Resultats de la cerca

Fou catedràtic, secretari i bibliotecari de l’acadèmia de belles arts de Florència En les discussions entre clàssics i romàntics s’alineà amb els primers, però acceptà els aspectes del Romanticisme convergents amb la seva ideologia liberal Escriví drames de tema clàssic Edipo nel bosco delle Eumenidi , 1823 i altres de tema històric, de to republicà i liberal Nabucco 1815, Giovanni da Procida 1817, Arnaldo da Brescia 1837, considerat el més reeixit, I Cenci 1854 Publicà un volum de poemes clàssics Poesie , 1886 i estudis de teoria dramàtica Dell’imitazione dell’arte drammatica…

Hegel identificà la fi de la història amb la victòria de Napoleó a Jena, cosa que segons ell comportava el triomf definitiu dels ideals de la Revolució Francesa El concepte, present també en la filosofia de K Marx, fou actualitzat per Kojève a la fi de la Segona Guerra Mundial, el qual lassimilà a l' american way of life Fukuyama l’ha reactualitzat després de l’esfondrament dels règims comunistes, fet que ell interpreta com la mort de l’única ideologia capaç de fornir uns principis oposats als de la democràcia liberal

Adoptà el pseudònim en honor a un líder comunista, i el sobrenom suposadament fa referència a la seva punteria De família humil, ja de molt jove s’uní a les milícies camperoles que s’enfrontaven als paramilitars dels terratinents i, a partir d’una difusa ideologia liberal, des dels anys seixanta s’adherí al comunisme, i el 1966 fundà les Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia, principal grup guerriller colombià, enfrontat a l’exèrcit i del qual fou el principal dirigent fins a la mort possiblement per causes naturals

El seu treball es basa en l’entrecreuament i la barreja de cultures, a partir de performances , llibres amb texts, assaigs i poemes, els treballs radiofònics o les collaboracións amb collectius com el Taller de Arte Fronterizo durant els anys vuitanta, o amb altres artistes, com Roberto Sifuentes Autoanomenat intèrpret intercultural, compromès políticament, vol crear una cultura híbrida a partir de la reflexió sobre el terrorisme cultural, la inversió carnavalesca de la ideologia ètnica i geopolítica, o la desorientació i la collisió que es produeix entre cultures diferents

Especialitzat en problemes de creixement i de planificació, la seva ideologia política fou netament marxista Publicà treballs sobre les diferències entre la teoria propugnada per Marx i Engels i la praxi dels països socialistes Entre les seves obres destaquen Problèmes théoriques et pratiques de la planification 1946, L’économie soviétique 1950, Planification et croissance accélérée 1964 i Construction du socialisme en Chine 1965, Problèmes théoriques et pratiques de la planification 1966, Les luttes de classes en URSS 1917-1923 1974, Les luttes de classes en URSS 1923-1930 1977…

Estudià als conservatoris de Messina i Milà, on es diplomà en piano el 1954 i en composició el 1956 Acèrrim militant d’esquerres, en ocasions ha estat comparat amb L Nono, que, com ell, traslladà la seva ideologia política a les posicions d’avantguarda musical Ha estat redactor de les revistes "Il diapason" i "Prisma", i crític musical de "L’Unità" La seva producció inclou òperes, moltes de les quals tenen arguments de tema polític, i música instrumental Ha traduït importants llibres de Th Adorno i A Schönberg

Pretén captar els votants de centre que s’abstenen, amb mesures i demandes molt diverses com la reducció d’impostos, les llistes obertes, una major atenció a la tercera edat, sense estar articulades entorn d’una ideologia concreta Tingué una estreta relació amb la Plataforma Independent Ciutadana de Catalunya PICC , a la qual pertanyien alguns dels seus membres Les dues formacions concorregueren juntes a les eleccions autonòmiques de 1995 1508 vots i es definiren com una coalició “liberal-progressista” Posteriorment la collaboració no es mantingué Dirigents a Catalunya Agustín…

Fundat i dirigit pels germans Gaspar i Josep Thous i Orts, el primer fou substituït després pel seu germà Albert Finalment el dirigiren, alternativament, Maximilià fill de Josep i Gaspar fill de Gaspar Es mantingué en una línia d’oposició als governs de la monarquia, inspirada per la ideologia carlina i integrista dels directors, que li produí nombrosos problemes amb les autoritats civils Arribà a tenir un tiratge de 50 000 exemplars Hi escriviren també Elies Cerdà, Francesc Ombuena, Josep Tormo, Vicent Caro, Ramon Mascarós i, als extraordinaris, importants escriptors valencians…

Contrari a la dictadura de Porfirio Díaz, el 1906 fundà, als EUA, el Partido Liberal Mexicano, que adoptà la ideologia socialista, reivindicà un programa revolucionari d’intervencionisme estatal i inspirà el moviment obrer mexicà El 1911 fracassà la insurrecció organitzada per ell i el seu germà a Califòrnia, però el president Francisco Madero cercà la seva collaboració, que Flores li negà Moltes de les seves reivindicacions foren admeses al congrés de Querétaro 1917, però morí en una presó nord-americana pel fet d’haver redactat un manifest adreçat a tots els revolucionaris del…

És autor de Life of Richard Savage 1774, d’un notable Dictionary of English Language 1755, de la novella The History of Scotland 1775 i de Lives of the most Eminent English Poets aparegudes en dues sèries 1779 i 1783, entre altres obres Des del decenni dels seixanta dominà la vida literària anglesa Conversador brillant i càustic, d’una personalíssima ideologia tory , fou amic de David Garrick, Reynolds, Goldsmith, Gibbon, Burke, etc Contribuí molt a la seva popularitat la biografia que n'escriví el seu deixeble i amic James Boswell