Resultats de la cerca
Es mostren 397 resultats
simbolisme

El dia (1907), de Gaetano Previati (Cambra de Comerç, Milà)
© Corel
Art
Moviment artístic, essencialment pictòric, del darrer terç del segle XIX.
Presenta imatges oposades a la realitat visible o científica per a demostrar que existeix una realitat amagada que, si no és possible de conèixer, és almenys possible d’intuir Arnold Böcklin, simbolista, diu que la pintura ha d’explicar alguna cosa, fer pensar l’espectador com una poesia i impressionar-lo com una peça musical Moviment artístic plàstic amb connotacions literàries, fou influït tant pels artistes idealistes del principi del segle XIX com pels prerafaelites inclosos també per algú entre els simbolistes El materialisme científic del segle XIX accentuà, com a reacció, l’idealisme,…
escriptura egípcia
Escriptura i paleografia
Sistema gràfic emprat a l’Egipte antic, documentat del 3100 aC (paleta de Narmer o Menes) al 473 dC (darrer text demòtic).
D’una certa complexitat inferior, però, a la del sistema sumeroaccadi, fou influït, potser, per aquest quant als principis que el regeixen Es tracta d’una escriptura pictòrica, en la qual paraula i imatge estan estretament relacionades D’ací la importància dels ideogrames , o signes mot, que reprodueixen fidelment allò que hom vol designar una casa, un home, etc Altres elements són els fonogrames , que poden ésser triliterals tres consonants, biliterals i uniliterals, o signes alfabètics 24 en total els determinants d’idea , que, a diferència dels del sistema sumeroaccadi, van sempre darrere…
Sant Iscle i Santa Victòria de Gironella (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Interior de l’església, des del cor, amb la volta arrebossada i l’absis ocupat per un retaule barroc ECSA - MÀ Font L’esglesiola de Sant Iscle i Santa Victòria és situada a l’extrem d’un prat de dalla pròxim a la masia de Gironella, que s’emplaça prop de la confluència del barranc de Peranera amb el riuet de Viu Mapa 32-10 213 Situació 31TCG182963 Per a anar-hi cal agafar el desviament que surt de la carretera N-260 que mena a Malpàs Aproximadament a 1 km de la cruïlla surt, a mà dreta, una pista que porta fins a la masia de Gironella Poc abans d’arribar-hi ja es veu la capella MAF-…
Sanç I de Rosselló-Cerdanya
Història
Comte de Provença (1181-85) i de Rosselló i Cerdanya (d 1185-d 1223), tercer fill de Ramon Berenguer IV de Barcelona i de Peronella d’Aragó.
Menor d’edat a la mort del seu pare 1162, no accedí a la política activa fins vers el 1181, quan, arran de l’assassinat del seu germà el comte Ramon Berenguer IV de Provença 1181, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó, germà gran seu, el nomenà comte de Provença amb la missió específica de defensar el comtat de la cobejança del comte Ramon V de Tolosa Ambdós germans, Alfons I i Sanç, dirigiren uns quants anys conjuntament la lluita contra la casa de Tolosa i els seus aliats occitans 1181-85 fins a la signatura d’un tractat de pau i treva, després de la qual Sanç fou destituït com a comte de…
patriarcat de Moscou
Església
Dignitat i jurisdicció territorial del cap espiritual de l’Església russa.
La seu de Moscou, metropolitana des del 1448 i autocèfala des del metropolita Teodosi 1461-65, fou erigida en patriarcat el 1589, pel patriarca de Constantinoble Jeremies, en la persona del metropolita Job, culminació del procés que portà a la formulació, al segle XVI, per part de Filoteu de Pskov, de la concepció de Moscou com a tercera Roma la primera, la dels papes, havia caigut a causa de les heretgies la segona, Constantinoble, a causa de la unió amb Roma en el concili de Florència Mort el patriarca Adrià 1690-1700, contrari a les reformes de Pere el Gran, aquest impedí l’elecció d’un…
Ramon Martí i Alsina

Ramon Martí i alsina, Autoretrat (1875)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Orfe de pare a l’edat de vuit anys, malgrat les dificultats econòmiques pogué estudiar dibuix a l’escola de Llotja 1840-44 i obtenir alhora el títol de batxiller en filosofia 1845 Al començament combinà una gran activitat com a retratista —especialment a Mataró, la ciutat natal de la seva mare— amb la traducció de llibres del francès i, fins i tot, escrivint drames en vers d’influència romàntica, que no arribaren a ésser mai publicats Casat amb Carlota Aguiló 1860, obtingué poc temps després, per oposició, la càtedra de professor d’aritmètica i geometria a l’escola de Llotja 1852 i, més…
guerra dels Dos Peres
Història
Nom amb què és conegut el conflicte armat que tingué lloc entre Pere el Cerimoniós (III de Catalunya-Aragó) i Pere el Cruel (I de Castella), en 1356-69.
En el qual s’interferiren desavinencies familiars els infants d’Aragó Ferran i Joan lluitaren al costat de Castella, dissensions dinàstiques Enric de Trastàmara, germà bastard de Pere I, que ambicionava la corona de Castella, lluità al costat del rei català i reivindicacions territorials Castella intentava de rescatar la regió d’Alacant, i Catalunya-Aragó reivindicava el regne de Múrcia El motiu ocasional fou la captura d’uns vaixells italians per part de vaixells catalans davant Sanlúcar de Barrameda, en presència de Pere I, el qual desafià Pere III setembre del 1356 Fou una…
Síria 2014
Estat
Al mes de gener, diversos grups rebels que combatien el règim de Baixar al-Assad, com l’Exèrcit dels Mujahidins, el Front Islàmic i el Front dels Revolucionaris de Síria, van llançar una ofensiva al nord del país contra l’Estat Islàmic de l’Iraq i de Llevant EIIL, vinculat a Al-Qaida, grup que també lluitava contra el règim, però que, al mateix temps, intentava imposar-se com a única autoritat en el si de la rebellió L’EIIL és l’antic Estat Islàmic de l’Iraq EII, grup gihadista que ja havia enviat combatents a Síria el 2011 i allà havia creat el Jabhat al-Nusra, tot i que després…
batalla naval de Maó
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut en aigües de Maó pel maig del 1756 entre l’estol francès, comandat per l’almirall La Galissonière, format per 12 navilis i 5 fragates, i l’esquadra anglesa de l’almirall John Byng
, de 18 naus, que intentava de socórrer els seus compatriotes assetjats al castell de Sant Felip.
Els anglesos no pogueren desembarcar a l’illa i, encara que la batalla resultà indecisa, optaren per retirar-se, fet que assegurà als francesos el domini de Menorca
Església i debat polític
La revolució liberal havia comportat, per a l’Església catalana, la pèrdua del poder material i la desaparició gradual dels privilegis en el camp polític i en la influència social La pujada dels moderats, a partir del 1844, significà l’acceptació per tothom del procés desamortitzador ja realitzat i la clarificació de les relacions que, a partir d’aquell moment, havien de tenir el poder civil amb l’Església La “solució negociada” que suposà el Concordat del 1851, demostra de quina manera l’Església necessitava restablir alguna via de control del poder civil i com el moderantisme espanyol…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina