Resultats de la cerca
Es mostren 700 resultats
Jordi Malé i Pegueroles
Literatura catalana
Historiador de la literatura i crític literari.
Professor a la Universitat de Lleida Interessat per la literatura del segles XIX i XX, també ha treballat sobre la història i la crítica literària contemporània amb estudis sobre Antoni Rubió i Lluch, Jordi Rubió i Balaguer, Josep Yxart, Marià Manent o Joaquim Molas Estudiós de l’obra de Carles Riba, ha publicat Carles Riba i el noucentisme Les idees literàries 1913-1920 1995, Poètica de Carles Riba Els anys del postsimbolisme 2001 i Carles Riba i la traducció 2006 També és autor d’un estudi sobre Auques i ventalls 1995 de Josep Carner i de treballs sobre JV Foix, J Pla, P…
Leon Brooks Plantinga
Música
Musicòleg nord-americà.
Estudià la carrera de piano a la Universitat Estatal de Michigan i musicologia a la Universitat de Yale, amb C Palisca Obtingué el doctorat en aquest darrer centre 1964, i posteriorment n’esdevingué professor 1974 i fou nomenat director del departament d’humanitats 1994 S’ha interessat principalment per la història i l’estètica de la música clàssica i romàntica Entre les seves obres destaquen Schumann as Critic New Haven, 1967, Clementi his Life and Music Londres, 1977, obra que esdevingué cabdal, i Romantic Music 1984, molt utilitzada com a llibre de text És membre del comitè de…
Arthur Drummond Bliss
Música
Compositor anglès.
Influït inicialment per la música d’E Elgar, a partir de la meitat dels anys vint la seva trajectòria compositiva agafà un nou rumb i l’allunyà de l’òrbita de provocació que havia caracteritzat la seva música els primers anys, com demostra, a tall d’exemple, la música incidental de La tempesta 1921, on distribuí un conjunt format per tenor, baix, piano, trompeta, trombó, gongs i cinc percussionistes entre el públic Interessat en la música francesa, I Stravinsky i el jazz , volgué rebatre les formes i els llenguatges arquetípics de la tradició, principalment germànica Compongué…
Théophile Gautier
Música
Escriptor francès.
Molt interessat per la música, participà en la creació d’algunes coreografies, entre les quals destaquen les dels ballets Giselle 1841, d’Adolphe Adam, i La péri 1843, de Johann Friederich Burgmüller, i les de les òperes Gemma 1854, de Nicolò Gabrielli, i Sacountala 1858, d’Ernest Reyer Gautier destacà també com a crític en els articles que publicà des del 1843 en "La Presse", amb els quals contribuí a valorar l’obra de WA Mozart, L van Beethoven i LH Berlioz així mateix, hi defensà G Rossini i R Wagner i bescantà J Offenbach És autor de diversos volums d’impressions, de caràcter…
Thomas Strutz
Música
Compositor i organista alemany.
Succeí a Paul Siefert com a organista a Danzig Estava interessat en una reforma de la litúrgia que comportés l’adopció d’estructures simples i accessibles a tothom Mentre que els seus collegues de Danzig Crato Bütner i Balthasar Erben triomfaren en la composició d’obres de gran envergadura, Strutz escriví obres breus de naturalesa intimista, com ara cançons sacres, diàlegs, petits concerts i passions oratori En destaca la collecció de setanta-sis cançons a quatre i cinc veus Lobsingende Hertzens-Andacht 'Cançons de lloança i recolliment', 1656, que substitueixen els tradicionals…
André Schaeffner
Música
Musicòleg francès.
Estudià música amb A Philip i V d’Indy a la Schola Cantorum, i etnologia amb M Mauss a la Universitat de París Interessat en un principi en els estudis sobre música romàntica i moderna, aviat decantà la seva tasca investigadora vers l’organologia, especialment de caràcter etnomusicològic, i realitzà diversos treballs de camp a l’Àfrica occidental 1931-58 El 1929 fundà el departament d’etnomusicologia del Museu del Trocadero des del 1937, Museu de l’Home, que dirigí fins el 1965 Fou també investigador del CNRS 1941-65 i docent a l’Institut d’Ethnologie 1936-43 Entre les seves…
català | catalana
Dret
Segons la legislació espanyola vigent, condició de la persona a qui són aplicables les normes d’abast personal del dret civil especial de Catalunya.
Són legalment catalanes les següents persones els fills de pare català menors d’edat els fills de pare català residents i nascuts o no al Principat de Catalunya, majors d’edat els nascuts al Principat de Catalunya de pare no subjecte al dret català si el pare, durant la minoritat del fill o bé el fill mateix major d’edat declara la voluntat que el fill sigui sotmès a la legislació catalana qualsevol altra persona que hagi guanyat el veïnatge civil català per residència al Principat de Catalunya durant deu anys sense manifestació en contrari, o bé per residència durant dos anys si l’interessat…
ofertori
Música
Cant del propi de la missa que acompanya el ritu de l’ofertori, ofrena del pa i del vi que seran consagrats en la litúrgia eucarística.
L’actual cant prové de l’antífona del salm que acompanyava l’antiga processó de les ofrenes perduda la processó al segle XI, en resta solament l’antífona Les melodies per a l’ofertori acostumen a ser de les més elaborades i virtuosístiques de tot el repertori gregorià, i contenen recursos inusuals, com és la repetició de paraules o grups de paraules, sovint amb ornamentació creixent Abans del segle XVI no apareixen gaires ofertoris polifònics, en canvi compositors com GP da Palestrina Offertoria totius anni o R Lassus Sacræ cantiones n’han escrit diversos En temps més recents, en què els…
Lluís Cabré i Ollé
Literatura catalana
Filòleg i historiador de la literatura.
Doctor en filologia catalana, és professor a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha estat professor al Queen Mary and Westfield College Londres En literatura contemporània s’ha interessat per l’obra de Josep Carner, sobre el qual ha publicat diversos treballs centrats en la seva poesia i les seves traduccions, i l’estudi d’ El cor quiet 1985 amb Marcel Ortín Com a medievalista ha tingut cura de diverses edicions com L’obra de Pere March estudi i edició 1991, Obra completa 1993 de Pere Marc, Sermons 1993 de Sant Vicent Ferrer, amb X Renedo, i Retòrica nova 2006 de Ramon Llull,…
Antoni Nadal i Soler
Literatura catalana
Poeta, crític literari i historiador.
La seva obra es divideix en dos períodes, una època d’experimentació als anys vuitanta Qüern de poemes , 1981 La seguretat ciutadana i altres estats d’inquietud , 1984 Alerta a les espines , 1986 i una època de maduresa expressiva als anys noranta Dies d’estiu , 1993 Deute de natura , 1999 Fou un dels organitzadors de les mostres de Poesia Jove 1976-82, celebrades a Palma Com a crític literari, s’ha interessat per l’estudi de l’evolució del teatre a Mallorca és autor de Teatre Modern a Mallorca 1998 i El teatre mallorquí del segle XX 2002 Ha publicat diversos estudis històrics…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina