Resultats de la cerca
Es mostren 350 resultats
mercat

Parada de fruita i verdura al mercat de la Boqueria
© Lluís Prats
Arquitectura
Economia
Lloc públic on són fetes les transaccions comercials.
Anteriorment al segle XIX servia de mercat la via pública, sovint aprofitant els edificis porticats i, normalment, centrant-se en una plaça gran que podia prendre el nom de mercadal Als Països Catalans hi ha alguns casos de mercats coberts, com la desapareguda Hala dels Draps gòtica de Barcelona o la Porxada renaixentista de Granollers, tot i que cal considerar aquests edificis, com els de tipus llotja , més aviat com a llocs de mostra i contractació de mercaderies i no de venda directa Les necessitats de la nova ciutat industrial duen, a mitjan segle XIX, a la reestructuració de mercats ja…
pantalla

A dalt, estructura d’una pantalla de plasma de gas neó, alimentada amb corrent altern; a baix, pantalla alfanumèrica de cristall líquid de set segments
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu que permet de visualitzar les imatges o les dades de sortida que subministra un sistema informàtic.
La pantalla més utilitzada en tots els sistemes de generació d’imatges és el tub de raigs catòdics, tot i que presenta certs inconvenients excessiva grossària i pes, fatiga visual, emissió radioactiva i estàtica, etc Un sistema alternatiu, és el de les pantalles planes o d' accés matricial , constituïdes bàsicament per una placa de base aïllant vidre, ceràmica, etc damunt la qual hi ha disposada una xarxa d’elèctrodes parallels files que travessen tota la placa, una superfície electroòptica on es forma la imatge i que canvia d’aspecte quan és sotmesa a un senyal elèctric apropiat i, finalment…
Eix Transversal
Autovia de 204 km que uneix Lleida i Girona.
Tingué un precedent en un projecte de carretera semblant de l’any 1935, encomanat a l’enginyer Victorià Muñoz i Oms, que la Guerra Civil de 1936-39 impedí construir Construït en 1990-97, trenca amb la tradicional estructura radial de les comunicacions catalanes, tot passant per les comarques del Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Segarra, l’Anoia, el Bages, Osona, la Selva i el Gironès, i fou concebut com un instrument dinamitzador de la Catalunya interior, facilitant-ne la mobilitat i els intercanvis, i d’equilibrament de la població de Catalunya Designat com a C-25 i construït…
astrometria
Astronomia
Part de l’astronomia que s’ocupa de l’estudi de la posició dels astres i de llurs moviments; el seu objecte és de transportar, per mesura d’angles, les direccions dels astres a punts de referència coneguts.
Els seus complements matemàtics són, d’una banda, la mecànica celeste i, en general, tota l' astronomia teòrica i, de l’altra, el que hom designa com a astronomia esfèrica L’astrometria no s’ocupa de la distància a què es troben els astres, sinó de la direcció en què són observats, la qual cosa permet d’usar la projecció de llur posició real en una esfera ideal, l’esfera celeste, en la qual són representats tots els sistemes de coordenades Combinant aquestes amb les coordenades geogràfiques mesurades damunt l' esfera terrestre , representació també ideal de la Terra, hom podrà obtenir la…
circuit lògic
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic que efectua una determinada operació lògica.
Pot ésser constituït per un circuit electrònic discret, però actualment només tenen aplicació pràctica els realitzats de forma integrada Els circuits lògics són els elements bàsics dels sistemes automàtics de commutació, combinatoris o bé seqüencials dels ordinadors, etc Un circuit lògic posseeix un nombre determinat d’entrades i una sortida per al senyal lògic corresponent al resultat de l’operació efectuada amb els senyals aplicats a les entrades Els senyals estan codificats de forma binària, és a dir, els valors lògics són 0, 1, i són atribuïts convencionalment a dos nivells de tensió…
La serra de Collserola com a exemple de la geologia herciniana
Mapa geològic del vessant meridional de la serra de Collserola S’observa la complexitat litològica de l’Ordovicià superior i el contacte intrusiu de la granodiorita que talla la resta de contactes Ricardo Génova, original de Manuel Julivert, Hortènsia Duran i Joan Soldevila Una de les àrees on afloren materials sedimentaris paleozoics metamorfitzats en grau baix fàcies dels esquistos verds és la serra de Collserola Aquesta àrea forma l’extrem sudoriental dels afloraments paleozoics de la Serralada Litoral, que de Barcelona cap al NE és formada essencialment per granitoides A la serra de…
cercle menor d’una esfera

Cercle màxim (M) i menor (m) d’una esfera
Matemàtiques
Cercle determinat per la intersecció d’una esfera amb un pla qualsevol que no passi pel seu centre.
pol
Tecnologia
Punt d’intersecció de l’eix instantani de rotació d’un sòlid amb el seu el·lipsoide d’inèrcia.
La trajectòria del pol és anomenda polòdia
disjunt | disjunta
Matemàtiques
Dit de dos conjunts quan són mútuament excloents, és a dir, quan llur intersecció és el conjunt buit.
espai de Baire
Matemàtiques
Espai topològic on la intersecció de tota família numerable d’oberts densos és densa en l’espai donat.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina