Resultats de la cerca

Fou edificat entre els anys 1763 i 1798 al turó de Torre Alta, a càrrec de la marina espanyola, de la qual depèn actualment Entre els seus instruments destaquen un telescopi equatorial fotogràfic i una ullera meridiana A partir del 1791 començà la publicació de l' Almanaque náutico , que conté els elements de les òrbites dels planetes i de la Lluna, com també llurs posicions al firmament i les del Sol A més, conté les posicions de gairebé un miler d’estels escollits entre els visibles a ull nu Durant molts anys, el meridià de San Fernando serví com a meridià de referència en els…

Estudià a Montpeller i a París i es llicencià en medicina a Barcelona 1829 Anà a les Filipines 1835-36 i participà en la primera guerra Carlina El 1837 fou destinat a Palma Posteriorment fou cap de la sanitat militar de les Balears, del cos d’observació d’Àfrica i inspector de sanitat militar Tingué una actuació destacada durant l’epidèmia de còlera de Barcelona del 1864 Publicà obres de tema naturalístic botànic principalment, mèdic i històric, d’entre les quals destaquen Elementos de botànica 1843, el primer manual botànic publicat als Països Catalans i a l’Estat espanyol que incorporà la…

Influït per DA de Andrade En 1711-14 substituí el seu mestre Fray Gabriel Casas en la construcció del claustre de la catedral de Lugo dins l’esperit renaixentista féu encara l’església i part del convent de caputxines de la Corunya 1715 i la del convent de dominicanes de Belvis, a Santiago 1725 Ja dins un estil plenament barroc, planejà la capella de Nuestra Señora de los Ojos Grandes, a la catedral de Lugo 1726-34, i la seva obra cabdal, la façana de l’Obradoiro 1738-49 de la catedral de Santiago, on construí una torre pariona a la de les campanes, de José Peña de Toro, i deixà un espaiós…

Estudià a Roma, i el 1908 passà a dirigir l’Academia de Bellas Artes de Santiago de Xile, des d’on exercí una forta influència Director del Museo del Prado 1922-31 i 1939-60, i de l’Academia de San Fernando des del 1953 La seva pintura, inspirada sobretot en temes típics i populars, persistí en la tradició acadèmica Els seus retrats trobaren un bon mercat entre l’alta societat de Madrid

Vida i obra Pare de Valerià Weyler i Nicolau, es llicencià en medicina 1829 a Barcelona i amplià estudis a París i Montpeller El 1832 ingressà en el cos de sanitat militar i el 1837 passà a Palma, on s’installà Fou cap de la sanitat militar de Mallorca 1852-59 i participà en la guerra d’Àfrica 1859-60 El 1872 fou el primer que ascendí a inspector mèdic de primera classe del cos de sanitat militar i, a Madrid, presidí la Junta Facultativa Superior El 1879 fou elegit president de la Reial Acadèmia de Cirurgia i Medicina de Palma Publicà un gran nombre de treballs sobre medicina, botànica i…

Situat a l’E de Madrid, a la confluència dels rius Jarama i Henares, és un centre industrial

Estudià al Conservatori del Liceu, i fou violoncel solista a l’orquestra d’aquest teatre Exercí també com a professor de solfeig Alhora, treballà com a violoncel a la capella de música de Sant Pere de les Puelles, a Barcelona Juntament amb Josep Rafael Carreras , compongué l’oratori Sortint d’Egipte , sobre text de J Verdaguer És autor d’obres religioses, una quinzena de les quals foren publicades per Budó

Era membre d’una família noble i dugué a terme diverses missions diplomàtiques L’any 1572 es desplaçà a Roma, on amplià els seus estudis i fou ordenat de sacerdot l’any 1584 S’oposà a la reforma del gradual romà que Gregori XIII havia encarregat a una comissió encapçalada per GP da Palestrina i Annibale Zoilo, i en aquesta causa tingué el suport del mateix Felip II, del qual era amic personal Com a teòleg freqüentà els cercles molinistes, fet que provocà que alguns dels seus escrits fossin prohibits Abans de la seva ordenació escriví música de forma ocasional, gairebé exclusivament…

Defensa central, jugà al FC Barcelona 1996-98, provinent del Parma 1994-96 Amb el Barça disputà 69 partits i marcà dos gols Fou campió de Lliga 1998, de Copa del Rei 1997, 1998, de la Recopa 1997, de la Supercopa d’Europa 1997 i de la Supercopa d’Espanya 1996 Fou 110 vegades internacional amb Portugal Participà en la Copa del Món de Corea-Japó 2002 i en tres Eurocopes 1996, 2000, 2004

Destacà com a extrem Jugà quatre temporades amb el Futbol Club Barcelona, equip amb el qual guanyà una Lliga 1973 Fou 112 vegades inter-nacional amb la selecció espanyola, amb la qual competí en els Jocs Olímpics de Munic 1972 També fou entrenador de diversos equips