Dieta en cas de litiasi biliar

Les vies biliars, formades per la vesícula biliar i els conductes biliars, estan destinades a emmagatzemar la bilis fabricada pel fetge i a conduir-la, després dels àpats, cap a l’intestí prim, on és vessada i participa en el procés de digestió dels greixos. En cas de litiasi biliar, és a dir, la formació de càlculs o concrecions sòlides en l’interior d’aquests òrgans, el pas de la bilis pot ésser alterat, amb major o menor intensitat, segons les particularitats de cada cas. Així, és possible que només estigui dificultada l’arribada de bilis a l’intestí, trastorn que dóna lloc a l’anomenada dispèpsia biliar, que es caracteritza per molèsties i dolors abdominals difusos, meteorisme, digestions lentes i pesades i intolerància als greixos. En altres casos, el pas de bilis és bruscament interromput, donant lloc a un còlic biliar, que en general s’exterioritza per l’aparició sobtada d’un dolor abdominal molt intens. D’altra banda, l’obstrucció crònica de les vies biliars afavoreix el desenvolupament de diversos tipus de processos inflamatoris i infecciosos, com és ara colecistitis o inflamació de la vesícula biliar o bé colangitis o inflamació dels conductes biliars, que són complicacions freqüents de la litiasi biliar.

La dietoteràpia és una de les mesures més importants en el tractament de la litiasi biliar, ja que col·labora tant en la reducció dels símptomes com en la prevenció de les seves complicacions. D’altra banda, com que es tracta d’un trastorn crònic, la dietoteràpia també persegueix l’objectiu de mantenir, malgrat les restriccions alimentàries pertinents, un bon estat nutritiu de l’organisme.

L’aspecte més important de la dieta en cas de litiasi biliar és la restricció dels greixos, la intensitat de la qual depèn bàsicament de la tolerància de cada subjecte. En general, hom recomana que la dosi lipídica no superi els 30 g diaris, la qual cosa equival a menys de la meitat del 30% de l’aportació energètica total aconsellat en els individus sans. Tanmateix, en els casos greus, es recomana una abstenció pràcticament absoluta de greixos.

No tots els aliments grassos són igualment tolerats pels subjectes que pateixen de litiasi biliar. Generalment, els d’origen vegetal, com els olis, provoquen menys molèsties que els d’origen animal, tot i que la xocolata i la fruita seca no acostumen a ésser ben tolerats, de la mateixa manera que les carns grasses, els embotits, el peix blau, el rovell d’ou i la llet entera i derivats. Tampoc solen ésser ben tolerats els aliments fregits i guisats.

Un altre aspecte important d’aquesta dieta és que cal suprimir els aliments flatulents, és a dir, els que durant el procés de la digestió formen certes quantitats de gasos, amb la qual cosa generen meteorisme i molèsties abdominals. Aquests aliments inclouen bàsicament els llegums, la col, la coliflor, les cols de Brussel·les, les carxofes, els naps, la ceba crua, la poma crua i la xocolata. També es recomana l’abstenció de diverses fruites i verdures la digestió de les quals és particularment lenta, com el pebrot cru, el cogombre, el meló o la síndria.

D’altra banda, el restrenyiment, molt freqüent en casos de litiasi biliar i que contribueix a intensificar-ne els símptomes, sovint s’ha de prevenir o tractar mitjançant una dieta adient.

La intensitat de les manifestacions de la litiasi biliar no sempre té una relació evident amb la ingestió dels aliments. Fins i tot, de vegades s’esdevé que després de la ingestió d’aliments aparentment inofensius, com ara carns magres o pastes, es generen dolors intensos. Per això, en general, les recomanacions dietètiques s’han d’ajustar a les pautes de tolerància pròpies de cada individu i també s’han de sotmetre a revisions periòdiques.