de bones collites A la clàssica arada de pales o de tombar s’han afegit un seguit d’…
retard mental
Psicologia
Funcionament intel·lectual general per sota del nivell normal a una edat determinada.
Originat durant l’època de desenvolupament de la personalitat, el retard mental és associat a un deteriorament en l’aprenentatge, l’adaptació social i la maduresa El 1968 fou acordat un ordre internacional dels graus de retard mental a partir de la consideració quantitativa de l’anomenat quocient intellectual quan aquest és de 68 a 83, el retardat mental pot viure amb una certa independència i fer feines simples quan és de 52 a 67 o de 36 a 51, ha d’ésser sotmès en les seves activitats a una discreta vigilància o àdhuc a una contínua supervisió, respectivament i quan és de 20 a…
poligínia
Etnologia
Sistema matrimonial poligàmic segons el qual un home pot unir-se legalment amb més d’una dona.
En les societats que mantenen aquesta pràctica generalment pobles musulmans, només la poden seguir aquells homes de bona posició social que es poden permetre de mantenir més d’una dona El cas de pobles d’agricultura primitiva i ramaders és diferent, car, d’una banda, són necessàries moltes dones per a conrear la terra, i de l’altra, són necessaris molts fills que tinguin cura del bestiar Per contra, és pràcticament desconeguda en societats primitives de tipus recollector-caçador, en què les feines es troben més repartides Una forma particular de poligínia és la que practicaven…
Museu Comarcal de Cervera
Museu
Museologia
Institució museística composta pel Museu del Blat i la Pagesia i la Casa Museu Duran i Sanpere, totes dues seus situades al carrer Major de Cervera.
El Museu del Blat i la Pagesia té l’origen en un primer fons històric i etnològic que l’historiador, arxiver i arqueòleg Agustí Duran i Sanpere havia installat en una antiga casa del carrer Major al final dels anys cinquanta El 1975 i el 1976 s’hi sumaren les prop de 600 peces recollides per la Cooperativa del Camp Comarcal de Cervera en una crida que hom féu als pagesos el 1963, a instàncies del mateix Duran, per reunir objectes relacionats amb les feines i la vida al camp Actualment, aquest espai constitueix l’àrea de les colleccions d’art de Cervera i comarca, de les quals…
Iwao Takamoto
Disseny i arts gràfiques
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant nord-americà.
De pares japonesos installats a Califòrnia, tots ells foren confinats en un camp d’internament arran de l’atac a Pearl Harbor, fins al final de la Segona Guerra Mundial Allà, començà a interassar-se per la illustració i a aprendre'n les primeres nocions Del 1947 al 1961 treballà d’animador per als estudis Walt Disney, fent d’assistent de Bob Carlson i Milt Kahl Són d’aquell període pellícules clàssiques com Cinderella , Sleeping Beauty , Peter Pan , One Hundred and One Dalmatians i Lady and the Tramp Posteriorment, formà part de l’equip d’animadors de Hanna-Barbera, companyia per a la qual…
Francesc Soler i Rovirosa
Música
Escenògraf català.
Cursà estudis de dibuix i pintura a Llotja, i feu l’aprenentatge d’escenògraf a l’estudi de M Carreras Posteriorment collaborà amb J Ballester i V Ayguals d’Izco, amb qui repintà la decoració de repertori del Teatre de Mataró i la del Teatre Principal de la vila de Gràcia El 1856 anaren a França, Bèlgica i Anglaterra i, a les acaballes d’aquest any, Soler i Rovirosa s’installà a París amb el propòsit d’estudiar a fons l’art escenogràfic A la fi del 1868 tornà de París i s’associà amb F Pla i Vila Soler feu una infinitat d’escenografies per a tots els teatres, inclòs el Liceu, i també moltes…
música de Bourges
Música
Música desenvolupada a la ciutat de Bourges (França).
La vida religiosa d’aquesta ciutat fou molt intensa el 1573 s’hi establí un collegi de jesuïtes i abans de la Revolució Francesa hi havia prop de quaranta esglésies Malgrat això, la vida artística de la ciutat experimentà un progressiu esllanguiment i, segons afirma la "Revue et Gazette Musicale de Paris" del 1839, alguns refugiats polonesos que s’hi installaren el 1830 amb prou feines aconseguiren promoure-hi alguna mena d’activitat musical El Romanticisme significà un desvetllament de l’interès per la música popular El 1889, els intèrprets de viola de roda i cornamusa de…
utillatge
Tecnologia
Oficis manuals
Conjunt d’eines, instruments, etc, necessaris per a efectuar un treball determinat o les feines pròpies d’un art o d’una professió.
Miquel Ambrosio Zaragoza
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant de còmics conegut pel nom d’Ambrós.
Estudià magisteri fins el 1939 i després de la Guerra Civil Espanyola es dedicà un temps a feines del camp en l’explotació familiar El 1946, després de treballar durant uns quants mesos per l’Editorial Valenciana amb el còmic de la seva creació El guerrero del antifaz , es traslladà a Barcelona, on collaborà amb el guionista Frederic Amorós en dues sèries d’èxit El Caballero Fantasma i El Jinete Fantasma Contractat a la primeria dels anys cinquanta per l’Editorial Bruguera, des de l’any 1956 treballà amb el guionista Víctor Mora en les aventures d’ El Capitan Trueno , sèrie que…
Marc de Castellví
Cristianisme
Nom de religió del frare caputxí i biblista Josep Canyes i Santacana.
Germà dels també caputxins Marcellí de Castellví , Marcellià de Vilafranca del Penedès i Marçal de Vilafranca del Penedès Estudià humanitats a l’escola seràfica dels caputxins a Igualada 1915-18 En acabar, ingressà a l’orde dels framenors caputxins i després del període de noviciat a Manresa, vestí l’hàbit el 1918 i professà la regla franciscana de forma temporal el 1919 i de forma solemne el 1922 Posteriorment cursà estudis de filosofia al convent d’Olot i de teologia al convent de Sarrià Amplià els estudis eclesiàstics a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina