Resultats de la cerca

Treballà al Cavendish Laboratory i fou professor a Cambridge Estudià els nuclis de condensació, els ions, l’electricitat atmosfèrica, la radiació còsmica, els raigs X i els γ El 1912 donà a conèixer la seva cambra de boira , coneguda amb el seu nom i destinada a l’estudi de les trajectòries de partícules carregades El 1927 li fou atorgat el premi Nobel de física, compartit amb AHCompton

Hom distingeix dues formes d’actina, la F o fibrosa i la G o globular, la transició entre les quals és reversible i va lligada al fenomen de la contracció muscular Els ions metàllics i especialment l’ió magnesi catalitzen el pas d’actina G a actina F, el qual tindria lloc en el múscul gràcies a l’energia alliberada per la hidròlisi de l’ATP

Són emprades per a eliminar ions simples i complexs de solucions aquoses i no aquoses D’acció reversible, són susceptibles de regeneració i existeixen en diversos tipus que difereixen per llur natura àcida o bàsica, capacitat de bescanvi i porositat Són utilitzades en el tractament d’aigües i recuperació de metalls i bases orgàniques, com a catalitzadors, en cromatografia, i en certes preparacions farmacèutiques

En les determinacions polarogràfiques hom empra una cella electrolítica consistent en un elèctrode d’àrea petita o microelèctrode El microelèctrode més comunament emprat és el de gotes de mercuri, consistent en un tub capillar molt fi a través del qual flueix lentament mercuri, que es desprèn en forma de gotes petites, les quals cauen sobre una gran superfície del mateix element, que constitueix l’altre elèctrode Quan hom aplica un voltatge variable a la cella, l’elèctrode de gran superfície resta inalterat, mentre que el microelèctrode experimenta un canvi de potencial, és a dir, es…

De vegades es pot emprar en substitució de l’aigua destillada

Les propietats del dissolvent que determinen el seu poder de dissoldre els sòlids iònics són la constant dielèctrica de la qual depenen inversament les atraccions entre els ions del solut i el moment dipolar que determina la magnitud de l’energia de solvatació, que estabilitza la solució En aquest aspecte, l’aigua és un dissolvent òptim, que, a més, té la propietat d’unir-se a alguns soluts, iònics o no, per ponts d’hidrogen Els dissolvents es classifiquen en protònics i no protònics o inerts Els primers poden ésser protogènics donadors de protons, com l’àcid acètic glacial i…

Fou descobert l’any 1982 al laboratori de la Societat per a la Investigació en Ions Pesants GSI de Darmstadt, Alemanya S’aconseguiren uns quants àtoms de Mt en una fusió amb isòtops de ferro 58 i bismut 209, en una reacció que produeix un neutró, però es descompongué en poc temps en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa El seu nom és en honor de la científica Lisa Meitner

La sensació d’amarg és aconseguida per l’acció sobre el sentit del gust de moltes substàncies no iòniques com són els alcaloides cafeïna, estricnina, quinina, brucina, els glucòsids naringina, o els composts cíclics nitrogenats àcid pícric Alguns ions metàllics produeixen també sensació d’amarg iode, plata, cesi, rubidi i ferro Normalment la substància patró utilitzada en estudis organolèptics és el clorhidrat de quinina 0,016 mg per degustació és la quantitat mínima detectable

Els líquids transportats aigua amb substàncies dissoltes constitueixen la saba La saba bruta, el líquid absorbit a partir del sòl, conté sobretot ions minerals i circula pel xilema , moguda per la transpiració que té lloc en les fulles La saba elaborada conté glúcids, aminoàcids, etc, i circula pel floema , moguda per forces osmòtiques i també per obra del mateix citoplasma, que esmerça energia en aquesta operació Pel floema circulen també les fitohormones