Resultats de la cerca
Es mostren 436 resultats
Dieta en cas de litiasi biliar
Les vies biliars, formades per la vesícula biliar i els conductes biliars, estan destinades a emmagatzemar la bilis fabricada pel fetge i a conduir-la, després dels àpats, cap a l’intestí prim, on és vessada i participa en el procés de digestió dels greixos En cas de litiasi biliar, és a dir, la formació de càlculs o concrecions sòlides en l’interior d’aquests òrgans, el pas de la bilis pot ésser alterat, amb major o menor intensitat, segons les particularitats de cada cas Així, és possible que només estigui dificultada l’arribada de bilis a l’intestí, trastorn que dóna lloc a l’anomenada…
Alimentació sana en la vellesa
Els requeriments nutritius en la vellesa són, a grans trets, similars als de la vida adulta, tot i que hi ha algunes diferències remarcables Tanmateix, per diverses raons, entre les quals es poden incloure hàbits alimentaris incorrectes, dificultat per a mastegar els aliments sòlids o diverses malalties agudes o cròniques concomitants, molts ancians fan una alimentació incompleta, desequilibrada o poc variada i, per consegüent, poden sofrir diversos trastorns derivats d’una alimentació inadequada L’única diferència ostensible en els requeriments nutritius de l’ancià, en relació als dels…
acidosi diabètica
Patologia humana
Varietat d’acidosi metabòlica produïda per acumulació de cossos cetònits com a resultat d’una diabetis mellitus
mal controlada.
La mala utilització de la glucosa per dèficit o manca d’insulina comporta un augment de la utilització i la metabolització de les proteïnes i els greixos de la sang, i incrementa progressivament les concentracions de restes nitrogenades i de metabòlits àcids d’una banda, i de cossos cetònits de l’altra Aquests productes, en combinar-se amb el sodi per a la seva eliminació, provoquen una disminució del pH i de la proporció bicarbonat/àcid carbònic, el resultat de la qual és una acidosi metabòlica
fosfolípid
Bioquímica
Cadascun dels lípids de les cèl·lules que per hidròlisi poden lliurar àcid fosfòric.
Ocorren, quasi exclusivament, en les membranes cellulars i, en petites quantitats, en els greixos de dipòsit El teixit nerviós n'és especialment ric Químicament són diesters de l’àcid fosfòric, el qual esterifica, d’una banda, un dels alcohols colina, etanolamina, serina, inositol, etc, i de l’altra, la glicerina o bé l’esfingosina Un grup molt gran i molt variat de fosfolípids és constituït pels fosfoglicèrids o glicerilfosfàtids Les esfingomielines són fosfolípids que contenen esfingosina i que, per tant, formen part dels esfingolípids
Funció i activitat de l’intestí prim
Fisiologia humana
Els aliments entren a l’intestí prim en forma de quim, és a dir, parcialment digerits i aglomerats en una massa gairebé líquida Tanmateix, però, la matèria que surt de l’intestí prim per entrar al gros, o matèria fecal , és una massa semilíquida, en bona mesura des-mineralitzada, i que conté bàsicament aigua, restes cellulars, bacteris morts, aliments no digeribles com la cellulosa i petites proporcions d’hidrats de carboni, lípids i proteïnes Aquesta modificació substancial del quim en matèria fecal és deguda bàsicament a dues circumstàncies D’una banda, al fet que l’intestí prim rebi les…
compost bioactiu
Alimentació
Substància que es troba de forma natural en plantes i en aliments derivats de plantes que han estat poc processats, o bé gens. No tenen un valor nutritiu propi, però sí efectes positius sobre l’organisme.
Aquests compostos s’associen amb la promoció de la salut i amb respostes protectores en la prevenció de malalties, gràcies a la seva capacitat per influir en el metabolisme cellular Contribueixen a la reducció del risc de desenvolupar diferents malalties alguns tipus de càncer, diabetis mellitus, desordres del metabolisme dels greixos o restrenyiment crònic Alguns compostos bioactius són la fibra alimentària, diversos productes derivats de plantes, diferents substàncies en aliments fermentats, etc Algunes malalties causades per problemes nutricionals han estat relacionades amb una aportació…
àcid benzoic
Química
Àcid present en el benjuí (d’on fou obtingut ja al s XVII), que cristal·litza en forma de lamel·les o agulles blanques, solubles en etanol i en èter, molt poc en aigua, i que es fonen a 122,5°C.
Esterificat i en forma de sals és present en un gran nombre de productes naturals resines, bàlsams, etc, però hom l’obté per descarboxilació de l’àcid itàlic, en presència de catalitzadors, i per altres procediments L’àcid lliurei les seves sals sòdica, potàssica i càlcida s’empren com a additius alimentarisconservadors en begudes refrescants, alguns productes derivats de fruites, caramels, xiclets, conserves vegetals, greixos i altres aliments La seva activitat antimicrobiana es manifesta sobretot en el medi àcid Les sals i els èsters tenen molta aplicació en farmàcia, cosmètica…
fixador
Biologia
Agent físic o químic que fa la fixació.
Els agents físics més comuns són la calor i la congelació Els agents químics són reactius de fàcil penetració en els teixits, com el formol, l’àcid acètic, l’àcid pícric, l’alcohol etílic, l’àcid òsmic, l’àcid clorhídric, l’àcid nítric, etc El seu ús varia, segons la natura del teixit o l’organisme que hom vol observar, per la qual cosa cal emprar, per exemple, àcid òsmic per als greixos i els mitocondris, alcohol, formol i dicromat potàssic per al teixit nerviós, i àcid pícric per a preparacions embrionàries
crema
Farmàcia
Cosmètica
Emulsió semisòlida d’aplicació farmacèutica i cosmètica.
La fase lipoide és constituïda generalment per triglicèrids, ceres, alcohols i àcids grassos La fase aquosa conté generalment els conservadors, els antisèptics i, també, medicament aquest, tanmateix, pot ésser contingut en qualsevol de les dues fases, segons la solubilitat i l’acció que hom en vulgui obtenir Quan les cremes contenen exclusivament substàncies lipoides hom les anomena seques per fricció travessen la pell i fan l’efecte de deixar-la seca, i quan hom li afegeix un hidrocarbur —oli de parafina— les anomena grasses com que no penetren la pell, la deixen amb aspecte greixós…
sabó metàl·lic
Farmàcia
Química
Denominació genèrica del detergent constituït per una sal d’un metall alcalinoterri o de metalls pesants, d’un àcid carboxílic de cadena llarga (superior als set àtoms de carboni), saturat o no, o que també pot ésser de tipus naftènic.
Hom els obté, bé per escalfament directe de l’àcid corresponent amb l’òxid o hidròxid metàllic, bé per metàtesi a partir de la sal sòdica de l’àcid carboxílic i una sal, com pot ésser el clorur, del metall corresponent, treballant també a temperatura elevada Són exemples de sabons metàllics l’estearat i el palmitat d’alumini, el naftenat de cobalt i el naftenat de manganès Els sabons metàllics troben aplicació com a agents assecants de pintures i vernissos, en la protecció de plàstics halogenats, com a fungicides i com a greixos lubrificants
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina