Resultats de la cerca
Es mostren 446 resultats
Abū Ǧa‘far al-Ḡafiqī
Botànica
Botànic i farmacòleg cordovès.
És autor del Kitāb aladwiya al-mufradà ‘Llibre dels medicaments simples’, una de les millors descripcions de les plantes conegudes al seu temps, on en dóna els noms en àrab, en llatí i en berber aquesta obra, especialment en el resum que en féu Gregori Bar Hebreu segle XIII, ha estat la font de nombrosos tractats posteriors
Felipe Scio Riaza
Bíblia
Biblista castellà, conegut pel nom de religió Felipe Scio de San Miguel.
De pares grecs de Quios, entrà a l’Escola Pia, on excellí com a mestre de grec, llatí i hebreu Preceptor reial sota Carles III i Carles IV, fou preconitzat bisbe de Segòvia 1795, càrrec que no arribà a ocupar És famós per la seva versió castellana de la Bíblia Vulgata, editada a València 1791-93
Qaslari Abraham ben David
Història
Judaisme
Jueu, fill del metge David des Castlars; s’establí a Besalú i fou metge de la família reial.
L’any 1320 obtingué l’exempció d’imposts, confirmada el 1328 i el 1336 És un dels deu principals jueus catalans a qui el poeta Qalonimos ben Qalonimos, el 1323, dedicà el seu llibre Eben Boḥan S'han conservat quatre llibres de medicina escrits per ell en hebreu, un dels quals sobre la Pesta Negra del 1349
Ḥayyim Naḥman Bialik
Literatura
Escriptor en llengua hebrea.
El 1924 s’establí a Israel, on participà activament en la vida cultural del país fundà l’editorial hebrea Dvir , fou delegat a diversos congressos sionistes, president de la Societat d’Escriptors Hebreus i del Comitè de Llengua Hebrea, etc, i a la seva memòria hom concedeix anualment, a Tel Aviv, un premi literari Bialik és considerat el millor poeta del ressorgiment hebreu
Mošé Hallewa
Literatura
Judaisme
Rabí i autor jueu.
El 1373 el rei Pere el cridà a Barcelona per decidir, amb altres rabins, una qüestió de dret hebraic, i poc després fou demanada la seva opinió sobre un litigi entre dos jueus que pretenien el rabinat suprem sobre els jueus de França Hom n’ha conservat 17 respostes a qüestions de dret hebreu i tres llibres de comentaris talmúdics
Melchiorre Cesarotti
Lingüística i sociolingüística
Literatura italiana
Crític, erudit i poeta italià.
Professor de grec i d’hebreu a la Universitat de Pàdua Traduí Èsquil i Demòstenes i, d’una manera força lliure, Ossian 1763-72 i Homer La morte d’Ettore , 1786-94 Es mostrà racionalista i renovador en el terreny lingüístic a Saggio sulla filosofia delle lingue 1785 i Saggio sulla filosofia del gusto 1788 Escriví el poema Pronea 1807 en honor de Napoleó
Sebastián de Covarrubias y Horozco
Gramàtica
Gramàtic.
Capellà reial i conseller de Sant Ofici, versat en història antiga, llatí, grec i hebreu El seu Tesoro de la lengua castellana o española 1611, primer diccionari etimològic de la llengua castellana, estudia l’etimologia de les paraules enregistrades i inclou dites populars, referències a coses i persones de l’època, dades erudites i llegendes Martí de Riquer en publicà una edició el 1943
Šělomó Rabinovič
Literatura
Escriptor jueu ucraïnès, més conegut amb el pseudònim de Šalom Aleikhem.
S’inicià en la literatura escrivint en hebreu, però, passat a l’ídix, es convertí en un humorista molt conegut Alguns personatges seus Menakhem Mendel, Tevje, etc s’han fet famosos És coneguda sobretot la seva novella La història del lleter Tevje 1914, amb reelaboracions posteriors, que ha estat convertida en una comèdia musical, tant al teatre com al cinema Anatevka The Fiddler on the Roof
Vulgata
Versió llatina de la Bíblia adoptada, no sense resistències, per l’Església llatina al segle V i oficialitzada pel concili de Trento.
Llevat d’alguns llibres deuterocànonics i els Salms , la versió és de sant Jeroni a partir del text hebreu Quant al Nou Testament, únicament en revisà els evangelis Ultra l’edició oficial de Sixt V, publicada per Climent VIII 1592, se n'han fet diverses edicions crítiques, la més important de les quals —iniciada el 1926— és la de l’abadia de San Girolamo de Roma
acròstic
Literatura
Composició acròstica.
L’ús dels acròstics es troba ja en les sagrades escriptures els salms i algun càntic abecedaris inicien cada versicle o estrofa amb una lletra de l’alfabet hebreu Alguns escriptors grecs i romans compongueren acròstics amb els títols de llurs obres La tradició dels acròstics fou recollida pels monjos medievals i pels grans poetes del Renaixement La literatura barroca els utilitzà abusivament i han arribat fins als temps moderns
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina